EIX CRONOLÒGIC FILOSOFIA

Tales de Milet

624 BCE

624 a.C- 546 a.C.
La teoria més famosa de Tals se centra en la seva creença que l'aigua és el principi o substància bàsica de totes les coses. Va afirmar que tot en l'univers es compon d'aigua en diferents formes i estats.

Protàgores

570 BCE

570 a.C - 490 a.C.
La teoria de Pitàgores se centra en el teorema que porta el seu nom i en la importància dels números i les proporcions en la comprensió de l'univers. El seu enfocament en les matemàtiques i la filosofia va influir en el desenvolupament de la ciència, les matemàtiques i l'espiritualitat en l'antiga Grècia i va deixar un llegat durador en la tradició científica i filosòfica occidental.

Pitàgores

570 BCE

570 a.C - 490 a.C.
La teoria de Pitàgores se centra en el teorema que porta el seu nom i en la idea que els números i les proporcions exerceixen un paper fonamental en la comprensió de l'estructura de l'univers.

Heràclit

535 BCE

535 a.C - 470 a.C.
La teoria de Heràclit se centra en la noció del canvi constant en el món, on tot està en un flux continu. Considerava que el foc era el principi subjacent que unificava aquest canvi, i que la tensió dels oposats exercia un paper crucial en la dinàmica de l'univers.

Parmènides

530 BCE

(530 a.C - 515 a.C) - s V a.C.
La teoria de Parmènides se centra en l'afirmació que només el Ser immutable és la veritable realitat, mentre que el canvi i la pluralitat són il·lusions. La seva filosofia va influir en el desenvolupament de la metafísica i l'epistemologia en la filosofia occidental, i va plantejar preguntes fonamentals sobre la naturalesa de la realitat i el coneixement.

Gòrgies

483 BCE

(483 a.C - 485 a.C) - 375 a.C.
Una de les principals idees de Gòrgies és el "sofisme," que sosté que la veritat és inaccessible per als humans i que tot coneixement és subjectiu i relatiu. En altres paraules, Gòrgies argumentava que no es pot conèixer la veritat absoluta i que qualsevol afirmació és només una opinió.

Sòcrates

469 BCE

469 a.C - 15 febrer 399 a.C.
La teoria de Sòcrates se centra en la cerca de la veritat a través del diàleg, la mayéutica i la reflexió crítica. El seu enfocament ètic i el seu mètode d'ensenyament van influir en el desenvolupament de la filosofia i l'ètica occidentals, i el seu llegat perdura com un model de pensament crític i autoconsciència.

Plató

427 BCE

427 a.C - 347 a.C.
La teoria de Plató se centra en la distinció entre el món de les Idees eternes i el món físic transitori, la importància de la raó i la filosofia com a mitjans per a comprendre la veritat, i la seva visió d'una societat ideal governada per filòsofs. La seva filosofia ha tingut una influència duradora en la filosofia occidental i en diversos camps del pensament.

Aristòtil

427 BCE

427 a.C - 347 a.C
La teoria d'Aristòtil s'enfoca en l'observació empírica, les causes que expliquen els fenòmens naturals, l'ètica centrada en la cerca de la felicitat a través de la virtut, la seva teoria política, i les seves contribucions a la lògica. La seva filosofia ha tingut un impacte durador en una àmplia gamma de camps, des de la ciència i l'ètica fins a la política i la lògica.

Epicur

344 BCE

344 a.C - 270 a.C
La teoria d'Epicur se centra en la cerca de la felicitat a través del plaer racional i durador, la ataraxia, l'amistat, un enfocament materialista i una epistemologia basada en la percepció. La seva filosofia va influir en l'ètica, la psicologia i l'epistemologia, i les seves idees sobre el plaer i la moderació continuen sent objecte d'estudi i discussió en la filosofia contemporània.

Sèneca

4 BCE

4 a.C - 12 de abril de 65.
La teoria de Sèneca es centra en l'estoïcisme, que promou la virtut, l'autodisciplina i la serenitat com a claus per a aconseguir una vida plena i sàvia. Els seus ensenyaments sobre la importància de viure de manera racional i sòbria, així com el seu èmfasi en el present, continuen sent rellevants i valuoses en la filosofia i la psicologia contemporànies.

Agustí d'Hipona

346

346 - 28 d’agost de 430.
Agustí d’Hipona va ser un influent pensador cristià que va abordar qüestions teològiques, filosòfiques i morals importants en la seva obra. El seu llegat continua sent rellevant en la teologia i la filosofia cristiana, així com en la comprensió de la relació entre l'home, el pecat i la gràcia divina.
Tenia una filosofia del temps influenciada pel platonisme. Sostenia que el temps és una creació divina i que l'eternitat de Déu està fora del temps.

Tomàs d'Aquino

1225

1225 - 1274.
La teoria de Tomàs d'Aquino se centra en la reconciliació de la fe i la raó, l'existència de Déu, l'ètica basada en la llei natural i la importància de la teologia en la comprensió de la veritat i la moral.

Guillem d'Occam

1287

1287 - 1349.
La teoria de Guillem d'Occam es caracteritza pel seu nominalisme, el seu èmfasi en la simplicitat i el seu defensa de la separació entre la teologia i la filosofia. El seu enfocament en la simplicitat i el seu principi de parsimònia van tenir un impacte durador en la filosofia i la ciència posteriors, i el seu pensament va influir en el desenvolupament de la filosofia moderna.

