FIGURES DE L'HUMANISME

Renaixement

Period: 1301 to 1600

El Renaixement va ser un període històric (segles XIV-XVII) caracteritzat pel renaixement de l'interès en la cultura clàssica, l'humanisme, el desenvolupament artístic amb èmfasi en la representació realista... Es va produir un canvi en la mentalitat medieval cap a una perspectiva més secular i centrada en l'ésser humà, deixant un impacte durador en la cultura europea.

Francesco Petrarca

1303

Francesco Petrarca, nascut prop d'Arezzo, va viure a la Toscana abans de traslladar-se a Carpentras el 1311. Des de jove, va mostrar interès per la literatura i va estudiar clàssics i poesia. Després d'estudiar dret a Bolonya i ingressar a la carrera eclesiàstica al voltant del 1330, va treballar com a capellà i va fer viatges per Europa. Cap al 1330, va prendre ordes menors, mantenint el celibat i celebrant misses, mentre es va enamorar de Laura, una influència important en la seva obra.

Leonardo da Vinci

1452

Leonardo da Vinci (1452-1519), destacat en pintura, ciència i enginyeria del Renaixement, va treballar a Milà per Ludovico Sforza i va viatjar per Itàlia. Conegut per La Gioconda i El Santo Cenáculo, el seu llegat inclou quaderns amb dibuixos i reflexions. Considerat l'arquetip del Renaixement, va aportar dissenys visionaris i investigacions en anatomia i enginyeria, destacant com un geni versàtil.

Giovanni Pico della Mirandola

1462

Giovanni Pico della Mirandola, erudit del Renaixement, va defensar la convergència de tradicions culturals al seu text "Conclusiones philosophicae" (1486). Excomunicat per 13 tesis herètiques, va fugir i ser empresonat a França, alliberat amb ajuda de Carles VIII. A Florència, va completar "Heptaplus" (1489) i es va unir als dominics als 28 anys. Va morir als 31 (1494), deixant un llegat que reflecteix la tensió entre idees noves i restriccions eclesiàstiques del Renaixement.

Erasme de Rotterdam

1466

Erasme de Rotterdam (1466-1536), filòsof, filòleg i teòleg neerlandès, va ser un important autor llatí i el fundador del moviment humanista. Destaca per etapes com la joventut, el viatge a Anglaterra amb docència i els Adagia, la visita a Itàlia, la lluita contra la disciplina i les institucions eclesiàstiques, els inicis literaris, els enfrontaments amb l'Església, les obres centrals, la relació amb Martí Luter, el conflicte religiós, la correspondència amb Joan Lluís Vives i els darrers anys.

Nicolau Maquiavel

1469

Nicolás Maquiavel (1469-1527), de Florència, va exercir càrrecs i missions diplomàtiques entre 1498 i 1512. Empresonat i exiliat el 1512, va viure durant l'era dels Mèdici i la república. Malgrat la seva influència creixent durant l'exili, va morir als 58 anys el 1527 sense recuperar la seva posició. El seu llegat persisteix com a pensador polític i estratègic rellevant.

Nicolau Copèrnic

1473

Nicolau Copèrnic (1473-1543), astrònom polonès, va formular la cosmologia heliocèntrica amb "De Revolutionibus Orbium Coelestium" (1543), marcant la Revolució Copernicana i transformant la visió del cosmos. Destacat del Renaixement, també va ser metge, matemàtic, clergue i diplomàtic, influint en Galileu i Isaac Newton, catalitzant la revolució científica.

Thomas More

1478

Thomas More (1478-1535), polític i humanista anglès, va destacar al Parlament oposant-se a la tirania. Amb "Utopia" (1516), va criticar l'ordre social i polític, proposant una comunitat ideal amb igualtat i llei. Tot i les seves idees premonitòries del socialisme, va ser prudent en la seva aplicació. Trencant amb Enric VIII per qüestions de consciència i fidelitat al catolicisme, va ser empresonat i executat el 1535, i canonitzat per l'Església catòlica el 1935.

Martí Luter

1483

Martí Luter, sacerdot alemany, va iniciar la Reforma luterana el 1510 cridant l'atenció sobre la decadència moral de l'Església catòlica. Amb les 95 tesis, va criticar la doctrina i la jerarquia eclesiàstica. Amb el suport de prínceps i nobles alemanys, la Reforma va defensar la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia. La seva doctrina es va difondre ràpidament per Europa, originant diferents branques del protestantisme.

Giorgio Vasari

1511

Giorgio Vasari (1511-1574), arquitecte, pintor i escriptor italià, és conegut per les seves biografies d'artistes italians recollides a "Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori" (1542-1550; segona edició l'any 1568). Aquesta obra, una font essencial per comprendre la història de l'art italià, presenta mètodes, anècdotes, rumors i llegendes.

Louise Labé

1524

Louise Labé, filla d'un cordoner ric al segle XVI, es va disfressar com a home per participar en tornejos. Després de casar-se i quedar vídua, va tenir aventures amoroses, incloent-hi amb el poeta Olivier de Magny. La seva obra principal, "Débat de Folie et d'Amour" (1555), amb 24 sonets, destaca per defensar els drets de les dones amb passió sensual. Malgrat ser perseguida, va ser aclamada com una nova Safo, tot i tenir pocs treballs publicats.

Sofonisba Anguissola

1532

Sofonisba Anguissola (1527-1623), pintora renaixentista italiana, va destacar pels seus retrats detallats. Convidada per Felip II a Madrid (1559), va pintar la família reial. De tornada a Itàlia (1580), va continuar amb retrats i escenes de gènere, destacant per l'ús de la llum i colors vibrants. Va educar les infantes Isabel Clara Eugenia i Catalina Micaela a Espanya. Després d'enviudar, va tornar a Palerm, on va morir (1623), deixant un autoretrat amb dedicatòria al rei espanyol.