-
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya va néixer a Sant Lorenzo de l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 i va morir a Madrid el 29 de setembre de 1833.
Va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió de José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant el breu interval al 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència. -
Period: to
La Guerra Gran
La Guerra Gran (comença 1793 )
La Guerra Gran, va ser un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa. Un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Fí de la Guerra Gran (1795)
Els francesos van entrar finalment a l'Empordà per Sant Llorenç de la Muga, on després de diferents combats, les tropes espanyoles són vençudes a La Batalla del Roure 1794. -
Period: to
Descriure el republicanisme català
Al segle XIX van sorgir moviments populars de caràcter polític que es manifestaren contra el centralisme del nou Estat liberal.
El primer d’aquests moviments va ser el republicanisme federal, que defensava una nova organització de l’Estat basada en el repartiment del poder entre l’Estat, les regions i els municipis. Francesc Pi i Margall, Ildefons Cerdà i Josep Anselm Clavé en van ser els dirigents principals. -
Period: to
Els orígens del catalanisme polític (Part 1)
Al segle XIX van sorgir moviments populars de caràcter polític que es manifestaren contra el centralisme del nou Estat liberal.
Més endavant, va sorgir el catalanisme polític. A la seva difusió hi van contribuir diverses organitzacions:
- Centre Català (1882), fundat per Valentí Almirall: defensava la descentralització política de l’Estat espanyol. Va promoure el Memorial de Greuges (1885), un escrit on es denunciava l’opressió del centralisme sobre Catalunya. -
Period: to
Els orígens del catalanisme polític (Part 2)
- La Unió Catalanista (1891), agrupava totes les organitzacions catalanistes, i promovien les Bases de Manresa (1892)(un projecte d’autogovern de Catalunya). - La Lliga Regionalista (1901): defensava la modernització de l’Estat espanyol com a mitjà per aconseguir l’autonomia de Catalunya. Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó en van ser els líders més destacats. -
Batalla de Trafalgar (Victòria Britànica)
-
Tractat de Fontainebleau
Les tropes franceses entren a Espanya i ocupen Lisboa. -
Motí d'Aranjuez
Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII. Aixecament del 2 de maig a Madrid. Abdicacions de Baiona. Creació de les Juntes de Govern. Napoleó proclama rei d'Espanya al seu germà amb el nom de José I. Constitució de Baiona. Victòria espanyola a Bailèn. Creació de la Junta Central a Aranjuez. Napoleó entra a Madrid. -
Period: to
La Guerra de l'Independència Espanyola
El nou rei i la presència de les tropes de Napoleó, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. Va ser l’inici del Guerra. Per resistir-se a Napoleó, es van crear juntes, sota la coordinació d’una Junta Suprema Central. També es van formar les guerrilles.
Napoleó va haver de retirar part de l’exèrcit per enviar-lo a Rússia.
Gràcies a l’ajuda de la Gran Bretanya, les tropes de Napoleó van ser derrotades l’any 1813 i Ferran VII va recuperar la corona d’Espanya. -
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès (2 de maig de 1808)
A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l'excusa de la invasió de Portugal, segons l'acord près en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les principals ciutats d’Espanya. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (fins al 1814). -
Fi del segon setge a Saragossa i del tercer a Girona
Aliança hispanobritánica contra Napoleó. -
Dissolució de la Junta Central
S'estableix la primera regència. Inauguració de les Corts de Cadis. Setge francès a Cadis -
Period: to
Les Corts de Cadis
El 1810, en plena guerra, la Junta Suprema Central va convocar les Corts a Cadis per elaborar una Constitució, que es va signar el 1812.
La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. La guerra va impedir que arribés a aplicar-se. -
Les Corts de Cadis aproven la Constitució
Victoria hispano-britànica en els Arapiles, José I abandona Madrid. -
José I
José I, va ser derrotat a la batalla de Vitòria, fuig a França. Batalla de San Marcial, última derrota francesa. -
Period: to
La restauració de l’absolutisme
Quan l'absolutisme va tornar a Espanya, l’any 1814, el rei Ferran VII va clausurar les Corts de Cadis, va anul·lar la Constitució i va restaurar l’absolutisme.
