-
Period: to
Primer govern tecnòcrata
L'efecte polític més important de l'aprovació del Pla d'estabilització de 1959 va ser la irrupció dels tecnòcrates en el sistema polític franquista. Eren polítics que, tot i que defensaven la Dictadura, no se sentien atrets per la retòrica falangista i volien modernitzar les estructures econòmiques. Els falangistes i alguns militars se'ls miraven amb desconfiança, però gràcies a l'èxit de la seva reforma econòmica van acabar tenint un paper molt important al govern a partir de 1962. -
Period: to
Nacionalcatolicisme
Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya -
Leyes fundamentales: fuero del trabajo
Aquest text és d'ideologia falangista, moviment polític anterior a l'franquisme que va tenir certa influència en la qüestió laboral i els mitjans durant la guerra i la dictadura, i entre els seus principals punts s'expliquen la regulació de la jornada laboral i de l'descans, i la creació de la Magistratura de Treball i els sindicats verticals, que són aquells que agrupaven per igual a patrons i obrers, tots dos subordinats a les decisions de l'Estat. -
Leyes fundamentales: ley constitutiva de la corte
Va ser promulgada durant el primer franquisme, per tal de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia Les Corts com a assemblea unicameral d'elecció indirecta sense iniciativa legal, ja que aquesta residia en el Cap de l'Estat, Francisco Franco. Va constituir el primer pas en el procés d'institucionalització de règim franquista. -
Leyes fundamentales : fuero de los españoles
Aquesta Llei Fonamental pretén ser una declaració de drets i llibertats a favor de la població espanyola i es mostra en la seva aparença favorable a el reconeixement de drets fonamentals i de llibertats civils inherents a la persona, però establint en la pràctica una sèrie de restriccions per a l'exercici de drets i llibertats, derivant a "altres lleis" l'aplicació dels drets admesos. -
Condemna de l’ONU a Espanya
Consell de Seguretat de l'ONU va fer un estudi sobre la situació política a Espanya, convençuda que el règim franquista va ser imposat al poble espanyol per la força amb l'ajuda de les potències de l'Eix (a les quals va ajudar durant la guerra) i que no representava al poble espanyol, van fer impossible la participació en assumptes internacionals del poble espanyol amb les Nacions Unides. -
Leyes fundamentales: ley de sucesión
La Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat (1947) va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne (després de 16 anys) i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, a l'disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne, però que tindria de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
Creació de la SEAT
La companyia fou fundada el 7 de juny de 1949 per l'INI amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra[7] mitjançant la fabricació dels automòbils italians Fiat sota llicència. Per a la seva constitució es va crear una societat amb un capital de 600 milions de pessetes, de la qual l'INI comptava amb un 51% de les accions, la banca espanyola un 42% i FIAT, el principal fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant. -
Vaga dels tramvies
El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil espanyola, alhora va ser una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. -
Concordat amb la santa seu
La política laica de la Segona República (1931-1939) va portar a la Santa Seu a considerar el Concordat de 1851 signat durant el regnat d'Isabel II d'Espanya , el qual va restablir les relacions Església-Estat-per derogat. Després de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista (1939-1975), les negociacions per a una renovació concordatària van ser àrdues i llargues; de fet es van anar signant una sèrie d'acords parcials -
Ingrés d’espanya a l’ONU
Espanya va ingressar a l'ONU el 14 de desembre de 1955 i ha estat membre electe de el Consell de Seguretat en cinc ocasions; és a dir, aproximadament, un cop cada deu anys. -
Period: to
Expansió i acceleració de l'economia
A partir del Pla d'Estabilització de 1959 l'economia espanyola va experimentar un creixement sense precedents que va acabar transformant radicalment l'estructura social española. Gràcies a les mesures liberalitzadores posades en marxa, l'economia espanyola va poder aprofitar, per fi, les favorables condicions de mercat internacional i els impactes positius de l' «hipercreixement» que s'estava produint en les economies occidentals des del final de la II Guerra Mundial. -
Period: to
Moviments migratoris
El procés de mecanització i modernització agrària va deixar sense treball molts pagesos, aquests van veure en l’emigració la possibilitat de trobar un treball que ja no existia en el seu punt d’origen. Això va produir, durant la dècada de 1960, un intens èxode rural que buscava fugir d’unes condicions de vida miserables i de la manca de perspectives de futur. Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia van ser les principals proveïdores d’aquests moviments migratoris. -
Period: to
Crisi final
L'increment de l'oposició política de tot tipus, i la crisi econòmica (pujada del preu del petroli i de les matèries primeres, descens de la producción, de l'exportacions i augment de l'atur), que genera per la seva banda un augment de la conflictivitat laboral i social, provoquen la crisi definitiva del règim ja iniciada a la fi de l'etapa anterior, agreujada per la decadència física del dictador.
