-
Period: to
La crisi de la monarquia de Carles IV
Al 1788 va començar la revolució francesa , Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la guerra a França. La contraofensiva francesa va ser la retirada del Roselló, invasió d'una part de Cerdanya i de l'emporda. -
Guerra Gran
Manuel Godoy va aliar-se amba Naoleó per enfrontar-se amb Anglaterra.
La firma del Tractat de Fontainebleau va permetre que les tropes franceses travessessin Espanya. -
Ofensiva francesa
Ofensiva Francesa: Napoleó va ocupar part d'Espanya. Napoleó va desplaçar part de les tropes. -
Resistència popular
Resistència popular: Els miquelets i sometents van derrotar els francesos. L'exèrcit espanyol va obtenir una victòria. -
Period: to
La invasió napoleònica
La presència de tropes franceses van provocar el popular Motí d'Aranjuez. Napoleó va reunir a Baiona Carles IV i Ferran VII. Van acceptar abdicar en el seu germà Josep Bonaparte. Josep I va empendre reformes amb els afrancesats. El monarca va proclamar mesures per abolir l'Antic regim. -
La guerra del Francès
El poble de Madrid va suposar l'inici de la guerra. Resistència popular
Ofensiva Francesa
Victòries angloespanyoles
Napoleó va retirar les tropes d'Espanya. -
La independència de l'Amèrica hispana
Va ser dirigit per la burgesia criolla, veien Espanya com un obstacle per al desenvolupament de l'economia americana.
Van dirigir militars ( Simón Bolívar, José de Sucre, etc..)
La Península va perdre el seu prestigi, va quedar privada dels mercats americans. -
Victòries angloespanyoles
Victòries angloespanyoles: L'exèrcit va arribar des de Portugal, va vèncer els francesos. -
Period: to
Les corts de cadis i la constitució
Es va crear la Junta Suprema i la Jumpa Suprema Central, per controlar els esforços de les juntes locals. La central va fer una reunió de Corts a Cadis. La constitució va ser aprovada, establia la sobirania nacional, reconeixia àmplies llibertats individuals.
Les corts van aprovar a posar fi als privilegis de la societat estamental. -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Ferran VII va derogar la Constitució, i va anul.lar l'obra reformista de les Corts.
El rei es convertiria en un monarca constitucional. Els liberals van portar a terme pronunciaments, van fracassar. -
Period: to
El Trienni Liberal
Coronel Rafael del Riego va triomfar, el rei va acceptar la Constitució. Es va organitzar la Milícia Nacional.
Ferran VII va demanar ajuda als monarques d'Europa. Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Period: to
La dècada Ominosa
Per la dècada del regnat de Ferran VII es va anul.lar l'obra legislativa del Trienni Liberal. Els problemes polítics i econòmics va fer la monarquia absoluta a la crisi.
L'àmbit econòmic havia afeblit l'economia.
Es va proposar una reforma fiscal, els privilegiats paguen impostos ( defensors absolutisme).
El naixement d'Isabel va provocar un conflicte dinàstic. Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció. -
La primera guerra carlina
Els dirigents del carlisme a Catalunya van ser, Benet Tristany, Francenc Savalls i Ramon Cabrera. -
Period: to
El suport dels isabelins
Quan Ferran VII va morir, els grups favorables es van negar a reconèixer Isabel, van apostar per Carles Maria Isidre, es van revoltar contra el govern de Maria Cristina de Borbó.
La regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel. Es va formar un govern liberal moderat, va emprendre reformes encaminades.
El nou govern va tenir el suport de privilegiats i de l'exèrcit, va estar impulsat per la burgesia -
Period: to
Les bases socials del carlisme
El carlisme va aglutinar els sectors socials poc inclinats al liberalisme. Entre els privilegiats, la noblesa rural i el clero tenien por de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre les seves propietats.
Entre el no privilegiats abundaven els pagesos, de perdre l'accés als béns comunals.
Els carlins van tenir seguidors en els medis rurals més tradicionals. -
Period: to
Les guerres carlines
Primera Guerra Carlina, va començar a Catalunya i al País Basc, els carlins van controlar part de l'interior. Van ser derrotats per les tropes liberals, la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
Segona Guerra Carlina, va ser el resultat dels nous aixecaments carlins a Catalunya per la crisi enconòmica i el suport al nou pretentent carlí.
