-
Period: to
GUERRA DE SUCCESSIÓ
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. -
DECRETS NOVA PLANTA
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. -
CARLES III
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms d'el Político i el Mejor Alcalde de Madrid, fou duc de Parma, rei de Nàpols i de Sicília i monarca d'Espanya. Tercer fill mascle de Felip V que arribà a adult i el primer amb Isabel Farnese. -
ANTONI DE CAPMANY
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís fou un historiador, filòleg i polític català. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona. -
JOVELLANOS
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià. -
GOYA
Francisco de Goya y Lucientes fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. -
FERRAN VII
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat, fou príncep d'Astúries i rei d'Espanya. -
Period: to
AIXECAMENT POBLE DE MADRID. INICI GUERRA DEL FRANCÈS
La Guerra del Francès és la denominació popular que ha utilitzat la historiografia catalana des de finals del segle XIX per referir-se a la contesa de 1808-1814. L'ocupació napoleònica va provocar una resistència als pobles i ciutats, i les primeres accions bèl·liques del Bruc van servir d'esperó encara més gran. -
Period: to
INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle xix coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès. Les guerres han estat definides històricament com a guerres d'alliberament o com a guerres civils, ja que bona part dels combatents en ambdós bàndols eren d'origen espanyol. -
CONSTITUCIÓ DE 1812
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
Period: to
CONGRÉS D'ANGOSTURA
El Congrés d'Angostura va ser convocat per Simón Bolívar i va tenir lloc a Angostura durant les guerres d'Independència de Colòmbia i Veneçuela, culminant amb la proclamació de la República de Colòmbia. -
PRONUNCIAMENT DE RIEGO
El pronunciament de Reg va ser un pronunciament encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg que va tenir lloc a Espanya el 1820 durant el regnat de Ferran VII i que va ser el detonant de la Revolució de 1820 (pel que també és conegut com la Revolució de Caps de Sant Joan). -
PRIMERA GUERRA CARLINA
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
ESPARTER
La tragèdia d'Espartero: l'heroi espanyol conegut pels genitals del seu cavall El militar, que va ser la salsa de tots els plats a l'Espanya del segle XIX, ha desaparegut dels culers i de la memòria col·lectiva de la nació. Ara una gran biografia recorda la seva figura -
Period: to
PROCLAMACIÓ DE LA I REPÚBLICA ESPANYOLA
La Primera República s'emmarca dins del Sexenni Democràtic, que comença amb la Revolució de 1868 que va donar pas al regnat d'Amadeu I, al que va seguir la República, i va finalitzar amb el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos a Sagunt que va posar fi a la República i va donar inici a la Restauració borbònica. -
CONSTITUCIÓ DE 1876
La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Viquipèdia -
EL TURNISME
El turnismo, turno pacífico o simplemente turno es un sistema de alternancia bipartidista que fue uno de los elementos fundamentales del sistema de la Restauración borbónica en España. Esta práctica artificial impulsada por Cánovas y Sagasta, y que tomaba como modelo el sistema británico, acabó con el limitado pluralismo político existente. -
MEMORIAL DE GREUGES
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol. -
S'APROVEN LES BASES DE MANRESA
Inspirades en la fórmula federalista i en les constitucions tradicionals, proclamaven Catalunya com a país sobirà, n'organitzaren la divisió territorial a partir de la comarca, proclamaren l'oficialitat de la llengua catalana i establiren la creació d'un cos de voluntaris per a la formació de l'exèrcit.. -
EUA DECLARA LA GUERRA A ESPAÑA
- El 15 de febrer de 1898, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya després que un vaixell de guerra nord-americà explotés al port de l'Havana de Cuba sota l'administració espanyola i 260 mariners perdessin la vida.
-
ISABEL II
Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, fou una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seua mort els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions.