-
1810 BCE
JUNTA SUPREMA CENTRAL
La seva finalitat era controlar els esfroços de les diferents juntes locals. La Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, amb l'obectiu de redactar una Constitució. -
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
per por a les idees liberals España es va unir a la coalició internacional.
Va declarar la guerra a França i envair el Rosselló, també invadir una part de Cerdanya. -
INICI REVOLUCIÓ FRANCESA
-
Period: to
GUERRA GRAN
La Guerra Gran és el nom que contemporanis dels fets i historiadors posteriors han donat al conflicte que es va produir a l'àrea del Riu de la Plata. -
Goya pinta la familia de Carles IV
Després de contrar una greu malaltia es va quedar sord i va deixar la seva activitat com a pintor de tapissos.
Va retratar multiples ecenes de les familíes de Carles III i de Carles IV, i tambe personatges de la noblesa espanyola.
Els seus retats tenen una gran prefunditat psicològica.
1800 -
NAPOLEÓ BONAPARTE EMPERADOR
-
Batalla de Trafalgar
Vas ser una batalla naval, iniciada pel Regne Unit, Austria, Russia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial. -
Tractat de Fointainebleu
Godoy va fer un gir i es va aliar amb Napoleó després de la signatura de Fointainebleu. En ell es tractaba la invasió i el repartiment de Portugal. Amb aquest pretext les tropes Franceses van entrar a Espanya. -
INVASIÓ NAPOLEÒNICA
Napoleo va aprofitar le discrepancies entre Carles IV i el seu fill (provoca el Mortí d'Aranjuez) per reinir Baiona, Carles IV i Ferran VII. -
RESISTENCIA OPULAR
La batalla del Bruch és el nom de dos enfrontaments que van tenir lloc entre tropes espanyoles i franceses als voltants de la localitat barcelonina del Bruch durant la guerra de la Independència Espanyola. -
GUERRA DEL BRUCH
La batalla del Bruch és el nom de dos enfrontaments que van tenir lloc entre tropes espanyoles i franceses als voltants de la localitat barcelonina del Bruch durant la guerra de la Independència Espanyola. -
GUERRA DE LA INDEENDENACIA
Godoy va fer un gir i es va aliar amb Napoleó després de la signatura de Fointainebleu. En ell es tractaba la invasió i el repartiment de Portugal. Amb aquest pretext les tropes Franceses van entrar a Espanya. -
Period: to
OFENSIVA FRANCESA
L'Ofensiva de Nivelle va ser una operació franc-britànica al front occidental a la Primera Guerra Mundial. -
Period: to
GUERRA DE FRANÇES
RESISTÈNCIA POPULAR: es van formar guerrilles per fustigar els francesos.Batalla del Bruc Catalunya derrotan els francesos
OFENSIVA FRANCESA(1808-1812): Napoleo va intervenir en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Girona, Tarragona i Saragossa es van resistir.
VICTORIES ANGLOESPANYOLES(1812-1814): L'exercit britanic va arribar des de Portugal per ajudar a Espanya i va vencer als francesos a Arapiles (1812).
Napoleo accepta la derrota i fan el tractat de Valençay (1813). -
EL DESASTRE DE LA GUERRA DE GOYA
En una sèrie de gravats, Els destres de la guerra, va denunciar els cruels efectes dela guerra sobre la població civil i la dures del conflicte.
En la seva condició d'il·lustrat, Goya es va sentir afí a les idees liberals, heveres de la Revolució francesa. Això podria explicar el seu retir després de la tornada de Ferran VII i l'exili a França després del Trienni Liberal. -
Period: to
REGNAT DE JOSEP I
Va empendre algunes reformes amb el suport d'algunes liberals espanyoles, els anomenats afrancesats. Va atorgar una carta constitucionals, va proclamar mesures per abolit l'Antic Règim i va promulgar diversos codis. -
Period: to
VICTORIES ANGLOESPANYOLES
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellintong, va arribar des de Potugal per ajudar les tropes espanyoles i va vencèr els francesos a Arapiles -
TRACTAT DE VALENÇAY
-
RESTAURACIÓ ABSOLUTISME
Vencedors de Napoleó es van reunir a proposta del Canceller. El seu objectiu era posar fi a les idees liberals -
Period: to
SERIE DE PINTURES NEGRES DE GOYA
La seva sèrie de Pintures Negres el mostren com a un precursor de l'expressionisime, i teles com ara La lletera de Bordeus, com un atecessor de l'impressionisime. -
LIBERALISME I NACIONALISME
Es van convertir en les dues forces d'opocició que van impulsar les onades revolucionaries. -
CONGRES DE VIENA SANTA ALIANÇA
-
Period: to
EL TRIENNI LIBERAL
Rafal de Riego va trobar prou suports per triomfar, el rei va d'haver d'acceptarla Contitució del 1812.Es va organitzar la Milícia Nacional per protegir la Constitució. Liberals armats.Ferran VII va demanar ajuda als monarques d'Europa per derrotar als liberals. 1823 Santa Aiança va enviar CentMil Fills de Sant Lluís. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
Ferran VII, va tornar a Espanya. El seu objectiu era regnar com un monarca absoluti, però la difució de les idees lliberals de la Guerra de Francès va dificultar la seva pretenció de restaurar l'absolutisme. -
CORONEL RAFAEL DEL RIEGO
Rafael del Reg va ser un militar i polític liberal espanyol que el 1820 va encapçalar el pronunciament que porta el seu nom, que va posar fi a l'absolutisme de Fernando VII i va donar pas a un règim constitucional a Espanya. -
SANTA ALIANÇA
Santa Aliença va enviar els Cent Fills de Sant Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
LA DÈCADA OMINOSA
En l'ambit economic la guerra contra França havoa afeblit l'economia.
