119733

Evolució de la cosmologia

By pahd
  • 25,000 BCE

    Els egipcis

    Els egipcis
    Els egipcis van observar que els estels realitzen un gir complet en poc més de 365 dies. A més, aquest cicle de 365 dies del Sol concorda amb el de les estacions, i ja abans del 2500 a.C. els egipcis usaven un calendari basat en aquest cicle, per la qual cosa cal suposar que utilitzaven l'observació astronòmica de manera sistemàtica des del quart mil·lenni.
  • 20,000 BCE

    Els babilónics

    Els babilónics
    El sistema de numeració babilònic era el sistema de numeració sexagesimal. D'aquí es deriva l'ús modern de 60 segons en un minut, 60 minuts en una hora, 360 graus en un cercle.
    El sistema sexagesimal de numeració s'ha establert, possiblement, de la fusió de dos antics: un estrictament decimal (semític) de signes per a monedes, pesos i mesures i un altre, duodecimal.
  • 5000 BCE

    Els grecs

    Els grecs
    La paraula planeta ve de un termine grec planētēs que significa errant. Notaben llums que es movien en el firmament els 5 planetetes que eren Mercuri Venus Mart Jupiter y saturn, i revien noms de deus griegs
    Els calendaris dels antics gregs estavan basades en els cicles lunars y solars
  • 2000 BCE

    Ptolomeu

    Ptolomeu
    Va tractar de resoldre els dos problemes del moviment planetari:
    1. La retrogradació dels planetes i el seu augment de brillantor mentre retrogradan.
    2. La distinta duració de les revolucions siderals.
    Va investigar sobre el moviment de Saturn, Venus, Mart, Mercuri i Júpiter. I va plantejar la teoria dels epicicles, que diu que els planetes es mouen en un petit cercle, que al seu torn es mou al llarg d'un cercle més ampli. Tots dos cercles giren cap a l'est i són gairebé paral·lels.
  • Jan 1, 1549

    Copèrnic

    Copèrnic
    Copèrnic va postular el model heliocèntric, que diu:
    -Els moviments celestes són uniformes, eterns, i circulars o compostos de diversos cicles
    -El centre de l'univers es troba a prop del Sol
    -Les estrelles són objectes distants que romanen fixos
    -La Terra rota diariament, fa la revolució anual, i la inclinació anual del seu eix.
    -El moviment retrògrad dels planetes és explicat pel moviment de la Terra.
    -La distancia de la Terra al Sol és petita comparada amb la distància a les estrelles.
  • Period: Jan 1, 1549 to

    L'era científica

    Va ser desde 1549 fins 1687.
  • Jan 1, 1572

    Tycho Brahe

    Tycho Brahe
    Va ser un gran observador del cel en el període anterior a la invenció del telescopi.
    Va fer que es construís Uraniborg, un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar les posicions dels estels i els planetes amb una precisió molt superior. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit rere nit.
  • Giordano Bruno

    Giordano Bruno
    Durant tota la seva vida, va defensar el sistema copernicà d'astronomia, el que col·loca al Sol, no a la Terra, al centre de la Terra. Es va oposar a l'autoritat embrutidora de l'Església i va rebutjar abandonar la seva creença filosòfica al llarg dels seus vuit anys d'empresonament per les inquisicions veneciana i romana. La seva vida roman com a testimoni de la inclinació cap al coneixement i la veritat que van marcar el període sorprenent de la història conegut com a Renaixement.
  • Johannes Kepler

    Johannes Kepler
    Va considerar que el moviment dels planetes havia de complir les lleis pitagòriques de l'harmonia. Aquesta teoria és coneguda com la música o l'harmonia de les esferes celestes. Va intentar demostrar que les distàncies dels planetes al Sol venien donades per esferes a l'interior de políedres perfectes, niades successivament unes a l'interior d'unes altres. En l'esfera interior estava Mercuri mentre que els altres cinc planetes estarien situats a l'interior dels cinc elements clàssics.
  • Galileu Galilei

    Galileu Galilei
    Galileu defensa la teoria heliocèntrica
    Ho demostra dient que els cels són perfectes, que no tots els cossos celestes giraven al voltant de la Terra, i observant taques solars que presenten una variació estacional. A més, fa un altre important descobriment en mostrar que el Sol està en rotació, així que també la Terra podria estar-ho. També va observar, que quan la Lluna es troba en fase plena és més gran que quan es troba a la nova, i va predir que a causa de la seva força es creen les marees.
  • Isaac Newton

    Isaac Newton
    Isaac Newton, a partir d'un raonament filosòfic-teològic, i considerant les lleis naturals com a fruit de la voluntat divina, Newton va tractar d'explicar les causes que van donar lloc al sistema solar, l'estructura de la Terra des del moment mateix de la creació així com la seva forma, la durada dels dies, i l'origen de les muntanyes, les roques i els minerals, el món subterrani, i els mars. L'anàlisi d'aquestes idees essencials permetrà considerar a Isaac Newton entre els teòrics de la Terra.
  • Finals del segle XIX

    Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al Sol, com el cas de la Lluna amb la Terra; és a dir, que el seu període de rotació era igual al seu període de translació, tots dos de 88 dies. No obstant això, en 1965 es van enviar impulsos de radar cap a Mercuri, i va quedar definitivament demostrat que el seu període de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de translació. Això no és coincidència, i és una situació denominada ressonància orbital.
  • Albert Einstein (Teoría de la Relativitat Especial)

    Albert Einstein (Teoría de la Relativitat Especial)
    El 1905 el físic Albert Einstein afirma que la llum sota certes circumstàncies es comporta com un flux de partícules portadores d'energia que identifica com fotons i que es mouen agrupades en unitats anomenades quants. A més durant aquest mateix any publica un document conegut històricament com Teoria de la Relativitat Especial. El seu postulat sobre la velocitat de la llum permet aclarir els desconcertants resultats dels experiments realitzats a partir de 1887 pel físic Albert Abraham Michelson
  • Period: to

    Els Quàntics

    Va ser desde 1905 fins 1964.
  • Albert Einstein (Teoría de la Relativitat General)

    Albert Einstein (Teoría de la Relativitat General)
    El 1916 Albert Einstein proposa la seva Teoria de la Relativitat General. Publicada aquest any, suposa un avenç científic transcendental les profundes impicancias a la física tradicional no seran compreses acabadament sinó fins anys més tard.
  • Alexander Friedman

    Alexander Friedman
    El 1922 Friedman va descobrir una de les primeres solucions cosmològiques de les equacions de la relativitat general, la corresponent a un univers en expansió. En 1922 i 1924 Friedman va publicar dos articles en una revista de física en els que estudiava tres models d'univers com solucions cosmològiques a les equacions d'Einstein, corresponents a universos amb curvatura positiva, zero i negativa, respectivament, una dècada abans que Robertson i Walker publicaran les seves anàlisis.
  • George Lemaitre

    George Lemaitre
    Va ser el primer acadèmic a proposar la teoria de l'expansió de l'univers, àmpliament mal atribuïda a Edwin Hubble.Va ser el primer a derivar el que es coneix com la llei d'Hubble i va fer la primera estimació del que ara s'anomena la constant de Hubble, la qual va publicar en 1927, dos anys abans de l'article d'Hubble. Lemaître també va proposar el que es coneixeria com la teoria del Big Bang de l'origen de l'univers, a la qual va cridar «hipòtesi de l'àtom primigeni» o el «ou còsmic».
  • Edwin Hubble

    Edwin Hubble
    Va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX per la creença general que el 1929 havia demostrat l'expansió de l'univers. Hubble va publicar una anàlisi de la velocitat radial, respecte a la Terra, de les nebuloses establint que, tot i que algunes nebuloses extragalàctiques tenien espectres que indicaven que es movien cap a la Terra, la gran majoria, mostrava corriments cap al vermell que només podien explicar-se sota la suposició que s'allunyaven.
  • Penzias i Wilson

    Penzias i Wilson
    En 1964, Arno Penzias i Robert Wilson estaven experimentant amb un 6 metres d'antena de botzina supersensible construït originalment per detectar ones de ràdio reboten satèl·lits Echo Balllon, i quan van reduir les seves dades van trobar una misteriosa constant soroll de baixa freqüència, que va persistir en el seu receptor . Tots dos van arribar a la conclusió que aquest soroll venia de fora de la nostra pròpia galàxia.
  • Period: to

    Darreres aportacions

    Va ser desde 1965 fins 1998
  • Alan Guth

    Alan Guth
    D'acord amb la teoria del Big Bang, l'Univers s'hauria expandit amb massa rapidesa per desenvolupar uniformitat. La teoria inflacionària l'accelera i indueix el distanciament, cada vegada més ràpid, d'uns objectes d'altres. Alan va suggerir que l'univers calent, en un estadi intermedi, podria expandir-se de forma exponencial. El procés d'inflació es desenvolupava mentre l'univers primordial es trobava en l'estat de superenfriamiento inestable.
  • Misió Cobe de la NASA

    Misió Cobe de la NASA
    L'Explorador del Fons Còsmic COBE, conegut també com Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia. El seu objectiu va ser investigar la radiació de fons de microones i obtenir mesures de la mateixa que ajudaran a ampliar la nostra comprensió del cosmos.
    Els resultats obtinguts pels seus instruments, confirmen en gran part els postulats de la Teoria del Big Bang.
  • Observacions de la nova de tipus ia

    Observacions de la nova de tipus ia
    Una supernova Ia és un tipus de supernova que passa en sistemes binaris (Sistemes de dues estrelles tenen òrbites entre elles) en els quals una de les estrelles és una nana blanca. L'altra estrella que conforma el sistema pot ser de qualsevol tipus, des d'una estrella gegant fins a una nana blanca més petita.