Descartes

1596

1596 - 1650.
La teoria de Descartes se centra en la cerca de certeses indubtables a través del mètode del dubte i l'establiment d'una base sòlida per al coneixement. La seva contribució al dualisme ment-cos i al mètode científic va deixar una petjada duradora en la filosofia, la ciència i l'epistemologia.

John Locke

1632

1632 - 1704.
La teoria de John Locke se centra en l'epistemologia empírica, els drets naturals, la limitació del poder governamental i la tolerància religiosa. Les seves idees van influir en la filosofia política, la teoria del coneixement i l'ètica, i van tenir un impacte durador en la formació de les democràcies modernes i els drets individuals.

David Hume

1711

1711 - 1776.
La teoria de David Hume se centra en l'empirisme, la crítica a la causalitat, el problema de la inducció i una ètica basada en l'emoció. El seu pensament va influir en la filosofia moderna i va deixar un llegat durador en àrees com l'epistemologia, la filosofia de la ciència i l'ètica.

Emmanuel Kant

1724

1724 - 1804.
La teoria d'Emmanuel Kant se centra en la relació entre l'experiència i la raó, la distinció entre fenòmens i noumenon, l'ètica basada en l'imperatiu categòric i la importància de l'autonomia moral i la Il·lustració.

Karl Marx

1818

1818 - 1883.
La teoria de Karl Marx se centra en la crítica al capitalisme, la lluita de classes, l'explotació econòmica i la visió d'una societat sense classes basada en la propietat col·lectiva. El seu pensament ha tingut un profund impacte en la filosofia política, l'economia i la teoria social, i ha influït en moviments polítics i revolucions a tot el món.

Friedrich Nietzsche

1844

1844 - 1900.
La teoria de Friedrich Nietzsche se centra en la crítica a la moral tradicional, l'exaltació de la voluntat de poder i la cerca d'una nova forma de vida basada en l'afirmació d'un mateix. La seva filosofia ha influït en camps com la filosofia existencialista, la psicologia i la literatura

Sigmund Freud

1856

1856 - 1939.
La teoria de Sigmund Freud se centra en l'estructura de la ment, l'inconscient, el desenvolupament psicosexual i la importància de la sexualitat en la psicologia humana. El seu treball ha tingut un impacte significatiu en la psicologia i la teràpia modernes, malgrat les crítiques i controvèrsies que ha generat.

José Ortega

1883

1883 - 1955.
La teoria de José Ortega y Gasset se centra en la raó vital, la perspectiva històrica, la crítica a la deshumanització i la importància de la individualitat en un món cada vegada més massificat. La seva filosofia ha influït en la filosofia contemporània i en la reflexió sobre la relació entre la filosofia, la vida i la societat.

Heidegger

1889

1889 - 1976.
La teoria de Martin Heidegger s'enfoca en la fenomenologia existencial, el concepte de "Dasein", l'autenticitat, la temporalitat i la finitud humana. La seva filosofia ha tingut un impacte durador en la filosofia contemporània i ha influït en camps com l'hermenèutica, la filosofia de la tecnologia i la teoria crítica.

Gadamer

1900

1900 - 2002.
La teoria d'Hans-Georg Gadamer se centra en l'hermenèutica, la interpretació i la comprensió. Destaca la importància dels horitzons hermenèutics, la fusió d'horitzons, els prejudicis i precomprensions, i la tradició en el procés interpretatiu. El seu treball ha tingut un impacte significatiu en camps com la filosofia, la teoria literària i l'antropologia cultural.

María Zambrano

1904

1904 - 1921.
La teoria de María Zambrano es caracteritza pel seu enfocament en la raó poètica, la seva influència de la generació del 27, el seu compromís polític, la seva exploració de qüestions espirituals i místiques, la seva reflexió sobre la identitat i la seva contribució al feminisme. La seva obra ha deixat una petjada significativa en la filosofia i la cultura espanyola i ha contribuït a l'ampliació de la comprensió filosòfica a través de la intersecció amb la poesia i la literatura.

Sartre

1905

1905 - 1980.
La teoria de Jean-Paul Sartre se centra en la llibertat, la responsabilitat, la mala fe i l'existència individual en un món aparentment sense significat predefinit. La seva filosofia existencialista ha influït en la filosofia, la literatura i la cultura en general, i continua sent rellevant per a la reflexió sobre la condició humana i la presa de decisions ètiques.

Hanna Arendt

1906

1906 - 1974.
La teoria de Hanna Arendt se centra en la importància de l'acció política, la pluralitat, la banalitat del mal i la necessitat d'un espai públic per a la deliberació i la presa de decisions democràtiques. El seu treball ha influït en la filosofia política, l'ètica i la teoria social, i ha advocat per una visió de la política basada en la responsabilitat i la participació activa dels ciutadans.

Habermas

1929

1. La teoria de Jürgen Habermas se centra en l'acció comunicativa, la racionalitat comunicativa, l'ètica del discurs i la importància dels espais públics per a una societat democràtica. El seu treball ha influït en camps com la filosofia política, l'ètica, la teoria social i la teoria crítica, i ha advocat per una visió de la democràcia basada en el diàleg i la deliberació.