El liberals van organitzar diferents sublevacions militars (pronunciaments), però van fracassar, i els militars van ser executats. -
Period: to
El Trienni Liberal
L’any 1820, el pronunciament del coronel Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va aconseguir triomfar i va iniciar l’etapa del Trienni Liberal (1820-1823). El rei es va veure obligat a jurar la Constitució del 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions.
Més tard, el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança europea, que va enviar a Espanya l’exèrcit "Cent Mil Fills de Sant Lluís", comandat pel duc d’Angulema. Aquest exèrcit va derrotar els liberals i va restablir la monarquia de Ferran VII. -
Period: to
La fallida de l’absolutisme
A partir del 1823, la representació contra els liberals va ser gegant. Però es va fer evident la crisi de l’absolutisme i la necessitat de reformes:
- La crisi econòmica: l’Estat estava arruïnat després de viure de la Guerra.
- El conflicte dinàstic: a Espanya existia la llei sàlica, que impedia regnar a les dones. Com que Ferran VII havia tingut només filles, va abolir aquesta llei perquè la seva filla Isabel pogués regnar, convertint-se la seva filla en Isabel II d'Espanya -
Period: to
El triomf del liberalisme burgès a l’època d’Isabel II
A la mort de Ferran VII el va succeir la seva filla Isabel, que tenia tres anys d’edat. La reina Maria Cristina, mare d’Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla. La regent va buscar el suport dels grups liberals.
Entre els liberals, anomenats isabelins, hi havia burgesos, classes populars urbanes i pagesos del centre i del sud d’Espanya. -
Period: to
Les guerres carlines a Catalunya
Els sectors absolutistes no van acceptar a Isabel II i van fer costat al príncep Carles, germà de Ferran VII. Els seus partidaris, els carlins, volien mantenir l’Antic Règim, la monarquia absoluta, els furs i el predomini de l’Església.
Als carlins hi havia membres de la noblesa agrària, del clero i de la pagesia del nord-est d’Espanya.
El 1833 va esclatar la guerra entre isabelins i carlins. Les insurreccions carlines més importants van ser al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. -
Period: to
El Sexenni democràtic a Espanya, la Revolució de Setembre de 1868 (Part 1)
La crisi econòmica i el desgast del règim isabelí va provocar la Revolució. Els generals van dirigir un pronunciament amb el suport de la Unió Liberal, dels progressistes i dels demòcrates. L’exèrcit de la reina va ser derrotat a Alcolea i Isabel II va haver d’exiliar-se.
Els 6 anys següents es va intentar dotar Espanya d’un règim polític democràtic que va ser anomenat Sexenni Democràtic. -
Period: to
El Sexenni democràtic a Espanya, la Revolució de Setembre de 1868 (Part 2)
Es va formar un govern provisional, que va impulsar gran reformes: El reconeixement dels drets fonamentals i el sufragi universal masculí.
Noves Corts, que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter democràtic. -
Period: to
El Sexenni democràtic a Espanya, la Primera República
Amadeu de Savoia va abdicar l’any 1873 i les Corts van proclamar la República. Els republicans volien impulsar reformes socials i un Estat Federal.
La República va fer front problemes com: la guerra carlina, la guerra de Cuba, la divisió entre republicans.
Els monàrquics, no acceptaven el règim republicà i estaven preparant el retorn dels Borbó.
Al gener de 1874, el general Pavía va donar un cop d’estat i, amb la dissolució de les Corts, va posar fi a la Primera República. -
Period: to
Època de la Restauració a Espanya (Part 2)
El règim polític, preparat per Antonio Cánovas del Castillo, es va basar en la Constitució del 1876, que establia el bipartidisme i el torn pacífic entre dos grans partits dinàstics.
El sistema canovista va deixar al marge totes les forces polítiques no dinàstiques: el carlisme, el republicanisme, el socialisme i el nacionalisme.
El 1898 va tenir lloc un greu conflicte a Cuba i Filipines, que va acabar amb la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar i que va portar la profunda crisi del 98. -
Period: to
Època de la Restauració a Espanya (Part 1)
Després del fracàs de forjar un sistema democràtic durant el Sexenni, es va restaurar la monarquia borbònica, amb el fill d'Isabel II, Alfons XII, que va presidir una monarquia liberal moderada, al servei de les classes conservadores.
Començava la llarga etapa de la Restauració (1875-1931), que comprèn dues fases, separades per l'any 1898: una d'ordre i estabilitat (1875-1898), i una de crisi i inestabilitat (1898-1931).
