-
Tractat de Fontainebleau
Va ser un succés que es va formar al final de l’antic regim en Espanya, el qual tracta d’un acord entre Franca i Espanya per a envair el regne de Portugal, aquest fet afecta greument l’equilibri de poder imposat per Napoleó Bonaparte. -
Motí d'Aranjuez
Va consistir en una revolta en contra de Carles IV i Manuel Godoy, aquest motí va ser provocada per la difícil situació que travessava Espanya a conseqüència de les guerres europees, derrota de Trafalgar, crisis de l’absolutisme, etc. Les principals causes varen ser econòmiques i polítiques. -
Batalla de Bailén
Va ser una batalla on es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l’exercit napoleònic. -
Period: to
Guerra de la indepèndecia
Va ser un conflicte bèl·lic, dins del context de les guerres napoleòniques que va enfrontar a les potències aliades d’Espanya, Regne Unit i Portugal contra el primer imperi francès, la pretensió del qual era la d’instal·lar en el tron espanyol al germà Napoleó, José Bonaparte. -
Period: to
Independènciès de les colònies americanes
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a les Tretze Colònies britàniques originals a Amèrica del Nord contra el Regne de Gran Bretanya.Durant la guerra França va ser un dels països que va ajudar als revolucionaris.
Quan les colònies britàniques que es van independitzar de Gran Bretanya van edificar el primer sistema polític liberal i democràtic. Van il·luminar una nova nació, els Estats Units d'Amèrica, incorporant les noves idees revolucionàries que propugnaven la igualtat i la llibertat. -
Convocatòria de les Corts Costituents
Les Corts Costituents celebren la seua primera sessió en el Teatro Cómico de la Real Isla de Lleón, actual ciutat de San Fernando a Cadis. Durant un període es van reunir en l’Oratori de San Felipe Neri, a la ciutat de Cadis. -
Rebel·lió de Méxic
La independència de Mèxic va ser la conseqüència d’un procés polític i social, que va posar fi al domini espanyol en la major part dels territoris de Nova Espanya i va donar inici al Primer Imperi Mexicà. La pèrdua d’aquesta possessió va tenir importància per a l’economia de l’Imperi Espanyol. -
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució de Cadiz, també coneguda com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, aquesta va ser la resposta del poble espanyol a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte que aprofitant els problemes dinàstics entre Carles IV I Ferran VII, aspirava a constituir a Espanya una monarquia satèl·lit de l'Imperi. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Ferran VII va ocupar el tro després de la eixida de Josep I Bonaparte. Ferran VII era fill de Carles IV i de María Luisa de Parma, va accedir al tro després del motí d’Aranjuez, promogut pels seus partidaris, que va obligar al seu pare a abdicar en ell, sent proclamat com a rei. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Una vegada que Napoleó es definitivament derrotat a Europa, es produeix el període conegut com la restauració, en el qual tots els monarques que havien sigut derrotats dels seus trons, els recuperen , però tornant-se a instaurar els règims absolutistes a Europa.
A Espanya s’esperava a Ferran VII, el poble el veia com un símbol de la normalitat perduda amb la invasió francesa, com el protector de la pau, i com el rei legítim que mai degué haver perdut el tron. -
República de la Gran Colòmbia
La Gran Colòmbia va ser el nom que li van atribuir a ala república els historiadors del segle XX, també va ser un Estat multinacional del nord-est d’Amèrica del Sud i estava integrat pels actuals territoris de Veneçuela, Colòmbia, Panamà i l’Equador. -
Period: to
Trienni Liberal
El Trienni liberal es divideix en el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista i anterior a la Dècada Ominosa. El Trienni es va iniciar amb el pronunciament de Riego que va obligar el rei Ferran VII a restablir la Constitució de 1812. En aquest període revolucionari l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís ocuparen Espanya. Aquest període acaba quan el rei Ferran VII va separar les Corts, va anul·lar la constitució i va restablir la monarquia absoluta. -
Conferència de Guayaquil
Va ser una trobada entre José de Sant Martí i Simó Bolívar a la ciutat de Guayaquil, actualment República de l’Equador, va ser un punt d’inflexió en el procés independentista sud-americà.
