filosofia

Tales de Milet

625 BCE

Any de naixement: 625 ac.
Any de defusió: 585 ac.
Tales va ser un filòsof, matemàtic, expert en enginyer, amb grans coneixements astronòmics que va fundar l'escola de Milet. Va predir un eclipse de sol, cap l'any 585ac. És considerat com el pare del pensament racional (mite al logos). ja que va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi de la naturalesa?

Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 200

Pitàgores

569 BCE

Any de naixement: 569 ac
Any de difusió: 475 ac Pitàgores va ser un filòsof presocràtic, considerat el primer matemàtic pur. Conegut pels seus tres teoremes: el teorema de Pitàgores, l'Harmonia de les esferes i l'Afinació pitagòrica.

Heràclit

540 BCE

Any de naixement: 540 aC
Any de desufió: 480 aC Heràclit d'Efes o Heràclit el Fosc va ser un filòsof presocràtic que deia que "Tot flueix, som i no som”. Assegurava que el principi és encarnat pel foc. Ell creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual no s'escapa res.

Parmènides

515 BCE

Any de naixement: 515ac
Any de defusió: 460 ac Parmènides d'Elea va ser un filòsof grec presocràtic. Va ser alumne de Xenòfanes. Va pertanyer a l'escola d'Elea. Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considerà que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó i que el que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses.

Gòrgies

485 BCE

Any de naixement: 485/490 aC
Any de defusió: 380 aC, als 105 anys. Era un filòsof sofista grec que va viatjar per tota Grècia, ensenyant i practicant la retòrica. Va crear l'obra "Sobre la naturalesa o sobre el no-ser" on ataca la postura eleàtica, i defensa l'escepticisme. Les seves idees poden resumir-se en tres tesis: Res no existeix, Si existís alguna cosa no podria ser coneguda, si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge.

Protàgores

481 BCE

Any de naixement: 481 a.C
Any de defusió: 411 a.C Filòsof grec sofista que va redactar la constitució de la Colònia de Turios (440 aC). Assenyala als déus com a la limitació del coneixement i es basa en l'empirisme i el sensualisme.

Sòcrates

470 BCE

Any de naixement: 470ac
Any de defusió: 399ac Filòsof grec que va començar amb la filosofia jònica.
Al principi s'interresava en l'estudi de la teoria de l'origen de la naturalesa, però va canviar pel coneixement de si mateix i de l'home.

Plató

427 BCE

Any de naixement: 427 aC
Any de desufió: 347 aC Filòsof grec que va crear un sistema filosòfic i un mètode d'exposició de la filosofia convertint-se en el filòsof més influent de tota la història.
La seva filosofia es basa en la política i la moral.

Aristòtil

385 BCE

Any de naixement: 384 aC
Any de desufió: 322 aC És un dels filòsofs amb més importància junt Plató. Conegut com "El filòsof".
El seu pensament es basa en la lògica, es considera creador de la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa (zoologia).

Epicur

341 BCE

Any de naixement: 341 aC
Any de desufió: 270 aC Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. Va dividir la filosofia en tres parts: canònica (lògica), física i ètica.
Fomentava l'empirisme sensualista basat en un únic criteri de veritat.

Sèneca

4 BCE

Any de naixement: 4 aC
Any de desufió: 65 dC Luci Anneu Sèneca fou un filòsof estoic i escriptor llatí. “Per ser feliç cal viure en guerra amb les passions pròpies i en pau amb les dels altres”. Aquesta és una de les cites que defineix millor la filosofia de Sèneca, un dels pensadors romans amb més influència en la filosofia de l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Filosofia medieval

Period: 300 to 1500

Agustí d’Hipona

354

Any de naixement: 354 dC
Any de desufió: 430 dC
Aureli Agustí, la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Es va adherir a l'escepticisme de l'Acadèmia nova i a l'epicureisme, va ensenyar retòrica, per a passar després a Milà. "l'amor i l'esforç de l'ànima sencera cap a la saviesa i cap a la veritat" La veritat era per a ell l'ideal suprem. Aquesta veritat és la que fa referència a l'ànima ia Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica.

Tomàs d’Aquino

1225

Any de naixement: 1225 dC
Any de desufió: 1274 dC Tomàs d'Aquino, frare, teòleg i filòsof catòlic, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i una de les figures més grans de la teologia sistemàtica. En matèria de metafísica, la seva obra representa una de les fonts més citades del segle XIII a més de ser punt de referència de les escoles del pensament tomista i neotomista.
Va ser el principal defensor clàssic de la teologia natural.

Guillem d’Occam

1347

Any de naixement: 1285 dC
Any de desufió: 1347 dC Va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme davant de les escoles tomistes i escotistes; i per les seues obres significatives en lògica, medicina i teologia.

Filosofia moderna

Period: 1500 to 1800

Descartes

1595

Any de naixement: 1595 dC
Any de desufió: 1650 dC Descartes presenta els punts essencials del seu mètode deductiu de raonar, essencialment matemàtic, proposant com a ciència ideal aquella que primer justifica el mètode en què es fonamenta, els punts essencials: la intuïció, la deducció, l'enumeració o inducció i la memòria o recompte de tots els passos donats.

