-
ESPANYA ES DIVIDEIX EN DOS BÀNDOLS: ELS REPUBLICANS I ELS INSURRECTES
D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans. -
PACTE DE NO-INTERVENCIÓ
El Comitè de No Intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, va ser una organització creada el 1936 a proposta de França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del Pacte de No Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. -
REVOLTA MILITAR A MELILLA I LES CANÀRIES
Va ser l'acció que va donar començament a la Guerra Civil Espanyola. El matí de el 17 de juliol de 1936, els oficials de la guarnició de Melilla que formaven part de la conspiració van tenir una reunió a la sala de cartografia de l'Exèrcit per ultimar els plans. 18 de juliol el general Franco es dirigeix a la Comandància Militar de Las Palmas des d'on proclama l'estat de guerra a tot l'arxipèlag. Tots els edificis oficials són presos pels militars revoltats i els governadors civils. -
REVOLTA MILITAR A LA PENÍNSULA I INICI DE LA GUERRA CIVIL
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa, una guerra militar i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques. -
DERROTA DELS MILITARS A BARCELONA I CATALUNYA
La derrota del cop militar a Barcelona va ser un gran èxit per a la República, encara que després de la derrota dels facciosos es va fer evident que les milícies obreres especialment, les milícies anarcosindicalistas, eren les que realment controlaven la ciutat. La derrota dels revoltats va marcar el començament de la Revolució Espanyola de 1936 i també el començament d'una dura repressió a Catalunya contra aquells elements de ser «feixistes» o contraris a la revolució. -
CREACIÓ DEL COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
BOMBARDEIG DE GERNIK I LA LEGIÓ DE CÓNDOR
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
ELS FETS DE MAIG DE 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic. -
BOMBARDEJOS A REUS
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència. Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal i deixà molt malmesa la casa Navàs. -
ENTRADA DELS NACIONALS A REUS
Els soldats franquistes, procedents de la Selva del Camp, van entrar al nucli urbà de Reus sense disparar ni un tret perquè no hi va haver cap resistència. L'entrada es va fer pel carrer del Roser, que poc després seria rebatejat amb el nom d''Avenida del 15 de Enero'. D'acord amb la nota del secretari municipal habilitat Jaume Domènech que figura al llibre d'actes de l'Ajuntament de Reus, "a las doce horas del día 15 de enero de 1939". -
CAIGUDA DE CATALUNYA I EXILI DE MOLTS REPUBLICANS A FRANÇA
Com que interessava que el nombre de refugiats no augmentés, els francesos van iniciar una campanya propagandística recomanant als exiliats que podien tornar a l'Espanya de Franco sense por de represàlies sempre que no haguessin comès delictes de sang. Els que accediren a les recomanacions franceses, van comprovar ben aviat que tot plegat era una farsa. Els càstigs en camps de concentració a la Península, penes de presó i afusellaments sistemàtics foren el perdó que Franco els preparà. -
FINAL DE LA GUERRA
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent: «En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.»
Va ser l'únic comunicat signat per Franco, que va revisar minuciosament la seva redacció i va fer diverses correccions.
