-
Period: to
Regència de Maria Cristina
Encara que durant un curt període del 1832, Maria Cristina va ser habilitada pel rei per gestionar els assumptes polítics; es considera que la seva regència va començar amb la mort de Ferran VII el 29/IX/1833, quan va tornar a assumir el paper de regent fins a la presumpta majoria d'edat d'Isabel. No obstant això, el 12/X/1840, a València, va renunciar a la regència després d'una crisi política i personal, cedint-la a Espartero. -
Estatut Reial
L'Estatut Reial va ser una carta atorgada flexible, breu i incompleta, promulgada per Maria Cristina, de tan sols 50 articles. Regulaven l'organització de les Corts, les seves funcions i les seves relacions amb el Rei, no recollia cap títol dedicat a la Monarquia, ni als seus Ministres i, sobretot, no contenia una declaració de drets fonamentals del ciutadà. -
Crema de la fàbrica Bonaplata
En el barri del Raval de Barcelona, es trobava la fàbrica de la Bonaplata, una de les majors fàbriques del seu temps, i unes de les primeres fàbriques mogudes per màquines de vapor. Com a resposta a la mecanització que deixava als treballadors tèxtils aturats, el 6 d'agost de 1835, la fàbrica de Bonaplata va ser incendiada en protesta per la modernització amb la maquinària, vista com una amenaça de desocupació per a la classe obrera. -
Period: to
Regència d'Espartero
La regent Maria Cristina, després de la revolució de 1840 que causà la seva dimissió, cedeix al general Esparter la regència d’Espanya. No obstant això, el seu autoritarisme i conflictes amb diferents faccions polítiques van generar inestabilitat i enfrontaments civils, provocant el deu derrocament el 16 de juliol de 1843. -
Desamortització al clergat secular
El 2 de setembre de 1841, el recent regent Espartero va impulsar la desamortització de béns del clergat secular, projecte que continuava amb la política iniciada per Mendizábal. Tenia la intenció de generar ingressos per al govern, redistribuir la propietat de la terra i promoure la modernització de la societat espanyola en separar els béns de l'esfera religiosa. -
Bombardeig a Barcelona
El 3 de desembre de 1842, Espartero, en el seu rol com a regent durant el regnat d'Isabel II, va ordenar el bombardeig de la població civil a Barcelona per a sufocar una revolta contra el seu govern. El bombardeig, compost per més de mil projectils, va devastar la ciutat, destruint o danyant 462 edificis i causant entre 20 i 30 morts. Incendis, danys a edificacions importants com l'Ajuntament i un hospital, van marcar les conseqüències d'aquest atac. -
Period: to
Dècada moderada
El 3 de maig de 1844 va començar la dècada moderada a Espanya amb l'arribada al poder del general Narváez. Durant aquest període, es va proclamar una constitució en 1845, i es van realitzar fins a cinc eleccions que va guanyar sempre el partit del general Narváez. El 28 de juliol de 1854, Narváez va ser enderrocat pels progressistes que havien denunciat els successius fraus electorals dels moderats mitjançant pronunciaments, començat així el bienni progressista. -
Creació de la Guàrdia Civil
El 28 de març de 1844, es produeix la creació oficial de la Guàrdia Civil quan, per Reial decret, es crea un “cos especial de força armada d'Infanteria i Cavalleria”, sota la dependència del Ministeri de la Governació. Inicialment es compondrà de 14 caps, 232 oficials i 5769 guàrdies repartits en 14 Terços. -
Constitució del 45
La Constitució de 1845 a Espanya va establir una monarquia constitucional amb divisió de poders, però amb gran poder per al monarca, sufragi censatari, L'Església catòlica com a religió oficial i es va intentar restringir la influència de moviments liberals i democràtics. No obstant això, va ser criticada per concentrar massa poder en el monarca i perpetuar desigualtats socials, raó per la qual no va resoldre les tensions polítiques i socials, sent revocada en 1869 amb la Revolució Gloriosa. -
Period: to
Bienni progressista
Després de la revolució de 1854, Isabel II va nomenar Espartero per liderar el Bienni progressista junt amb O’Donnell, marcant un temps de reformes, com la Constitució del 56. No obstant això, la creixent oposició va impedir la seva implementació. El 15 de setembre de 1856, l'aliança entre O'Donnell i els moderats de Narváez va derrocar Espartero, restaurant la Constitució de 1845 i posant fi al govern progressista. -
Llei de ferrocarrils
L'any 1855, la Llei dels Ferrocarrils va tenir un paper decisiu en impulsar el desenvolupament de la xarxa; aquesta llei va facilitar la captació dels capitals estrangers necessaris per dur a terme la construcció, tot i que a costa de sacrificar els interessos d'alguns sectors de la indústria espanyola, com ara el siderúrgic. -
Vaga general del 55
El 2/VII/1855, Espanya va viure la seva primera vaga general, principalment a Catalunya, pel sorgiment del proletariat industrial. Protestaven contra les màquines per la deterioració de la classe obrera. L'ordre de dissoldre associacions obreres il·legals va desencadenar la vaga de deu dies amb suport massiu i el lema "associació o mort", exigint llibertat associativa, jornades més curtes i millors salaris. La premsa de l'època va reflectir l'esdeveniment. -
Period: to
Darrers anys del regnat d'Isabel II
El 15/IX/1856, l'aliança d'O' Donnell i els moderats de Narváez van derrocar Espartero i restaurar la Constitució del 45, marcant l'inici de la crisi del moderantisme. Malgrat els triomfs de la Unió Liberal i en la guerra d'Àfrica que van reforçar la monarquia, una greu crisi econòmica i un govern més conservador al voltant de la reina van precipitar la Batalla del Pont d'Alcolea el 28/IX/1868. Les forces rebels van vèncer els partidaris de la reina, posant fi al regnat d'Isabel II. -
Guerra Cotxinxina
La Guerra de la Cotxinxina va tenir lloc entre 1858 i 1862 al sud del Vietnam. Va ser una campanya militar liderada per una coalició de França i Espanya. La raó inicial de l'expedició va ser l'assassinat del missioner dominic Díaz Sanjurjo. França va argumentar que estava defensant la civilització occidental i va sol·licitar a Espanya que s'unís a una expedició punitiva conjunta. Els espanyols es van unir a l'expedició sense tenir una raó clara per participar. -
Guerra del Marroc
En 1859, el Marroc va atacar forts pròxims a Ceuta i Melilla, desencadenant un conflicte amb Espanya. Després d'exigir al sultà del Marroc castigar els responsables d'un atac a una caserna sense rebre una resposta clara, Espanya va declarar la guerra a l'octubre. Amb suport de britànics i francesos, l'exèrcit espanyol va avançar malgrat desafiaments logístics i epidèmies, conquistant Tetuan. Després de la batalla de Wad Ras, la pau es va aconseguir amb el lliurament de Tetuan als espanyols.