-
1ª CAUSA DEL MOVIMENT INDEPENDENTISTA
Difusió dels principis de llibertat i igualtat de la revolució francesa, independencia dels Estats Units. -
2ª CAUSA DEL MOVIMENT INDEPENDENTISTA
Feblesa de la monarquia espanyola, que havia perdut part de la seva armada en la derrota de Trafalgar. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
El tractat de Fontainebleau va ser important per els events que van portar la invació napoleónica de Espanya al 1807. La ocipació napoleónica de Espanya i les accions del govern francés a la península ibèrica van tenir un impacte en l'historia d'Espanya i d'Europa. -
INVACIÓ NAPÒLEONICA
L'expansió napoleònica es refereix al període de conquestes militars liderades per Napoleó Bonaparte. Les invasions napoleòniques van tenir un impacte profund en la història europea i mundial, transformant els mapes polítics, socials i culturals de molts països. -
RESISTÈNCIA POPULAR
Es van formar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya, els grups de voluntaris van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. -
Period: to
Primera fase del procés d'independència
A Amèrica també es van formar juntes controlades per les elits criolles.
El retorn de Ferran VII va frenar el procés d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's. -
Period: to
LA CRISI DE LA MONARAQUIA DE CARLES IV
Un any després de l'arribada al tron de Carles IV va començar la Revolució francesa. Per por del contagi de les idees liberals, Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la guerra a França. La contraofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà .
La derrota militar va provocar un canvi d'estratègia i Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, va aliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra. -
Period: to
OFENSIVA FRANCESA
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge
uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa. -
LA DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓ
Enmig del tumult de la Guerra de la Independència Espanyola, va sorgir la defensa de la Constitució de Cadis de 1812. La seva arribada va portar canvis profunds en la societat i la política. Liberals i conservadors es van enfrontar amb passió per la seva defensa. -
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ
Les Abdicacions de Bayona al 1808 van provocar un buit de poder al tron espanyol, cedint-lo a Josep Bonaparte. Aquesta situació va estimular la formació de juntes locals per resistir la invasió i establir un govern legítim. Aquesta última va convocar les Corts a Càdis el mateix any, on es va redactar i aprovar la Constitució de 1812, que establia principis liberals com la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí, i abolia la societat estamental. -
Period: to
VICTÒRIES ANGLOESPANYOLES
L'exèrcit bri-tànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vencer els francesos a Arapiles. -
TRACTAT DE VALENÇAY
El tractat de Valençay va ser un pas significatiu a la restauració del gobern Espanyol i el fi de la denominació Francesa a la península ibèrica durant les guerres Napoleóniques. La tornada de Ferran VII al tron també va conduir a un període d'absolutisme i repressió a Espanya, que eventualment va provocar tensions internes i conflictes polítics al país. -
Period: to
RETORN A L'ABSOLUTISME
Ferran VII, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutismes, va derogar la costitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les corts. A Espanya va ser un periode en el que el rey Fernando VII va restaurar l'absolutisme monàrquic i va revertir les reformes liberals introduïdes durant el breu període de govern liberal -
Period: to
Segona fase del procés d'independència
El 1816, després de la independència d'argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials.
Espanya havia perdut totes les colonies excepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines a l'any 1826 -
Period: to
El TRIENNI LIBERAL
Va ser un periode historic a Espanya a l'any 1820 i 1823. El pronunciament del coronel Rafel del Riego a Cabezas de Sant Juan (Sevilla) va trobar suports per triomfar, el rei va haber d'acceptar la constitució del 1812 per protegir la constitució. Es va organitzar la Milícia Nacional, voluntaris liverals armats. -
Period: to
La DÈCADA OMINOSA
L'última dècada del regnat de Ferran VIl va comportar l'anul·lació de l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutis-me. Els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi.
La independencia de les colonies americanes va privar les arques de l'Estat d'una font d'ingressos.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la que els que els privilegiats habien de pagar impostos. El naixement d'Isabel, va provocar un conflicte dinastic. -
Period: to
LA PRIMERA GUERRA CAROLINA
Va començar al País Basc i a Catalunya. Els carlins van controlar bona part de l'interior. Derrotats per les tropes liberals i es signa la pau al Conveni de Bergara. -
Period: to
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
Als primers temps de la regéncia, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre tímides reformas.
