-
vàlvula de buit
La vàlvula termoiònica , també anomenada vàlvula electrònica , vàlvula de buit , tub de buit o bulb , és un component electrònic utilitzat per amplificar, commutar, o modificar una senyal elèctric mitjançant el control de el moviment dels electrons en un espai buit a molt baixa pressió , o en presència de gasos especialment seleccionats.
Les valvules e buit es van crear l'any 1904 -
Primera generacio
Estaven construïdes amb electrònica de vàlvules de buit. Es programaven en llenguatge de la màquina. Un programa és un conjunt d'instruccions perquè la màquina efectuï alguna tasca, i el llenguatge més simple en el qual pot especificar-se un programa es diu llenguatge de màquina (perquè el programa ha d'escriure mitjançant algun conjunt de codis binaris). -
Colossus
Va ser el nom d'una col·lecció d'ordinadors desenvolupada per criptoanalistes britànics des de 1943 fins a 1945 amb l'objectiu d'ajudar en la criptoanàlisi del codi Lorenz. El Colossus feia servir vàlvules termoiòniques per resoldre l'àlgebra de Boole i operacions de càlcul. Colossus va ser d'aquesta manera considerat el primer ordinador programable, electrònic i digital, tot i que va ser programat per mitjà d'interruptors i clavilles i no per un per un ordinador de programa emmagatzemat. -
Colossus
El consum del colossos era de 8,5 Kw
Colossus incorporava per primera vegada l'ús de registres lineals i arrays sistólicas, permetent cinc tests simultanis, implicant més de 100 càlculs booleans , en cada un dels cinc canals de la cinta perforada (no obstant això, en funcionament normal, només un o dos canals eren examinats en cada execució). -
ENIAC
L'ENIAC era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital.
Cosumia 160 quilowatts
En 1,5 segons era capaç de calcular la potència 660000 d'un nombre de 10 xifres.
ENIAC podia resoldre 5000 sumes o 300 multiplicacions en 1 segon. -
Transistor
El transistor és un dispositiu electrònic semiconductor utilitzat per lliurar un senyal de sortida en resposta a un senyal d'entrada. -
Edvac
L'EDVAC, va ser un dels primers computadors electrònics. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó binari i va tenir el primer programari dissenyat per ser emmagatzemat.
Utilitza el sistema binari en las operacions aritmètica.
consumia 56 quilowatts
Posseïa físicament gairebé 6.000 tubs de buit i 12.000 díodes. -
UNIVAC 1
a UNIVAC I va ser el primer ordinador comercial fabricada als Estats Units, lliurada el 31 de març de 1951 a l'oficina de cens. Va ser dissenyada principalment per J. Presper Eckert i John William Mauchly, autors de la primera computadora electrònica nord-americana -
UNIVAC1
Era un ordinador que pesava 7.250 kg , estava composta per 5000 tubs de buit, i podia executar uns 1000 càlculs per segon. Era un ordinador que processava els dígits en sèrie. Podia fer sumes de dos nombres de deu dígits cadascun, unes 100.000 per segon. Funcionava amb un rellotge intern amb una freqüència de 2,25 MHz, tenia memòries de mercuri .
Consumica 125 KW -
IBM 701
BM 701, conegut com la "calculadora de Defensa" mentre era desenvolupat, va ser anunciat a el públic el 29 d'abril de 1952 i era la primera computadora científica comercial d'IBM.
El IBM 701 era capaç de fer més de 16.000 operacions de suma o resta per segon, llegir 12.500 dígits per segon d'una cinta, imprimir 180 lletres o números per segon o oferir una sortida de 400 dígits a través de targetes perforades. -
Segona generació (1956-1964)
La segona generació de les computadores va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Per això, els ordinadors de la segona generació són més petites i consumeixen menys electricitat que les de l'anterior. -
Circuits integrats
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
Les funciones de un sistema integrat son les seguents: Operacions Aritmètiques, funcions lògiques, amplificació, codificació, descodificació, controladors, etc. -
IBM System/360
Va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques. -
PDP-7
El PDP-7 va ser una miniordinador produïda per Digital Equipment Corporation (DEC) com a part de la sèrie PDP . Introduïda al 1964 i presentada en 1965 , va ser pionera en l'ús de la tecnologia d'acoblament de circuits integrats Flip xip .
va ser pionera en l'ús de la tecnologia d'acoblament de circuits integrats Flip xip . -
Tercera generació (1965-1971)
a tercera generació d'ordinadors va emergir amb el desenvolupament de circuits integrats (pastilles de silici) en què es col·loquen milers de components electrònics en una integració en miniatura. -
PDP 11
PDP-11 va ser un ordinador fabricada per l'empresa Digital Equipment Corp. En les dècades de 1970 i 1980, pertanyent a la sèrie PDP. Va ser la primera miniordinador en interconnectar tots els elements de sistema - processador, memòria i perifèric - a un únic bus de comunicació.
Va utilitzar alguns sistemes operatius pero un mes conegut va ser el unix. -
Quarta generació (1971-1983)
Fase caracteritzada per la integració sobre els components electrònics, el que va propiciar l'aparició d'el microprocessador un únic circuit integrat en el qual es reuneixen els elements bàsics de la màquina. -
Microprocessador Intel 4004
El 4004 va ser el primer microprocessador de l'món, creat en un simple xip i desenvolupat per Intel. Era un CPU de 4 bits i també va ser el primer disponible comercialment. Aquest desenvolupament va impulsar la calculadora de Busicom i va iniciar el camí per dotar de «intel·ligència» a objectes inanimats i així mateix, a l'ordinador personal.
El intel 4004 consumia 1 W.
Tambe hi han mes procesados que cada any van tenin una noves generacions -
UNIX
Unix és un sistema operatiu portable, multitasca i multiusuari; desenvolupat en 1969 per un grup d'empleats dels laboratoris Bell d'AT & T. El sistema, juntament amb tots els drets van ser venuts per AT & T a Novell, Inc. -
APPLE 1
L'Apple I va ser un dels primers computadors personals, i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniak originalment per a ús personal.
el seu consum era de 28 w
