-
L’estudi estadístic de malalties
Es va iniciar el segle XVII amb John Graunt, qui va fer un tractament de les taules de mortalitat de Londres en un intent de calcular la proporció de nens nascuts vius que van morir abans d’arribar a l’edat de sis anys. Tot i que la seva classificació era elemental i deficitària, la seva estimació que un 36% de la mortalitat infantil passava abans dels sis anys s’aproxima bastant als treballs ulteriors. -
Fundació de l’Oficina del Registre General d’Anglaterra i Gal·les
Es funda l’Oficina del Registre General d’Anglaterra i Gal·les, amb un estadístic metge, William Farr (1807-1883) com a responsable, que, prenent com a base les classificacions prèvies, es va dedicar a millorar-les i a fer que l’ús i l’aplicació de les classificacions fossin uniformes des del punt de vista internacional. -
Preparació d’una classificació de causes de defunció
El 1891 a Viena es va encarregar a Jacques Bertillon (1851-1922)
la preparació d’una classificació de causes de defunció. La llista es basava en la classificació de Farr i representava, al seu torn, una síntesi de diverses classificacions que diversos països utilitzaven en aquell moment. -
S'incorpora una nova classificació de causes de morbiditat
El 1900, en la primera conferència internacional per a la revisió de causes de defunció, es va establir que calia anar més enllà i fer una classificació de causes de morbiditat. -
Reglament per a l’edició del Manual de la classificació internacional de malalties, traumatismes i causes de defunció (CIM)
Durant molts anys i en diferents països es va treballar en aquesta idea, i se’n van fer diverses revisions fins que el 1948 la Primera Assemblea Mundial de la Salut va aprovar un reglament específic per a l’edició del Manual de la classificació internacional de malalties, traumatismes i causes de defunció (CIM). A partir d’aquí es va començar a fer servir aquesta classificació per a la indexació
de les històries mèdiques als hospitals, i se’n van fer diverses revisions. -
Sorgiment CIM-9-MC
En la Conferència Internacional per a la Novena Revisió de la Classificació, es va fer necessària l’elaboració de modificacions que permetessin una classificació més completa per a cada especialitat, de manera que la proposta final va ser mantenir l’estructura bàsica de la CIM amb categories de tres dígits i desenvolupar subcategories de quatre caràcters i subclassificacions de cinc caràcters. -
Ús de la CIM-9-MC a Espanya
L’ús de la CIM-9-MC s’ha utilitzat de manera obligatòria a Espanya des del 1987. El fet que la CIM-9-MC ja no s’actualitzi ni es revisi i que els seus codis tinguin més de trenta anys fa que la terminologia que conté de vegades sigui insuficient i inconsistent amb la pràctica mèdica actual. -
CIM-10 - CIE-10-ES
El Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (NCHS) dels Estats Units ha desenvolupat l’ICD-10-CM, que és la modificació clínica de la CIM-10 que a Espanya s’anomena CIE-10-ES (diagnòstics i procediments) i que substitueix la CIM-9-MC des de l’1 de gener del 2016.
