-
Period: to
Regnat de Carles IV
Carles IV d'Espanya (1748 - 1819) fou el rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III. Va regnar durant 20 anys des del 1788 fins el 1808. Carles IV va ser un rei que destacava per la seva falta de caràcter i el seu poc interès en els afers del govern. El seu regnat coincideix amb el període revolucionari francès.
La Revolució Francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França per evitar que les idees revolucionàries entrin a Espanya. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un procés social i polític que es va desenvolupar a França entre l'any 1789 i el 1799. Les principals conseqüències van ser l'abolició de la monarquia i la proclamació de la República, eliminant les bases econòmiques i socials de l'Antic Règim.
Va destacar l'execució del rei Lluís XVI a la guillotina i la gran cuantitat d'assassinats que va produir Robespierre quan estava al cap del país després d'eliminar la monarquia. -
Manuel Godoy
Manuel de Godoy (1767-1851) fou primer ministre durant el regnat de Carles IV. El l'any 1792, va ser nomenat primer ministre. Va ser l'amant de Maria Lluïsa de Parma, però aquesta no va ser l'única raó del seu ascens, també va saber guanyar-se la confiança dels dos sobirans gràcies als seus dots polítics. Godoy va funcionar com l'alterego del rei i es guiava molts cops per interessos personals. Godoy va signar el Tractat de Fontainebleau i es va quedar amb algus territoris de Portugal. -
Napoleó Bonaparte
Després d'entrar al Directori i fer el cop d'estat de Brumari, Napoleó va dirigir l'Estat francés des del 1799 fins al 1815. Primerement, va ser nomenat cònsol fins l'any 1802 on va ascendir al càrrec de cònsol vitalici. Més tard el 18 de maig de l'any 1804 va ser nomenat emperedor de França fins l'any 1814 quan va ser deposat a l'illa d'Elba. -
Period: to
Regnat de Napoleó ( França )
El regnat de Napoleó es pot dividir en dos parts: El Consolat (1799-1804) i L'Imperi (1804-1814).
Durant el primer període, va estabilitzar França i es va convertir en cònsol i més tard en cònsol vitalici. El segon, serà el període més bèl·lic i es convertirà en emperador imitant als romans. L'any 1814 va ser desterrat a Elba. L'any 1815 coincidint amb l'Imperi del Cent Dies, Napoleó va tornar a París on contava majoritàriament amb el suport del poble. -
Cop d'estat de Brumari
El cop d'estat de Brumari, va posar fí al període revolucionari i va començar a donar estabilitat a França. Fou encapçalat pel militar Napoleó Bonaparte. -
Tractat de Fontainebleau
L'any 1807 es va signar el Tractat de Fontainebleau entre el Regne d'Espanya (Godoy) i el Primer Imperi Francès (Napoleó) per a repartirse Portugal ja que aquest no havia fet casa al Blocatge Continental. Aquest tractat va permetre el pas de les tropes franceses per la Península. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta produïda entre el 17 i el 19 de març de l'any 1808, durant el regnat e Carles IV. La causa principal del motí va ser la derrota a la batalla de Trafalgar, ja que va deixar sobretot a les classes populars molt descontentes amb el rei. També els aristòcrates estaven descontents amb el mal govern de Godoy i les seves relacions amb Maria Lluïsa de Borbó. -
Josep Bonaparte ( Josep I d'Espanya )
Josep Bonaparte (1768-1844) futurament Josep I d'Espanya, era el germà gran del militar Napoleó Bonaparte. Va governar Espanya durant cinc anys iniciant el seu govern l'any 1808. -
Carles IV
L'any 1808 Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII que a la vegada abdicarà també del tro i Napoleó podrà possar al seu germà Josep com a rei d'Espanya. -
Agustina d'Aragó
Agustina d'Aragó (1786-1857) és considerada l'heroïna de Saragossa, ja que durant els setges que va patir la ciutat ella va demostrar una gran valentia. Va lluitar contra els francesos fins que l'any 1809 es va posar malalta i la van capturar, però tot i així va aconseguir escapar. -
Setges de Saragossa
