-
100
Estils egipci i grec mesclats: cap idealitzat d'un jove
(Alexandria, Egipte)
Figura del període ptolemaic, 100-75 aC, de limolita verda.
Originàriament pertanyia a una escultura de cos sencer. L'expressió del jove ens transmet serenitat. El brillant de la pedra s'aconseguia fregant-la amb abrasius cada vegada més fins. L'escultura és grega, però la tècnica per treballar la limolita és egípcia. -
1000
Abundància i perfecció: figureta d'una deessa índia (probablement de Rajasthan)
Selge XI, India
Gres
Cintura fina, malucs amples i grans pits; el cos de la deessa transmet perfecció, abundància i fertilitat. -
1504
Figures perfectes: Adam i Eva de albecht Dürer
Gravat fet Alemania
En aquest gravat Adam i Eva tenen cossos perfectes, amb proporcions matemàtiques. Tant la postura com la figura s'assemblen a les escultures clàssiques. -
1508
Missatgers divins: estudi d'àngels Raffaello Sanzio
(Itàlia, 1483- 1520)
Rafael va fer aquest estudi d'uns àngels pel seu fresc de la Disputa, pintat al vaticà. Al cristianisme els àngels són missatgers de deu. En les obres d'art els solen representar amb figura humana i amb ales, que indican la seva naturalesa divina. -
1518
Dignitat i poder: Retrat de l'emperador Maxilià I per Albrecht Dürer
Entalladura i impressió tipogràfica.
En aquest gravat sobre fusta l'artista plasma la imatge de Maximilià I poc abans que morís el 1519. El retrat captura l'expressió honorable i malenconiosa del governat, i la cadena d'or reflecteix la classe alta. -
L'agonía de Crist: Les tres creus de Remrandt (Harmensz van Rijn)
(països baixos, 1606,68)
El contrast de llums i ombres i la figura de Crist al centre, crucificat antre dos lladres, desprèn un dramatisme impressionant. De les obres de Rembrandt és la que més ha destacat. -
Transformació demoníaca: máscara de teatre Nô (segles XVIII - XIX)
Màscara Japonesa de fusta lacada, en les obres de teatre japonès Nô, els personatges principals porten màscares "omote". Aquesta peça representa una jove transformada en dimoni que crida, les banyes indican que és un ésser malvat, i les celles quasi no presents suggereix la seva antiga bellesa. -
La vidaregenerada: figura de calavera (decada de 1980)
Figura Mexicana de paper maché pintat i metall. A les festes mexicanes del dia dels morts és normal crear figures de calaveres. Aquesta figura representa la regeneració de la vida a partir de la mort amb la seva estructura. El seu propòsit no és fer por, sinó que commemorar els difunts amb alegria y humor. -
Identitat estereotipada: Most Wanted de Taraneh hemami
Impressió digital, feta als Estats Units.
Most Wanted està composta per 8 fotografies en baixa resolució de rostres borrosos irreconeixibles. Només es distingeixen característiques com; barba, color de pell i vels. Els retrats es basen en imatges no oficials del govern dels Estats Units de persones sospitoses de terrorisme. L'artista reflexiona sobre la identificació policial basada en la raça i la percepció errònia dels musulmans. -
La bella estrangera: "Farangí Women & me" de Parvíz Tanavolí
Serigrafia d'Iran.
A finals del segle XVIII i començaments del XIX l'iran va importar gran quantitat de litografies impreses amb retrats de dones atractives europees. En aquesta serigrafia l'artista combina una d'aquelles imatges d'exòtiques belleses europees amb el seu retrat.