Locke

1632

Any de naixement: 1632 dC
Any de desufió: 1704 dC
John Locke, va ser un dels principals en l'empirisme, moviment filosòfic que defensa que el coneixement humà parteix de l'experiència. L'empirisme provocarà la revolució científica. “Cap coneixement humà no pot anar més enllà de la seva experiència”. pretén investigar els orígens, l’abast i la certesa de l’enteniment humà.

Hume

1711

Any de naixement: 1711 dC
Any de desufió: 1776 dC David hume va ser uns pensadors de major influència la màxima figura de ll·lustració anglesa i de l'empirisme britànic. L’empirisme d' Hume i la teoria del coneixement consisteixen en investigar la capacitat de l’enteniment humà amb mètodes oposats als del racionalisme a partint d’un conjunt de creences bàsiques o suposicions sobre el món exterior.

Kant

1724

Any de naixement: 1724 dC
Any de desufió: 1804 dC La filosofia de Immanuel Kant no nega l‟existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat pensable d‟un món físic. El que nega "tret del moral" és que la raó humana pugui transcendir i arribar a aquests ens en si mateixos: siguin el ‘’món’’, “Déu” o “l'ànima”.

Filosofia contemporànea

Period: 1800 to 2022

Marx

1818

Any de naixement: 1818dC
Any de desufió: 1883dC Karl Marx Proposa una interpretació del desenvolupament de la història des de coordenades materialistes i dialèctiques. Tres dimensions: una dimensió economicosociològica, una dimensió política i una dimensió crític-filosòfica

Nietzsche

1844

Any de naixement: 1844 dC
Any de desufió: 1900 dC Friedrich Nietzsche filòsof alemany que la seva filosofia es basava en la critica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals.

Freud

1856

Any de naixement: 1856 dC
Any de desufió: 1939 dC
Sigmund Freud va ser una de les majors figures intel·lectuals del segle XX.
Buscava una explicació sobre la manera d'operar de la ment. Va proposar una estructura dividida en tres parts: això, jo i super jo. Això representa les pulsions o impulsos primigenis i ,segons Freud, constitueix en el motor del pensament i el comportament humà.

Ortega

1883

Any de naixement: 1883 dC
Any de desufió: 1955 dC José Ortega y Gasset es fixa a la vida humana i la seva realització. Funda el coneixement de la vida humana com la realitat radical, un dels components essencials del qual és la pròpia raó.
La seva corrent filosofica era el vitalisme però també defenia o era influenciat per l’objectisme, perspectivisme i racionalisme.

Heidegger

1889

Any de naixement: 1889 dC
Any de desufió: 1976 dC Un dels filòsofs més importants del segle XX. Rebutja la visió cartesiana de l’ésser humà com a espectador subjectiu d’objectes.Formes extractes de saber com la lògica o la teoria. Diu que el temps troba el seu significat en la mort.
Diferència ontològica i ontològica fonamental: Ser com a tal i les entitats especifiques.Va intentar reconstruir la història de l’ésser.

Gadamer

1900

Any de naixement: 1900 dC
Any de desufió: 2002 dC Hans Georg Gadamer el seu objectiu era descobrir la naturalesa de la comprensió humana. Va sostenr que la veritat i el mètode estaven en desacord l’un amb l’altre i també va ser molt critic amb els ds enfocaments metodológics que es fan serviren l’estudi de les ciències humanes.

María Zambrano.

1904

Any de naixement: 1904 dC
Any de desufió: 1991 dC
Filosofa que es pensa que es fonamenten en dues actituds / qüestions: la creació de la persona i la raó-poètica. Per el tema de la creació humana, el tema central en la qüestió de l'ésser com a problema fonamental, i que es manifesta a la nostàlgia, a l'esperança.

Sartre

1905

Any naixement: 1905 dC
Any desufió: 1980 dC
Jean-Paul Sartre. Tres períodes en la seva obra : periòde fenomenològic, periòde existencialista i periòde marxista.Primer → marcat per l’influència de la fenomenología de Husserl.Segon → Marcat per d’adopció d’una postura atea i l’assimilació dels pressupostos de l'existencialisme seguint les reflexions de Heidegger.Tercer → Marcat per l’intent de sintetitzar l’exisencialisme amb una visió crítica i allunyada de les ortodòxies dominants del marxisme.

Hannah Arendt

1906

Any de naixement: 1906 dC
Any de desufió: 1975 dC
Aquesta filosofa defenia el pluralisme en l’ambit polític, gracies a aquest es genera el potencial de la llibertat e igualtat entre les persones.
Hannah va reflexionar sobre el totalitarisme, l'holocaust i les circumstàncies que poden portar a un ésser humà ‘’normal’’ a cometer atrocitats i va deixar per a la història la seva teoria de la banalitat del mal.

Habermas

1929

Any de naixement: 1929dC
Jürgen Habermas sosté que en tota emissió comunicativa el parlant planteja pretensions de validesa, davant de les quals el receptor pot prendre postura amb un sí o amb un no. En cas que l'oient reconegui les pretensions de validesa implícites a l'acte, s'haurà aconseguit l'enteniment o l'acord.