Els dos setges succeits a Saragossa el dia 15 de juny i el 12 de desembre de l'any 1808 van enfrontar les tropes napoleòniques amb les forces espanyoles. Napoleó va enviar unes tropes bastant nombroses a la ciutat per aconseguir tenir el control sobre Aragó, però tot i sent minoria la cuitat va resistir. Sense dupte aquests dos setges són un dels episodis més destacats de la Guerra d'Independència d'Espanya. -
Period: to
Regnat de Josep I d'Espanya ( Josep Bonaparte )
Després que Ferran VII abdiques el tron, Napoleó, ja que ja havia començat l'ocupació de la Península, va obligar la família reial a traslladar-se a França on els va forçar a abdicar en favor d'ell per a posar al seu germà Josep com a rei d'Espanya. Josep I va estar governant des de l'any 1808 fins a l'any 1813 quan va ser derrotat finalment per les tropes del duc de Wellington. El rei era anomenat despectivament pels espanyols Pepe Botell. -
Aixecament del 2 de maig
L'Aixecament del 2 de maig és el nom amb el que es coneix a l'Aixecament popular de Madrid. Fou el dia dos de maig de l'any 1808 degut a la situació d'incertesa política després del Motí d'Aranjuez. Aquest aixecament va acabar amb la derrota dels francesos. -
Batalla del Bruc
La Batalla del Bruc, va ser un enfrontament entre les tropes franceses i les espanyoles que va tenir lloc al Bruc el dia sis de juny de l'any 1808 durant la Guerra del Francès. Realment, aquesta batalla van ser dues accions militars a mig camí entre la guerra convencional i la guerrilla, als voltants de Montserrat. D'aquestes batalles va sortir la llegenda catalana del timbaler del Bruc. -
Batalla de Bailèn
La batalla de Bailèn, va tenir lloc el 19 de juliol de l'any 1808 a Bailèn. Aquesta batalla va suposar la primera gran derrota de l'exèrcit de Napoleó (La Grande Armeé). La batalla va enfrontar a l'exèrcit francès que tenia 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, i l'exèrcit espanyol que era una mica més nombrós, amb 24.000 soldats, comandats per Francisco Javier Castaños. Finalment, l'exèrcit francès va ser derrotat i fet presoner. -
Setge de Girona
El sis de maig de l'any 1809 Girona va patir un setge per part dels francesos que va durar set mesos, del sis de maig al 12 de desembre. Els francesos eren comandats per Laurent de Gouvion Saint-Cyr i els espanyols per Mariano Álvarez de Castro, qui es va convertir en un heroi nacional. Girona va aguantar fins que la malaltia i la fam es van apoderar de la ciutat donat així la victòria als francesos. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és el nom amb el que es coneix l'Assamblea constituent a San Fernando (24 de setembre de 1810) i més tard traslladada a Cadis fins al 1814 durant la Guerra del Francés. L'any 1812 les corts van aprobar una de les caonstitucions més liberals i avançades de l'època. -
Constitució Espanyola de 1812 (Constitució de Cadis)
La Constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadants, la separació de poders i el dret a l'educació entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Però malauradament, quan Ferran VII va retornar a governar la va abolir i van tornar els temps foscos de l'absolutisme. -
Batalla de Vitòria
La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses dirigides per Josep Bonaparte i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament del duc de Wellington. La victòria del duc va suposar la retirada definitiva de les tropes franceses d'Espanya i va forçar Napoleó a tornar la corona del país a Ferran VII, finalitzant així la Guerra del Francès. -
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya (1784-1833) fou un dels nombrosos reis d'Espanya. L'any 1814 fou l'any on finalment, després de tots el imprevistos, va arribar a ser rei d'Espanya oficialment. -
Period: to
Regnat de Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, també anomenat el Desitjat, va ser rei d'Espanya des de l'any 1814 fins l'any 1833. Primerement, Ferran, anava a governar l'any 1808 quan el seu pare Carles IV va abdicar en favor seu, però desafortunadament, ell va haver d'abdicar en favor de Napoleó i deixar el tron a Josep Bonaparte. Més tard, quan Josep I va ser derrotat Ferran va recuperer el tron. Un cop al cap del goven va eliminar la Constitució de 1812 tornant així a una monaquia absolutista.