-
Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia començat la Guerra de Melilla. -
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
República catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres l'estat constituït per Catalunya quan s'ha dotat dels mecanismes de decisió de la seva forma política de ser. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La primera la proclamà Francesc Macià. -
Cop d'Estat de Sanjuro
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Segona República
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco). -
Guerra civil
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en els decennis anteriors. -
Cop d'Estat de Franco
El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. -
Guerra del Marroc
Va ser des del 1959 fins al 1960, és a dir, va durar un any. Va ser una cruel guerra que va acabar amb victòria espanyola. Aquesta guerra va tenir lloc a Àfric, concretament al Marroc. -
Concert al Palau de la Música
Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Són considerats com l'inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil Espanyola i l'inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya. -
La caputxinada
La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. -
Transició democràtica
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. -
Mort de Franco
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975)[1] fou un militar i dictador[2] espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu. Fou un dels oficials que iniciaren el fallit del cop d'estat. Va morir el 1975 a Madrid. -
Constitució de 1978
La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol. -
Cop d'Estat de Tejero
Fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.
