-
Motí d'Aranjuez
Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates lleials a Ferran Vll en contra del poder del valgut del rei Manuel Godoy i pel descontentament de les classes populars per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francesos -
Tropes Franceses
Les tropes Franceses ocupan la ciutat de Madrid -
Ferran Vll
Ferran Vll és enganyat per Napoleó, i quan va a Baiona és fet presoner -
Inici de la Guerra de la Independència Espanyola
El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francesos donant lloc a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola. -
La primera Constitución Español
L'Estatut de Baiona de 1808 va ser el primer text constitucional espanyol, tot i que aquest lloc sol Assignar-se a la Constitució de Cadis de 1812. L'Estatut va ser una Carta Atorgada, a través de la qual Napoleó va intentar institucionalitzar un règim autoritari, però amb un reconeixement bàsic de llibertats. -
Rei d'Espanya: Josep Bonaparte
Napoleó proclama el seu germà rei d'Espanya. -
Independència de les Províncies Unides de Veneçuela
Simón Bolívar i Francisco de Miranda proclamen la independència de les Províncies Unides de Veneçuela. -
Constitució de 1812
Es proclama a Cadis la Constitució de 1812, també anomenada "La Pepa". S'estableixen el sufragi universal, la sobirania nacional, la separació de poders i la monarquia constitucional. -
El Duc de Wellington
Wellington derrota als francesos en Arapiles, al capdavant d'un exèrcit d'angloespanyol -
Tribunal de Inquisición
Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya. -
Tractat de Valençay
Napoleó reconeix com a Rei d'Espanya a Ferran Vll. Per aquest tractat es recuperen tots els territoris i propietats de la corona, tant a la península com en ultramar. A canvi es desallotjaran les tropes angleses d'Espanya i es perdonarà als partidaris de Josep l Bonaparte, els afrancesats. -
Ferran Vll torna a Espanya
Fernando VII d'Espanya, anomenat «el Deseado» i «el rey Felón» torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits. -
Manifest dels Perses
Ferran promulga un decret en el qual es restableix la monarquia absoluta i es declara nul·la la Constitució de 1812 que es nega a jurar. -
Simó Bolívar
Formació en ciutat Bolívar de la República de Colòmbia, formada pels departaments de Veneçuela, Cundinamarca i Quito. -
Period: to
Trienni Liberal
Període liberal del regnat de Ferran Vll, que es s'inicia amb el pronunciament de Riego a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. Constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista i anterior a la Dècada Ominosa. -
Period: to
Primera divisió d'Espanya en províncies
Primer codi penal modern. -
Batalla de Carabobo
Veneçuela s'independitza. -
Period: to
Dècada Ominosa
Segona restauració del absolutisme al periode de la historia contemporànea d'Espanya. -
Ferran Vll és alliberat
Ferran és alliberat a Cadis per els liberals situats per l'exèrcit francès i són abolides totes les lleis del Trienni Liberal -
Afusellament del General Riego
Gran manifest polític de tota la història de la pintura espanyola en defensa de la llibertat de l'home aixafada per l'autoritarisme -
Llei pragmàtica
S'aprova la llei pragmàtica, permeten aixì la successió al tron espanyol a les dones. -
La mort de Ferran Vll
Quan mor no té descendència, només la seva filla Isabel, que té tres anys. El seu germà Carles reclama la corona d'Espanya. La dona de Ferran, Maria Cristina hereta el tron en nom de la seva filla com a Regent d'Espanya. -
Primera Guerra Carlina
Carles, germà de Ferran, no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar les dones, en 1830. El País Basc i Navarra li donen suport a Carles.
Els liberals i els moderats donen suport a Isabel i a Maria Cristina. Controlaven les principals institucions de l'Estat, la majoria de l'exèrcit i totes les ciutats importants. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Carles, germà de Ferran, no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar les dones, en 1830. El País Basc i Navarra li donen suport a Carles.