Un dels principals objectius era definir com es culminaria la guerra de la independència, i que hi hauria de passar amb els nous països independents per a assegurar i consolidar la independència sud-americana. -
Period: to
Dècada Ominosa
La Dècada Ominosa és l’última fase que correspon del regnat de Ferran VII d’Espanya, després del Trienni Liberal, en el qual va regir la Constitució de Cadis promulgada en 1812.
Ferran VII restableix el sistema absolutista que només acabarà després de la seua mort en 1833. -
Batalla d'Ayacucho
Aquesta batalla va donar la independència al Perú i Bolívia i també va decidir la independència definitiva del colonialisme espanyol a Amèrica del Sud.
A més, va ser l'últim gran enfrontament comprés dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes d'Amèrica del Sud i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Va ser una llei aprovada per Ferran VII d'Espanya, en la qual donaven el dret a les dones a accedir al tron, és a dir la successió del tron. -
Inici de la primera guerra carlina
Va ser una guerra civil entre els carlistes, que eren partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, el qual era de règim absolutista, i, d'altra banda, els isabelins o cristians, defensors d'Isabel II i de la regent de Maria Cristina de Borbó, el govern era originalment absolutista moderat i finalment va acabar sent liberal per a obtenir el suport popular.
Antigament, aquesta guerra va ser coneguda per la historiografia espanyola com a guerra dels Set Anys o primera guerra civil. -
Mort de Ferran VII
Ferran VII un any abans de la seua mort va sofrir una greu malaltia, la qual va sentir por per la seua vida. Ferran VII es va sentir obligat a denegar la Pragmàtica Sanció. Quan es va millorar, va decretar el dret de les dones a regnar a Espanya, però els carlistes no van acceptar aquesta decisió de la llei. -
Regència de Maria Cristina
La regència de Maria Cristina constitueix dos períodes, el primer va ser el de la minoria d'edat d'Isabel II, durant el qual la seua mare Maria Cristina va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlista desencadenada pels partidaris de Carles Maria Isidre. Després del Trienni Moderat i el triomf del bàndol cristià en la guerra carlista, Maria Cristina va ser obligada a marxar a l’exili, assumint la regència el general Espartero. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
El regnat d'Isabel II és un poc peculiar, ja que es va dividir en dues grans etapes, que van ser la minoria d'edat on van assumir la regència primer la seua mare Maria Cristina de Borbó i després li la van atorgar al general Baldomer Espartero, i l'altra etapa del regnat va ser la seua majora d'edat avançada quan tenia tretze anys.
El seu regnat es va caracteritzar principalment per un intent modernitzador d'Espanya, on van influir moltes coses. -
Desamortització de Mendizábal
Va consistir en l'explotació de la terra i propietats de l'Església, aquestes terres havien arribat allí a través de donacions i herències.
Encara que l'objectiu era aconseguir diners per a pagar els costos de la guerra civil contra els carlistes, el ministre d'Hisenda també va aprofitar per a aconseguir altres finalitats. A més venent les terres de l'Església també es podrien realitzar inversions en el camp, cosa que la institució religiosa no volia realitzar. -
Regència d’Espartero
Va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de Maria Cristina.
Llavors el general Espartero va assumir la seua regència en el seu lloc. Va acabar quan un moviment militar i cívic que el formaven alguns generals, finalment van obligar Espartero a marxar a l'exili. La unió de diversos partits polítics van decidir proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els 13 anys, iniciant-se el seu regnat efectiu. -
Pronunciament de Vicálvaro
El pronunciament de Vicálvaro o també coneguda com la revolució de 1854 va ser un aixecament militar liderat per O'Donell contra les tropes del govern nacional. També va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderna i es va donar pas al bienni progressista. -
Govern de la Unión Liberal
Constitueixel tercer període del regnat d'Isabel II d'Espanya comprés entre el bienni progressista i la crisi final de la Monarquia isabelina. Està caracteritzat pel govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell. El "govern llarg" d'O'Donnell va constituir l'etapa de major estabilitat política del regnat d'Isabel II, sent el tercer govern de més llarga durada de la història contemporània d'Espanya, després del govern absolutista de Ferran VII i de la dictadura del general Franco. -
Pacte d’Ostende
Va ser un acord signat a la Ciutat de belga d'Ostende, va ser signat per a derrocar la monarquia d'Isabel II.
