-
Period: 5000 BCE to 299
Àlgebra Primitiva
Utilitzaven el llenguatge del carrer per anomenar les expressions (cap tipus de simbologia). -
2019 BCE
Algebra Primitiva
-
1000 BCE
Babilonia i l'algebra
La disciplina de l'Àlgebra s'inicia a Babilònia, civilització que havia aconseguit desenvolupar àmpliament l'Aritmètica, fins i tot aconseguint el càlcul de formes algorítmiques, i trobant fórmules que en aquell moment li permetien a aquesta civilització trobar solucions a problemes que en l'actualitat es solucionen basant-se equacions (lineals, de segon grau o indeterminades) o que els seus contemporanis xinesos o grecs només van aconseguir resoldre a través de mètodes geomètrics. -
Period: 300 to 1499
Àlgebra Sincopada
Introducció d'abreviatures i cap al final de l'època símbols. -
598
India i l'algebra
Dins d'aquest país asiàtic destaca la figura de Brahmagupta (598 dC - 670 dC) matemàtic indi, que cónsono amb la tradició matemàtica babilònica i egípcia, va elaborar la seva obra Brahmasphutasiddhanta en on es pot trobar una versió una mica més elaborada d'Àlgebra, on es pot trobar per exemple la primera solució completa, de tipus artimético, per a les equacions de tipus quadràtic, o equacions quadràtiques. -
780
Al Juarismi (780-850)
Considerat un dels "pares de l'algebra". Matemàtic persa, conegut també com Al-Khwarizmi, representa una gran contribució al món de l'Àlgebra, ja que aconsegueix resoldre equacions lineals i quadràtiques sense necessitat d'emprar els símbols algebraics. -
813
Compendi de càlcul per reintegració i comparació (813-833)
És un llibre històric de matemàtiques escrit en àrab entre 813 i 833 d. C. pel matemàtic i astrònom musulmà Al-Juarismi.
En aquesta obra, s'exposen els fonaments del àlgebra, sent el primer a estudiar sistemàticament la resolució d'equacions de primer i segon grau. La paraula àlgebra es deriva d'una de les operacions bàsiques amb equacions ( al-Gabr ) descrites en aquest llibre. -
820
Algebra
La paraula «àlgebra» prové del vocable àrab الجبر al-Yábar, (que es tradueix com a 'restauració' o 'reponiment, reintegració'. -
1070
Omar – Khayyam (1048 - 1131)
Aquest matemàtic persa va trobar solució geomètrica de l'equació cúbica, de manera que se li reconeix com a punt fonamental en el desenvolupament de la geometria algebraica. -
1135
Sharaf Al-Din al Tusi (1135 - 1213)
De nacionalitat també persa, aquest matemàtic va passar a la història, entre altres coses, per haver desenvolupat el concepte de Funció, així com la troballa de solucions numèriques i algebraiques sobre els diversos casos que presentaven les equacions cúbiques. -
1303
Zhu Shijie (1249 - 1314)
Aquest matemàtic d'origen xinès va destacar en la Història de l'Àlgebra per haver aconseguit donar resposta a diversos tipus d'equacions, com ara aquelles de grau tres, quatre, cinc i fins i tot equacions polinòmics. No obstant això, aquestes solucions es van donar usant termes numèrics. -
1500
François Viète (1540 - 1603)
Matemàtic que a finals del segle XVI va millorar el llenguatge algebraic (va ser predecessor de l'actual). -
Period: 1500 to
Àlgebra Simbòlica
Comença amb símbols i acaba amb el llenguatge actual. Destaquen Vieta i Descartes. -
1557
Signe igual (=)
És un símbol matemàtic utilitzat per indicar la igualtat. Va ser inventat pel gal·lès Robert Recorde. El símbol igual s'utilitza per a dues coses o magnituds financeres que es diu que són iguals -
René Descartes (1596 - 1650)
Autor de la frase "cogito ergo sum" (penso, aleshores existeixo). Creador dels eixos de coordenades.
Gran treball de sistematització, regulació dels mètodes i sistemes d'escriptura de l'època. Exemple: Escriure les constants (a,b,c...) i les incògnites (x,y,z...).
Només li va faltar el símbol de la igualtat. -
George Boole
Va ser qui va inventar un sistema d'àlgebra que és clau per a la programació d'avui en dia.
La àlgebra de Boole, o àlgebra booleana, és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques, i està present a tot arreu al nostre voltant: des de la programació darrere dels videojocs als que vam jugar, fins al codi de les aplicacions que fem servir i els programes de les computadores que utilitzem.
