-
Period: 700 BCE to 200 BCE
HISTÒRIA FILOSOFIA ANTIGA
Aquest període es divideix en dos grans períodes: els Presocràtics i els Protàgores. -
624 BCE
TALES DE MILET (624 a.C - 548 a.C)
Va ser un filòsof, matemàtic, geòmetra, físic i legislador grec que va intentar demostrar que a on hi havia aigua hi havia vida. -
569 BCE
PITÀGORES (569 a.C - 475 a.C)
Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec de l'era Presocràtica. Està considerat el pare de les matemàtiques, amb el seu teorema per a descobrir la llargada de la hipotenusa d'un triangle. -
540 BCE
HERÀCLIT (540 a.C - 470 a.C)
Heràclit va ser un filòsof grec presocràtic natiu el qual tenia una teoria, "el món forma una unitat per si mateix i no ha estat creat per cap déu ni per cap home, sinó que ha estat, és i serà un foc viu que s'encén i s'apaga d'acord amb lleis" -
515 BCE
PARMÈNIDES D'ELEA (515 a.C - Segle V a.C aprox.)
Parmènides diu que l'ésser no pot originar-se del no ser, i que l'ésser ni sorgeix ni desapareix. -
470 BCE
SÒCRATES (470 a.C - 399 a.C)
Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofía occidental, el seu pensament era que el coneixement de la virtut comença amb el dubte, “només se que no se res” El mètode socràtic té per objecte el descobriment de la “veritat” per mitjà de les dissensions. -
427 BCE
PLATÓ (427 a.C - 347 a.C)
Va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. Desenvolupa un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació.
Va marcar molt en l’historia de la filosofia fins l’actualitat. -
384 BCE
ARISTÒTIL (384 a.C - 322 a.C)
Aristòtil fou un filòsof racionalista on un sistema lògic que parteix de veritats garanteix noves veritats i arriba al coneixement veritable i intuïtiu dels principis i la intuïció de les essències com a formes substancials de les coses. -
341 BCE
EPÍCUR ( 341 a.C - 270 a.C)
Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Se'l sol considerar un hedonista. Defensava per exemple els plaers del ventre com a estil de menjar i de viure. -
Period: 300 to 1453
HISTÒRIA FILOSOFIA MEDIEVAL
-
354
SANT AGUSTÍ D'HIPONA ( 354 - 430)
La filosofia va ser per a Sant Agustí l'amor i l'esforç de l'ànima sencera cap a la saviesa i cap a la veritat. Aquesta veritat és la que fa referència a l'ànima i a Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica. -
1225
TOMÀS D'AQUINO (1225 - 1274)
Va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Ell sempre deia: "La fe fa referència a les coses que no es veuen, i l'esperança a les coses que no estan a l'abast de la mà". -
1285
GUILLEM D'OCKAM (1285 - 1347)
Ockham afirma que hi caben dues formes de coneixement: la intuïció intel·lectual i el coneixement abstractiu. El coneixement intuïtiu perfecte és l'experiència, que sempre té per objecte una realitat actual i present. -
Period: 1500 to
HISTÒRIA FILOSOFIA MODERNA
-
RENÉ DESCARTES (1596 - 1650)
Va ser un important filòsof racionalista francès, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Afirma un dualisme substancial entre l'ànima i el cos, trencant amb la tradició aristotèlica. La seva declaració filosòfica més coneguda és "Penso, per tant existeixo" -
JOHN LOCKE (1632 - 1704)
Va fundar la moderna teoria del Liberalisme i va fer una contribució excepcional a l'empirisme filosòfic modern. També va ser influent a les àrees de teologia, tolerància religiosa i teoria de l'educació. -
DAVID HUME (1711 - 1776)
Va ser un important filòsof escocès. Se'l considera el més important dels empiristes britànics.
Segons el que ell pensava era sobre la qüestió de saber si la realitat objectiva existeix o no té ningun tipus de solució. Afirma que no només no sabem com són les coses, sinó que no sabem ni tan sols si existeixen realment. -
IMMANUEL KANT (1724 - 1804)
Immanuel Kant va buscar, per sobre de tot, ensenyar l'ésser humà a pensar per si mateix ia rebutjar els dogmes de tota mena, que destrueixen la raó i sotmeten el lliure pensament a idees fixes -
Period: to
HISTÒRIA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
-
KARL MARX (1818 - 1883)
Va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
La teoria marxista proposa, a més d'eliminar les classes socials, que el proletariat s'encarregui de governar sota un sistema socialista amb l'objectiu de fer canvis socioeconòmics capaços de comportar el comunisme i una societat més igualitària. -
FRIEDRICH NIETZSCHE (1844 - 1900)
Un dels fonaments principals de la filosofia de Nietzsche és la negació que l'ésser humà és un ésser racional. Per ell, per contra, és la irracionalitat la seva característica principal. -
SIGMUND FREUD (1856 - 1939)
Va ser un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podria utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va crear un nou esquema de psicologia, la psicoanàlisi.
Sigmund Freud volia demostrar que la major part d'activitats que feia l'ésser humà són inconscients, deixant un petit percentatge per a altres que les realitzem conscientment. -
MARTIN HEIDEGGER (1889 - 1976)
La Filosofía Heideggeriana es centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i en la historia del 'ésser. -
HANS-GEORG GADAMER (1900 - 2002)
El que tracta l'hermenèutica filosòfica de Gadamer és manifestar que "hi ha formes d'experiència, com l'experiència de l'art, de la història i de la filosofia, -
JEAN-PAUL SARTRE (1905 - 1980)
Va ser un filòsof, professor, crític literari i escriptor francès.
La postura de Sartre es que l'existència es basa en la responsabilitat completa de l'home sobre els seus actes, sense importar l'existència o no existència de Déu. -
JÜRGEN HABERMAS
És un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica.
Habermas proposa un model que permet analitzar la societat com a dues formes de racionalitat: La racionalitat substantiva del món de la vida i la racionalitat formal del sistema.