Tercera Guerra Carlina, es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari. Els carlins catalans van aconseguir victòries, i van ocupar ciutats. -
Period: to
La regència de Maria Cristina
Maria Cristina va buscar el suport dels liberals , van empendre reformes. Aixecaments militars van fer que entregues el poder als liberals progessistes.
Juan Álvarez, va iniciar l'abolació de l'Antic Règim: Reforma fiscal.
Constitució, va reconèixer la sobirania nacional, va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Period: to
Els ideals del carlisme: "Déu, pàtria, rei i furs"
Aquest era el lema del carlisme, defensava -
Period: to
La regència del general Espartero
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent, van intentar fer un gir al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i i com a regent del protagonissta Baldomero Espartero.
Van generar una oposició la incipient indútria catalana. Es va avançar la majoria d'edat d'Isabel II, va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
Les noves Corts van proclamar una Constitució moderada:
- Restringia el vot
- Limitava les llibertats
- Compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
Es va uniformitzar l'administració estatal i municipal.
Es va elaborar un Codi penal, es va firmar un Concordat amb la Santa Seu -
Guàrdia Civil
Les camarilles i el falsajament electoral van fer que els progressistes recorreguessin al pronunciament militar. -
Period: to
El Bienni Progressista
O 'Donnell va encapçalar una revolta contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro, va participar la Milícia Nacional, es van formar juntes revolucionàries.
Isabel II va donar poder als progressistes. Les Corts van redactar una nova Constitució, el govern va aprofundir en les reformes ecònomiques. -
Constitució
El govern va aprofundiar en les reformes, amb res lleis fonamentales:
- Nova desamortització, va afectar els béns comunals.
- Llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviària i l'explotació minera, les van posar en mans de capital estranger. -
Period: to
La descomposició del sistema
Una crisi va impulsar la reina a confiar el govern a O' Donnell, havia creat la Unió Liberal.
Unionistes i moderats es van alternar en el poder, els progressistes es van quedar marginats. El govern va prescindir de les Corts per governar, va exercir una forta repressió sobre l'oposició.
L'oposició es va ampliar, van néixer grups entre els exclosos del sistema (demòcrates), i els republicans d'enderrocar la monarquia i proclamar la república. -
Period: to
La revolució i el govern provisional
Va ser impulsada per progressistes i demòcrates, es van afegir els unionistes, dirigida per Topete i generals Prim ( progressista) i Serrano (unionista).
Les tropes lleials a la reina van ser vençudes, la reina i el seu hereu van marxar a l'exili.
Les corts van redactar una nova Constiutució de caràcter mocràtic. En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional. L'església se separava de l'Estat. -
Period: to
La monarquia d'amadeu
Amadeu de Savoia va ser un representant d'una monarquia lliberal,el general Prim, va ser assesinat uns dies abans de l'unificació d'Italia.
Amadeu va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. Va de fer front a una forta oposició. -
La proclamació de la República
Va venir per on menys l'esperàvem.
En obrir-se la sessió del Congrés, les resistències ja estan vençudes -
Period: to
La primera república
Les Corts van votar la proclamació de la República. Va ser rebuda pels sectors populars de les grans ciutats.
Les eleccions les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal.
La República va tenir quatre presidents, però varios problemes no van fer possible que es consolidés:
- Les divisons en el republicanisme entre unitaris i federals.
-La difucultat de fer front a la insurreció a Cuba.
-Una insurrecció cantonal.
-L'oposició dels monàrquics -
Period: to
El sistema canovista
L'ideòleg de la restauració monàrquia va ser Antonio Cánovas del Castillo. Un dels seus objectius va ser la pacificació del país, es va posar fi a la guerra carlina i la Pau de Zanjón va posar fi també a la insurecció cubana.
El nou règim es va proclamar la Constitució. Posava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei.
Era un text moderat, flexible i consensuat, deixava molt oberts els repertoris de drets i les formes com s'havia d'exercir el sufragi.