Els liberals i els moderats donen suport a Isabel i a Maria Cristina. Controlaven les principals institucions de l'Estat, la majoria de l'exèrcit i totes les ciutats importants. La Primera Guerra Carlina, finalitza amb la conquesta de Morella pel General Espartero -
Francisco Martínez de la Rosa
Martínez de la Rosa és nomenat nou President del Consell de Ministres. Estatut Reial. Règim basat en la sobirania real i Corts estamentals -
Juan Álvarez Mendizábal
Álvarez és nomenat president del Govern. -
S'aprova la desamortització de Mendizábal
El Ministre de la Regència, per la qual una importantíssima part de les propietats de l'Església li són confiscades per afrontar grans deutes econòmiques que tenia el país. Després van ser subhastades i adquirides per l'oligarquia terratinent -
General Espartero
Després de les seves victòries en les guerres carlines, s'uneix al Partit Progressita -
S'aprova la Constitució de 1837
Aquesta millora la Constitució de Cadis de 1812. Canvia els sistema electoral i monarquia amb dues càmeres -
La revolució progressista
La revolució progressista obligada a l'abdicació de la Regent Maria Cristina i començament de la Regència del General Espartero. El govern espanyol és ocupat pe r primera vergada per un militar -
Alçament a Barcelona
Espartero ordena el bombardeig de la ciutat. -
Regnat d'Isabel ll
S'avança la seva majoria d'edat dels 16 anys als 14. -
Carles Lluis de Borbó i Bragança
És el compte de Montemolín, i fill de Carles I, germà de Ferran Vll. Aquest és pretendent al tron d'Espanya com a Carles V. Fins a 1860 -
Segona Guerra Carlina
Comença la segona guerra carlina: Pretendent al tron Carles V. Batalles a Catalunya. Líders al sacerdot Benet Tristany i el general Ramon Cabrera -
Casament d'Isabel II amb Francesc d'Assís
Es casen sen cosins carnals per pare i mare. -
Revolució obrera
Revolució obrera influenciada per la crisi econòmica a Europa en general i per l'esclat de la de Paris, i d'altres ciutats d'Europa -
Nou govern
Nou govern del General Espartero i d'O'Donell -
Period: to
Benni Progressista
Després de l'aixecament militar del general Leopoldo O'Donell en Vicálvaro i de Serrano a Manzanares. Que li torna el poder al partit progressista després de portar diversos anys el govern del país en mans del partit conservador -
Manifest de Manzanares
Civils i militars van sortir al carrer a Madrid, València, Saragossa i altres ciutats en una successió, d'actes violents, posant en perill la vida mateixa de la mare de la reina, Maria Cristina, que va haver de buscar refugi. Davant d'aquesta situació el general O'Donell i les seves tropes es van retirar cap al sud, on van connectar amb el General progressista Serrano i junts van llançar el 7 de juliol de 1854 el Manifest de Manzanares al país per mobilitzar la població civi -
Period: to
Joan de Borbó i Bragnaça
Germà de l'anterior pretendent carlista, reclama el tron d'Espanya com a Joan lll. -
O'Donell i govern de Narváez
Destrucció de O'Donell (l'any següent mor) i govern de Narváez (posteriorment lider unionista). -
Period: to
Carles Maria de Borbó i Àustria
Fill de Joan lll i nét de Carles Maria Isidre de Borbó, nou aspirant al tron Espanyol com Carles Vll. -
Period: to
Sexenni liberal
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. Es dividieix en 3 etapes: la 1ra, la del Govern provisional, la 2na, el regnat d'Amadeu I, la 3ra, la Primera República Espanyola, proclamada després de la renúncia al tron del rei Amadeu de Savoia. -
Revolució Gloriosa
Exili d'Isabel ll. Pronunciament dels generals Prim, Serrano i Topete. -
Govern provisional
El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional. -
Cuba
Insurrecció de Cuba, aixafada per l'exèrcit. -
Regnat d'Amadeu l de Savoia
Fill del rei d'Itàlia Victor Manuel, elegit per les Corts. -
Assassimanet del General Prim
3 dies després d'haver acordat concedir la corona a Amadeu de Savoia assasinan al General Prim. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Comença la tercera guerra carlista; una guerra entre els partidaris de Carles Vll, duc de Madrid i els governs d'Amadeu, de la primera república i d'Alfons Xll. -
Amadeu I de Savoia renúncia al tron
Presenta la seva dimissió irrevocable com a Rei d'Espanya, a causa de la ingovernabilitat del país Espanyol -
Intent de cop d'estat
Del radical Cristino Marcos, amb el que es forma un segon govern republicà -
Final de la Primera República Espanyola.
El General Pavía es revolta amb l'exèrcit i així s'acaba la Primera República Espanyola. Pavía convoca a tots els partits polítics (excepte cantonalistes i carlins) per formar un govern de concentració nacional, que donarà el poder al General Francisco Serrano i Domínguez el qual passa a ser el nou president del govern i de l'estat. -
Práxedes Mateo Sagasta, president del govern
Sagasta va presidir el govern durant el conflicte hispano-nord-americà de 1898, denominat a Espanya Guerra de Cuba, que va suposar la pèrdua dels territoris d'ultramar de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. -
Fi a la primera república Espanyola
El pronunciament del General Martínez Campos a Sagunt posa fi a la primera república Espanyola i així s'inicia la restauració borbònica en la persona del Rei Alfons Xll, que fins llavors vivia a l'exili amb la seva mare, la reina Isabel ll.