-
Blues
La paraula blues es refereix a un sentiment de tristesa, de malenconia; To get
the blues, vol dir estar trist, deprimit... També és una forma musical que
sorgeix a finals del S. XIX i que deriva de les work songs i dels espirituals.
La funció principal és explicar i posar de manifest els problemes quotidians de
la gent, provocats sobretot per la marginació social i econòmica en què viuen -
Chicago
Durant la 1a Guerra Mundial (1914 – 1918), New Orleans es va convertir en port
militar. Això comportarà molta “tensió” entre la comunitat negra de Storyville i
els “marines” que arribaven o sortien cap a la guerra. Finalment, el 1917,
Storyville es tanca “pel perill que suposa per la moral de les tropes”. Molts
músics van quedar sense feina. -
Dixieland
El nou estil de música va ser tan exitós que moltes bandes de músics blancs el
van imitar. Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament
per fer entendre que els músics que la interpreten són... blancs! -
Swing
A partir de l’any 1925 la situació a Chicago és insostenible pels greus
enfrontaments entre els diferents clans mafiosos que volien controlar la ciutat.
L’any 1929, es dicta la Llei Seca i la policia actua amb contundència contra els
locals nocturns que serveixen alcohol. Molts tancaran i poc a poc la vida
nocturna a Chicago va desapareixent. A més, el crac del 1929 va empobrir una
gran part de la població. -
Gospel
Són la prolongació moderna dels espirituals negres; molt semblants a
aquests, però de caràcter més optimista.
Solen narrar algun episodi evangèlic. De fet, el terme Gospel prové de la
paraula “godspel”, és a dir, paraula de Déu. -
Bepop
Cap a la fi del anys 30, moltes sales i clubs van començar a tancar a causa de la
Llei de Jackson que obligava als negres a abandonar els carrers abans de les 11
de la nit. A partir d’aquesta llei, sorgeix un moviment de crítica per parts dels músics
negres que consideraven que el swing suposava la fi del jazz. Aquests músics
pensaven que els blancs havien abusat del jazz, reduint-lo fins convertir-lo en
una música merament estereotipada i comercial. -
Cool-jazz
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat,
tot dins d’un cert desapassionament. Per l’espectador, el “cool-jazz” pot rebre’s
com una música freda i intel·lectualitzada amb un cert refús a tot el que és
agressivitat. És un jazz íntim. -
Free-Jazz
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient ha de canviar. El
“free-jazz” ja no segueix les previsions de l’oient, sinó que és ell qui ha de seguir
la música sense cap regla preestablerta.
La atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
- Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo
regular, “beat”, simetria... -
Worksong
Cançons acompanyades de ritmes fets amb les eines, per fer més suportable
la duríssima feina dels esclaus.
El tema solia ser de queixa i reivindicacions.
L’estructura musical és “call and reponse”,
procediment que oposa una call (frase
cantada) amb una response (resposta cantada
o instrumental). -
New Orleans
New orleans era una ciutat portuària amb molt trànsit de vaixells i mercaders.La necessitat de mà d’obra poc qualificada que treballa al port va portar a que molta població negra anés a viure-hi