Els principals objectius eren els següents: establir el sufragi universal, fer unes eleccions populars, respectar i vetlar perquè es respectés el dret a la lliure expressió, i per últim que tots els actors polítics presents es comprometien a reconéixer com a líder principal a
Juan Prim ,nou cap del govern provisional. -
Revolució Gloriosa
Va ser un procés revolucionari ocorregut a Anglaterra, que va abatir al rei Jacob II Estuard i va portar al poder a la seua filla Maria II i el seu espòs, Guillem III d'Orange.
Les principals causes de la Revolució Gloriosa van ser les següents: la voluntat del rei Jacob II d'imposar un estil de govern absolutista, l'intent del rei de reimplantar el catolicisme a Anglaterra, la voluntat de la majoria dels integrants del Parlament d'imposar límits al poder real i de defensar l'Església anglicana. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic va ser un període comprés entre la Revolució de 1868, que suposa fi del regnat d'Isabel II i la Restauració de la dinastia borbònica.
El Sexenni es divideix en tres etapes, la primera, la del Govern provisional, la segona, el regnat d'Amadeu I i la tercera, la Primera República Espanyola, proclamada després de la renúncia al tron del rei Amadeu de Soboya. -
Period: to
Guerra de Cuba
La guerra de Cuba van ser diferents revoltes consecutives a la província espanyola de Cuba, la seua finalitat era la cerca de la independència. Es va dividir en diverses fases, amb diferents moviments socials i polítics, la més rellevant va ser la Guerra de la Independència cubana o guerra de 1985. -
Regnat d’Amadeu I
Amadeu I o també conegut com el Rei Cavaller o l'Electe, va ser el primer duc d'Aosta.
Després del destronament d'Isabell II, les Corts Generals el van triar com a rei d'Espanya. El seu regnat va ser molt curt, va durar poc més de dos anys i va estar marcat per la inestabilitat política. Durant el període van succeir diferents fets, va haver-hi un conflicte independentista a Cuba i una nova guerra carlista. La seua abdicació i el seu retorn a Itàlia conduïen a la Primera República Espanyola. -
Primera República
La Primera República Espanyola es tracta del primer projecte republicà en la història d'Espanya, ja que mai s'hi havia donat aquest règim polític. Aquesta es desenvolupa en un període curt, que tan sols va estar vigent durant onze mesos.
Malgrat la seua brevetat, foren temps de grans tensions polítiques i socials, perquè eren quatre els presidents que es van succeir, nombrosos els alçaments, una guerra a Cuba i l'elaboració d'una de les Constitucions. -
Pronunciament de Martínez Campos
El pronunciament de Martínez o també conegut com a pronunciament de Sagunt, va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic i la Primera República Espanyola.
Martínez Campos rumb cap a Sagunt amb les seues tropes, allí va arreglar a la tropa, demostrant la necessitat d'efectuar la restauració borbònica en el príncep Alfons, fill d'Isabel II. Alfons havia heretat els drets de successió de la Corona d'Espanya en abdicar Isabel II en l'exili. -
Period: to
Restauració
La Restauració borbònica és com es coneix aqueta etapa política, va ser desenvolupada entre el moment del pronunciament del general Martínez Campos que va donar fi al període de la Primera República Espanyola i la proclamació de la Segona República. Com ja diu el nom al·ludeix a la recuperació del tron per part de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic. -
Constitució de 1876
La Constitució de 1876 va ser promulgada per Antonio Cánovas del Castell, i va ser la base de la Restauració borbònica. Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per uns 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures. Finalment, el text va ser aprovat sense grans canvis per unes Corts constituents elegides pel sufragi directe masculí, sense un sistema de votació. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) és un partit polític d'Espanya que se situa en el bàndol Esquerre de l'aspecte polític. Va ser fundat per Pablo Iglesias Posse, i durant cent anys va ser definit com un partit de classe obrera, socialista i marxista. -
Aprovació del sufragi universal masculí
L'aprovació del sufragi universal masculí va ser un procés lent i difícil. Es va produir en pocs països, on va estar condicionat per episodis de revolucions i guerres.