El lider dels progressistes, Juan Alvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de lAntaressiter, Jurm Alsal disolucio del regim senyorial, desvinculació de la propietat fidesamortització dels béns de L'Església. Una nova Constitucio va reconeixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders i va atorgar amplis drets. -
CONSTITUCIÓ
La Constitució de 1837 va ser considerada un avanç cap a un sistema polític més liberal, però també va enfrontar desafiaments i crítiques, i va ser modificada i reemplaçada en diverses ocasions durant el turbulent segle XIX a Espanya. -
Period: to
LA REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures Iliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. -
Period: to
LA DÈCADA MODERADA
La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de ca-racter moderat i centralista. Es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. També es va firmar un Concordat amb la Santa Seu , que assegurava el manteni-ment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador. -
GUÀRDIA CIVIL
La Guàrdia Civil va ser fundada el 1844 sota el regnat d'Isabel II d'Espanya, amb l'objectiu de mantenir l'ordre públic i la seguretat a tot el país. Des d'aleshores, ha estat una institució clau en l'aplicació de la llei i la protecció ciutadana i s'ha adaptat a les necessitats canviants de la societat. Amb una estructura militaritzada inicialment, ha evolucionat per abordar una àmplia gamma de desafiaments, des del crim organitzat fins a emergències i desastres naturals. -
CONSTITUCIÓ MODERADA
La Constitució Moderada de 1845 intentava mantenir un equilibri entre els principis liberals i conservadors, però va enfrontar desafiaments significatius durant el regnat d'Isabel II a causa de la inestabilitat política i social que va caracteritzar aquest període a la història espanyola. -
Period: to
LA GUERRA DELS MATINERS O SEGONA GUERRA CARLINA
Va ser el resultat de nous a aixecaments caronins a Catalunya motivats per la crisi econòmica. -
CONCORDAT AMB LA SANTA SEU
Va marcar una fita important en les relacions entre l'Església i l'Estat a Espanya durant el segle XIX, encara que la seva aplicació no va estar exempta de tensions i conflictes en les dècades següents. Finalment, va ser derogat el 1931 amb l'arribada de la Segona República Espanyola, que va instaurar un règim de separació entre l'Església i l'Estat. -
PRONUNCIAMENT DE VICÁLVARO
El Pronunciament de Vicálvaro va ocórrer a Espanya el 1854, liderat per O'Donnell i Pinzón, durant el regnat d'Isabel II. Va ser un aixecament militar que buscava reformes polítiques i constitucionals, així com combatre la corrupció i la ineficàcia del govern moderat. Tot i que no va aconseguir els seus objectius immediats, va establir les bases per a futurs canvis polítics liberals a Espanya. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Isabel Il va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero.
• Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviaria i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
CONSTITUCIÓ
La Constitució de 1855, coneguda com la "Constitució de la Gloriosa", va ser promulgada durant el Sexenni Democràtic a Espanya. Va establir un sistema parlamentari i liberal, abolint els senyorius i promovent reformes polítiques i judicials. Va sorgir després de la Revolució de 1854, que va enderrocar Isabel II, però la seva aplicació va ser breu a causa de la inestabilitat política del període. -
DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ
La Desamortització de Madoz, aplicada a Espanya el 1855 sota el regnat d'Isabel II, va implicar l'expropiació i la venda de propietats eclesiàstiques i municipals. Aquesta mesura cercava obtenir recursos per a l'Estat, modernitzar l'agricultura i promoure'n la propietat privada. Va tenir un impacte significatiu en la redistribució de la riquesa i el poder, afectant tant l'Església com els municipis. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió Liberal, un nou partit de carácter centrista.
L'actuació del govern va ser molt autoritaria, va prescindir de les Corts per governar.
L'oposició al règim moderat es va ampliar i van néixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els democrates, que defensaven el sufragi universal masculí, i els republicans, partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamar la república. -
Period: to
EL SEXENNIN DEMOCRÀTIC
Al septembre de 1868 la crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La Revolució de 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (progressista) i Serrano (unionista).
A tot el país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes des de la batalla d'Alcolea.
Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució. -
Period: to
LA MONARQUIA D'AMADEU I
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia. Uns dies abans de l'arribada del nou rei, el principal valedor, el general Prim, va ser assassinat. -
Period: to
LA TERCERA CARLINA
Els carlins catalans van aconseguir algunes victories (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manrresa, Vic i Olot. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
Amb l'abdicació del rei, el febrer de 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics.
La República va tenir quatre presidents (FiguerAs, Pi i Margall, Salmerón i Castelar). -
Period: to
LANRESTAURACIÓ BORBÒNIC
Al desembre de 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració de la monarquia borbònica. -
Period: to
EL SISTEMA CANOVISTA
L'ideòleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo, un polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional.Un dels primers objectius va ser la pacificació del país. D'aquesta manera, el 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón va posar fi també a la insurrecció cubana.Per tal de garantir l'estabilitat del nou règim es va proclamar la Constitució del 1876. -
Period: to
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
El funcionament polític es basava en l'alternança del poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta.
Conservadors i liberals feien torns al poder mitjançant l'anomenat torn pacífic. Exclosos del poder quedaven els partits marginats del sistema (carlins, demòcrates, republicans i socialistes).Després de la mort del rei el 1885, la signatura del Pacte del Pardo va consolidar l'alternança al poder. -
EL CACIQUISME I EL FALSEJAMENT ELECTORAL
L'alternança en el poder de conservadors i liberals quedava assegurada mitjançant el caciquisme. Els cacics, que podien ser tant conservadors com liberals, aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de paranys. -
EL SORGIMENT DELS NACIONALISME
La consolidació d‟un Estat centralitzat i uniformista va provocar l‟aparició de moviments nacionalistes: A Catalunya, la reivindicació de la llengua i la identitat catalanes. Al País Basc, l'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc (1894). A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literari que polític. -
LA CRISI DEL 1898
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa,Espanya va patir una ràpida derrota i la signatura del Tractat de París (1898) va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.El fracàs del 1898 va provocar a la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme.