-
El Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista. Pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es defensà la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials”. -
Celebració del mil·lenari de Montserrat
El vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic, es van apropar al catalanisme conservador liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. Aquest grup ca comptar amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) i van dur a termes campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat, entre d’altres, i l’exigència que els bisbes fossin catalans. -
Centre Català
Es va acordar la formació del partit Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. -
Segon Congrés Catalanista
Va convocar el Segon Congrés Catalanista on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Redacció del Memorial de Greuges
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on participà organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, (primer manifest polític unitari que va ser presentat a Alfons XII). Denunciava el centralisme i es demanava impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Va aproximar a la burgesia al catalanisme. -
Publicació: Lo catalanisme
Almirall publicà Lo catalanisme,(bases ideològiques catalanisme progressista). Explicà la seva concepció del particularisme català (motor desenvolupament de Catalunya i regeneració d’Espanya). Per impulsar-les, fundà l'organització política interclassista. La proposta fracassà, perd suport. D’una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure sectors de la burgesia i, d’altra banda, tenia un component social mes feble que el republicanisme federal (limitava bases populars). -
Lliga de Catalunya
arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Àngel Guimerà. -
Missatge a la Reina Regent
Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. Una de les seves iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent. -
Oposició: Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona , va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Reforma del Codi Civil
Demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Consolidació: Altres opcions diverses
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Fundació: Unió Catalanista
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista, una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
Unió Catalanista
La Unió tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis per l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l’organització descentralitzadora de l’Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre els sectors contraris a la participació política i els que defensaven la necessitat de convertir aquesta en una organització política que es presentés a les eleccions. -
Josep Torras i Bages (La tradició catalana)
Torras i Bages, bisbe de Vic, va publicar La tradició catalana , on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. El clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Aprovació: Bases de Manresa
Va tenir lloc primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya. -
Pèrdua de les darreres colònies
Malgrat la voluntat de consens que es pretenia amb una institució com la Unió Catalanista, les divergències foren constants durant tota la dècada, sobretot a causa del caràcter apolític que hom li va otorgar. Finalment, la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies. -
Tancament de caixes
la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes, van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.