Per superar la crisi es va propoar una refoma fiscal (privilegiats paguen impostos)
Naixement de Isabel el 1830 filla de Ferran VII provoca conflicte dinàstic. La llei sàlica impedia a les dones regnar. -
EL NAIXEMENT DE ISABEL II
El neixament d'Isabel, la filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàtic, perquè la llei sàlica* impedia ales dones reganr. -
SUPORT DELS ISABELINS
suport dels liberals(anomenats isabelins o cristians) per
preservar el tron d'Isabel. I daquesta forma es va formar un goven liberal moderat.
El nou gover liberal va tenir suport d'alguns privilegiats.
Els absolutistes i Iliberals pugnen per derrocar o sostenir el
tron d'sabell. -
BASES SOCIALS DEL CARLISME
El carlisme, que recollia l'herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials poc inclinats al liberalisme. Entre els PRIVILEGIATS, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre part de les seves propietats.
Entre els privilegiats abunden els pagesoso, temorosos de perdre l'accés als béns comunals si el liberalisme el privatitzava i de la desemparança que els podia comportar
l'abolició del régim senyorial. -
Period: to
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
Maria va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre reformes. Aixecaments militars i revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progresistes.
Juan Alvarez Mendizábal va iniciar l'abolició del antic regim.
Una nova constitució de caracter progressista. -
Period: to
PRIMERA GUERRA CATALINA
Les guerres carlistes van ser una sèrie de conteses civils que van tenir lloc a Espanya al Ilarg del segle XIX. Es van deure, d'una banda, a una disputa pel tron, i, de l'altra, a un enfrontament entre principis polítics oposats. -
Period: to
REGENCIA DEL GENERAL ESPARTERO
Moderats arriben al poder amb el suport de la regent i intenten fer un gir al govern liberal.
Moviment d’oposició força la dimissió de Maria Cristina i el nomenament a Baldomero Espartero. -
Period: to
DECADA MODERADA
Isabel al tron significa el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez.
Les noves corts proclamen una constitució moderada. Diverses mesures van consolidar un sistema politic noderat i centralista, amb molts canvis com uniformitzar tota l’administració estatal, conservar antics drets forals… -
Period: to
SEGONA GUERRA CATALINA (dels matiners)
Nous aixecaments carlins a Caralunya motivats per la crisis
econòmica i pel suport al nou pretent carlí. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
General O’Donnell encapçala una revolta contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro.
Isabel II va cedir a les pressions i dona el poder als progressistes, tornen al Espartero.
Es redacta una nova constitució q no s’aprova.
Desmortalització de Madoz ( nova desmortalització que afecta ala bens comunals) -
Period: to
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Nova crisi del govern d’Espartero impulsa a la reina a confiar en O’Donnell, que habia creat la unió liberal.
Els progresistes van quedar marginats mentre que els moderats i unionistes s’alternen el poder. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRATIC
La crisi de la monarquia isabelina va conduir a la Gloriosa Recolució, una insurrecció per enderrocar a Isabel II i democratitzar el sistema polític. Els governs de la revolució no van aconseguri donar estabilitat al nou sistema. -
Period: to
REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
Revolució impulsada per progresistes i demòcrates, es van afegir els unionistes dirigida per Topete i els generals Prim i Serrano.
Es van formar juntes revolucionaries de suport. Tropes lleials a la reina vençudes a la batalla d’Alcolea. Isabel i el seu hereu s’exilien.
Es crea un govern provisional. Redacten una nova constitució de caracter democratic. -
Period: to
LA MONARQUIA D'AMADEU
Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal.
Amadeu va tindre el suport dels progresisstes, unionistes i democtrates i el govern va posar noves mesures per a la recuperació economica. Igualment va haver de fer front a una forta oposició, els moderats i part de l'Esglesia. Els carlins aprofiten l'oportunitat per proclamar rei a Carles VII. Finalment Amadeu renuncia la corona i abandona el país. -
Period: to
TERCERA GUERRA CATALINA
Es va durant el Seixenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries i van ocupar ciutats com Berga, Manresa... -
Period: to
PRIMERA REPUBLICA
Amb l'abdicació del rei, les corts van votar la proclamació de la república. Va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars.
La república va tindre quatre presidents ( Figueras, Pi i margall, Salmerón i Castelar) pero amb un seguit de problemes.
En gener un cop d'estat liderat per el general Pavia va dissoldre les corts. -
Period: to
RESTAURACIÓ BORBONICA
El desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració de la monarquía borbonica. -
SORGIMENT DELS NACIONALISTES
La consolidació d'un estat cantralitzat va provocar l'aparició de moviments nacionalistes. A Catalunya, País Basc i Galícia es van fer canvis. -
LA CRISI DEL 1898
Va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la mala administració espanyola. Estats Units proclamen la guerra a Espanya, on Espanya va perdre i firma el tractat de París.