-
Tractat de Fontainebleau
El tractat estableix que es repartiria el regne de Portugal en tres parts: Lusitania, l'Argarve i la resta que serviria de canvi per recuperar Gibraltar. -
Josep Bonaparte proclamat rei
La seva proclamació va ser una sorpresa per a tot el món i va ser a un mal moment ja que habia molta violencia a Espanya per la recent ocupació dels francesos i el desequilibri que habia a Espanya en aquell moment. -
Motí d'Aranjuez
Quan Espanya va perdre a la batalla de Trafalgar i les tropes franceses varen invair Espanya, Godoy es va alarmar i va intentar fugir a Amèrica però els fernandinos es van alarmar i varen fer una revolta a Aranjuez, Carles IV va abdicar en Ferran que es va convertir en Ferran VII. -
Period: to
Guerra d'independència
La Guerra d'independència fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Aixecament del 2 de maig
Es un aixecament provocat a Madrid acabat en derrota a favor dels francesos sorgit per la situació d'incertesa política generada després del motí d'Aranjuez. -
Convocatoria de les corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a Sant Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Constitució de 1812
La Constitució de 1812 fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació dels del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria... -
Tractat de Valençay
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, que posa fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
Period: to
El regnat de Ferran VII
Es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional on es va continuar l'obra reformista iniciada el 1810: abolició dels privilegis de classe, senyorius, i de la Inquisició, es va preparar el Codi Penal i va retornar a la vigència la Constitució. Va crear un estat totalment absolutista i fins que no va morir l'estat no va ser lliure. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Ferran va governar de forma absoluta 6 anys en els que va acabar amb moltes de les libertats dels ciutadans, va assasinar a un munt de persones que no pensaven com ell i va enfonsar a Espanya en una dictadura total en la que molta gent va tenir que fugir a altres països. -
Period: to
El Trienni Liberal
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. No obstant això, el país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política causada per la latent desafecció del monarca al règim constitucional i pels conflictes polítics segregats per la rivalitat entre liberals. -
Cent Mil Fills De Sant Lluís
fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança: Àustria, Prússia, Rússia i França, com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis, significant així el final del Trienni Liberal i començant així el darrer període del regnat de Ferran VII, l'anomenada Dècada Ominosa. -
Period: to
La fi de l'absolutisme i la primera guerra carlina
Al 1833 amb la mort de Ferran VII va acabar l'absolutisme però va começar la primera guerra carlista perquè la seva successió que era Isabel II d'espanya no era acceptada pels absolutistes i això va esclatar la rebel·lió el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Isabel II va regnar durant un període de transició a Espanya en el qual la monarquia va cedir més poder polític al parlament. També, durant aquest moltes de les colònies espanyoles que quedaven a Llatinoamèrica van obtenir la seva independència. La Reina interferia amb freqüència a la política de la nació, el que la va fer impopular entre els polítics. Moltes vegades, diversos membres del govern, cercant més poder, la manipulaven. El seu regnat pot ser ratllat d'infame. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Després de la mort de Ferran VII i la pujada al tró d'Isabel II l'absolutisme va desapareixer novament i el liberalisme va estar a Espanya un altra vegada. -
Period: to
La dècada moderada
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil, es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica.
Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits. -
Period: to
Segona guerra carlina
Les causes de l'aixecament cal cercar-les en la combinació d'una crisi agrària produïda per un seguit de males collites que van fer augmentar el preu del pa i que van agreujar les condicions de vida de les classes populars, afegida a una crisi conjuntural de la indústria tèxtil que va provocar un greu malestar a les ciutats i l'oposició a les lleves militars abusives. -
Period: to
El Bienni progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques del règim liberal. El 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i va formar el govern amb Leopoldo O'Donnell. Van realitzar una nova constitució: La constitució del 56 que era molt democràtica. -
Constitució Espanyola de 1856
Fou un projecte constitucional que mai va arribar a ser perquè no va entrar en vigor i va arribar a recollir els plantejaments més avançats de l'ideari liberal progressista i que anticipa algunes de les idees desenvolupades amb posterioritat per la Constitució de 1869; es venia a reafirmar el principi de la sobirania nacional; encara que ara de forma absoluta, de manera que res es dóna per preconstituït i totes les institucions, inclosa la Corona, trobarien el seu fonament en la nació. -
Period: to
Sexenni democràtic
És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868 que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el Gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
La revolució de 1868
El descontentament contra el règim monàrquic d'Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era patent. El moderantisme espanyol, es trobava en una forta crisi interna, i no havia sabut resoldre els problemes del país. El setembre de 1868, Les forces navals a Cadis, sota el comandament de Juan Bautista, es van amotinar contra el govern d'Isabel II. El moviment iniciat a Andalusia aviat es va estendre a altres llocs del país i va ser definitiu per al triomf de la revolució. -
Constitució Espanyola de 1869
Fou la llei fonamental per la qual es va regir Espanya des de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República en 1873. La constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. Està dividida en onze títols en aquest ordre:poders públics; poder legislatiu, successió de la corona i regència; ministres; poder judicial, administracions territorials, contribucions i forces públiques; províncies d'Ultramar i un títol referent a la reforma de la constitució. -
Period: to
Amadeu I d'Espanya
Escollit com a rei d'Espanya , durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
Period: to
Tercera guerra carlina
El pretenent al tro del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V . -
La Primera Repúbica
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya, El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada en juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària. -
La restauració borbònica
fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. -
Period: to
Alfons XII
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Era fill de la Reina Isabel II d'Espanya. Alfons va fer públic el Manifest de Sandhurst, pel qual es presentava als espanyols com un príncep catòlic, espanyol, constitucionalista, lliberal i desitjós de servir la nació. -
Constitució Espanyola de 1876
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides per les lleis ordinàries.
Es proclamava la confessionalitat de l'Estat, si bé es permetia el culte privat d'altres religions. -
El desastre del 98
Va ser una guerra que es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica. Els Estats Units, van fixar la seva àrea d'expansió inicial en la regió del Carib i en el Pacífic. Tant en una zona com en l'altra es trobaven valuoses colònies espanyoles i a Estats Units els interesava Cuba així que van intentar comprarsela a Espanya però aquesta es negava, així que va començar una guerra en la que Espanya va perdre i Estats Units es va quedar amb Cuba.
