-
Period: to
GUERRA DE SUCCESSIÓ
Va ser un conflicte militar internacional. El darrer rei de la casa d’Àustria, Carles II d’Hasburg, va morir l’1 de novembre de l’any 1700 sense deixar descendència. Els diferents imperis Portugal i Saboya, eren partidaris dels seus candidats, que eren Carles d’Hbasburg, Felip d’Anjou i Josep Ferran de Baviera i per aquest motiu va començar la guerra de successió per imposar el seu favorit. Catalunya volia a Carles d’Hasburg, escollit pels austries i España a Felip d’Anjou. -
DECRETS DE NOVA PLANTA
Conjunts de lleis sancionades per Felip V a l'inici del seu regnat. -
ANTONI DE CAPMANY
Va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1742 i va morir a Cadis el 14 de novembre de 1813. Va ser militar, filòsof, historiador, economista i polític. Després d'abandonar la vida militar, es va dedicar a l'estudi de la història i de la literatura. Va col·laborar amb Pablo de Olavide. El 1770 va publicar la seva gran obra en quatre volums, Història del comerç i les arts de l'antiga Barcelona . Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història el 1776, sent nomenat secretari perpetu el 1790. -
GASPAR MELCHOR DE JOVELLANOS
(Gijón, Espanya, 1744 - Vega, 1811) Polític i escriptor espanyol. Fill d'una família de la petita noblesa, va estudiar a Oviedo, Àvila i Alcalá, al col·legi de Sant Ildefons del qual es va doctorar en cànons als vint-i-un anys. Després de finalitzar els estudis, va ingressar a l'Administració, i el 1767 va ser traslladat a Sevilla per exercir el càrrec d'alcalde del Crim. -
GOYA
Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme -
CARLES III
(1700, Madrid- 1788, Madrid) Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms d'el Político i el Mejor Alcalde de Madrid, fou duc de Parma, rei de Nàpols i de Sicília i monarca d'Espanya.
Carles III es va ocupar de construir a Espanya més de 2.000 quilòmetres de carreteres i més de 600 ponts, va aprovar els transports de diligències entre Cadis i Barcelona, passant per Madrid, i de Madrid a París -
ESPARTERO
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro va ser un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres, i i regent del regne de 1840 a 1843. -
Period: to
GUERRA DEL FRANCÉS
L'aixecament del poble de Madrid va ser l'inici de la guerra.
les fases més importants van ser:
-Resistència Popular
-Ofensiva Francesa
-Victòries Angloespanyoles -
CONSTITUCIÓ DE 1812
La constitució va ser aprovada l'any 1812,coneguda com "La Pepa", establia la sobirania nacional, divisió de poders, i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
FERRAN VII
Rei d'Espanya (L'Escorial, 1784 – Madrid, 1833). Era fill de Carles IV, amb qui va mantenir molt males relacions: ja com a príncep d'Astúries va conspirar contra el seu pare, agrupant al seu voltant els descontents amb la política del vàlid Manuel Godoy en un partit fernandista amb un cert suport cortesà i popular. Descoberta la conspiració, el príncep va ser condemnat pel procés de l'Escorial (1807), tot i que de seguida va demanar i va obtenir el perdó del seu pare. -
INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPÀNICA
La crisi de l'antic règim a Espanya va coincidir amb la independència de les colònies a Amèrica, l'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien a Espanya com un obstacle per l'economia americana.
El moviment el van dirigir militars liberals. La pèrdua de les colònies van ser un cop molt dur per la península, perquè van perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans i de bons ingressos per la Hisenda -
ISABEL II
Va neixer el 1830 i va morir el 1904.
Filla de Ferran VII i coneguda com la dels tristos destints, declarada princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins.
Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Va ser destronada en la Revolució de 1868. -
Period: to
PRIMERA GUERRA CARLINA
Va iniciar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre, al 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en conveni de Bergara -
LA PRIMERA REPÚBLICA
Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1973, les Corts van votar la proclamació de la República.
Les eleccions del 1873 les van guanyar els repúblians federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no es va arribar a aprovar mai.
Va tenir quatre presidents: Figueres, Pi i Margall, Salmerón i Castelar -
Period: to
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
L'entrada del General Pavia al Congrés, el 3 de gener de 1874, origina la dissolució de les Corts. Al desembre del mateix any, Alfons XII fa públic el Manifest de Sandhurst i el 29 d'aquell mateix mes el general Martínez Campos proclama la restauració de la Monarquia. La Restauració, que no s'entén sense la figura d'Antonio Cánovas del Castillo, es divideix en tres períodes: Regnat d'Alfons XII, 1874-1885, Regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, 1885-1902, i Regnat d'Alfons XIII,1902-1923. -
EL TURNISME
Sistema que s'utilitzava per manipular el vot de la societat votant -
MEMORIAL DE GREGUES
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Cataluny, que va ser adreçada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalans. Va ser lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i la Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. -
BASES DE MANRESA
Eren un conjunt d'articles constitucionals pels que Catalunya es regiria en relació amb l'Estat. Era un programa teòric de marcat caire conservador i tradicionalista. No donava solució als problemes del moment, tenia un to antiliberal, rebutjava el sistema parlamentari i reivindicava el sufragi corporatiu. Era el resultat del predomini del catalanisme d'una intel·lectualitat profundament conservadora, amb preferències per una societat pairal i catòlica. -
LA CRISI DE 1898
Els EEUU van declarar la guerra a espanya .Espanya va patir una ràpida derrota i firma el Tractat de París.
El fracàs va provocar frustració i pessimisme a la societat,com a reacció van néixer moviments regeneracionistes que demanaven una veritable democratització de l'Estat i a la fi del caciquisme i la corrupció -
LA LLIGA REGIONALISTA
Va ser un partit polític conservador català, que es va dissolsre al 1936, va aparèixer pe la fusió de la Unió Regionalista.
La base del programa de la Lliga era des d'un vessant monàrquic i conservador. En els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol.