Eix cronològic filosofia

  • 625 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Tales de Milet (c. 624-546 a.C.) va ser un filòsof i matemàtic grec antic, considerat un dels primers filòsofs presocràtics.
    La seva filosofia es basava en la cerca d'explicacions racionals i naturals per als fenòmens en lloc de recórrer a explicacions mitològiques. Sostenia que l'aigua era la substància fonamental que constituïa tot a l'univers, marcant així l'inici de la filosofia occidental. Les seves idees van asseure les bases per al pensament científic i filosòfic posterior.
  • Period: 600 BCE to 299

    Filosofia antiga

    Aquest periode comença amb els filosofs presocratics i passant per la tradició iniciada per Socrates, i continuada per Plató i Aristotil, arraiba fins a la filosofia Hel·lenística
  • Period: 599 BCE to 500 BCE

    Presocratics

    Son els primers filosofs, abandonaben el discurs mitologic, per fer les seves propies conclucions de forma justificada.
  • 570 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Pitàgores va ser un influent matemàtic i filòsof grec que va viure al voltant del segle VI aC.
    La seva filosofia es basava en la importància dels números i les proporcions en la comprensió del món i la realitat. Creia en la influència dels números a la naturalesa i la música. Va fundar l'Escola Pitagòrica, on es combinaven elements matemàtics, filosòfics i ètics a la recerca de la saviesa i l'harmonia universal.
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Heràclit d'Efes (c. 535-475 aC) va ser un filòsof grec presocràtic conegut pel seu enfocament en el canvi constant i la naturalesa de l'esdevenir al món.
    La filosofia d'Heràclit es basava en la idea que tot està en canvi constant i esdevenir, i que el canvi és la característica fonamental de la realitat. A més, va introduir la noció de la "unitat dels oposats," sostenint que els contraris estaven interconnectats en el flux incessant de la realitat.
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Parmènides (c. 515-450 a.C.) va ser un filòsof grec presocràtic d'Elea, una antiga colònia grega a Itàlia.
    La seva filosofia es basava en la idea que la realitat és immutable i eterna, negant l‟existència del canvi i la pluralitat. Argumentava que només l'ésser veritable existeix i que el canvi i la diversitat són il·lusions perceptuals. El seu enfocament a la naturalesa de la realitat i la lògica va influir en la filosofia posterior, desafiant les creences predominants de la seva època.
  • Period: 499 BCE to 400 BCE

    Sofistica i Sòcrates

    La sofistica s'interesa per l'etica i la politica desde posicions relatives.
    Sòcrates en canvi criticava aquest relativisme dels valors i defensava la universitat del Bé (que ha de guiar les nostres decisions i accions).
  • 490 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Protàgores (c. 490-c. 420 a.C.) va ser un filòsof i sofista grec de l'antiga Grècia. Com a sofista, es dedicava a ensenyar retòrica i argumentació a canvi d'honoraris.
    La seva filosofia es basava en la idea que la veritat és relativa i subjectiva, depenent de la percepció individual. Promovia la importància de la retòrica i l'habilitat de persuadir a la vida pública i la política
  • 483 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    Gorgias (c. 485-380 a.C.) va ser un filòsof i retòric grec de l'antiga Grècia, pertanyent al moviment sofista.
    La seva filosofia es basava en l'escepticisme radical. Argumentava que res no existeix, i si existís, no podria ser conegut, i si es conegués, no podria ser comunicat. El seu enfocament se centrava en la persuasió i la retòrica, influint en el desenvolupament de l'oratòria a l'antiga Grècia.
  • Period: 399 BCE to 300 BCE

    Plató i Aristotil

    Tots dos esdevenen els filòsofs més importants de l'antiguitat.
    Plató, afirma l'existencia d'idees objectives (idealisme) i desconfia dels sentits com a font de coneixement.
    Aristotil, afirma el valor del coneixement empíric (espirisme) aquell que es genera a partir dels sentits.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
    Epicur (341-270 a.C.) va ser un filòsof grec antic i fundador de l'epicureisme.
    La seva es basava en la recerca de la felicitat a través del plaer i la tranquil·litat, però entenia el plaer com l'absència de dolor físic i emocional. Advocava per la moderació, l'amistat i la supressió de temors irracionals. El seu enfocament se centrava a gaudir de la vida de manera equilibrada i alliberar-se de l'ansietat sobre la mort i els déus.
  • Period: 299 BCE to 299

    Hel·lenisme

    Diverses escoles i perspectives (Epicurisme, estoïcisme, neoplatonisme) s'interesen per l'ètica i desenvolupen una filosofia més individualista.Sovint continuen la tradició aristotèlica o platonista adaptant-la al seu moviment històric.
  • 4 BCE

    Séneca

    Séneca
    Lucio Anneo Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.), va ser un filòsof, polític i escriptor romà. La seva filosofia es basava en l'estoïcisme, que emfatitza la virtut, l'autodisciplina i la serenitat com a mitjans per assolir la saviesa i la felicitat. Va promoure la importància de l'autocontrol i la moderació a la vida. Els seus escrits filosòfics i ètics van influir en l'ètica i la filosofia occidental.
  • Period: 300 to 1399

    Filosofia Medieval

    La filosofia és centre en la relació entre fe i raó. Diferents autors adapten les tesis dels dels principals filòsofs(Plató i Aristotil) al pensament cristià.
    Els autors més importants d'aquesta etapa són: Agustí d'Hipona, Tomàs d'Aquino, Guillem d'Occam
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    Agustí d'Hipona, també conegut com a Sant Agustí, va ser un influent filòsof i teòleg cristià nascut l'any 354 dC a Tagaste, una ciutat de la província romana de Numídia, que avui es troba a Algèria.
    Va fusionar fe i raó, va tractar el problema del mal mitjançant el pecat original, va destacar la importància de la gràcia divina i va deixar una marca duradora a la teologia i la filosofia occidental.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    Tomàs d'Aquino (1225-1274) va ser un influent filòsof, teòleg i sacerdot catòlic de l'Edat Mitjana. La seva filosofia, coneguda com a tomisme, va fusionar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, deixant una profunda empremta en la tradició intel·lectual occidental.
  • 1287

    Guillem d'Ockam

    Guillem d'Ockam
    Guillermo de Ockham, también conocido como Guillermo de Ockham (c. 1287 - c. 1347), fue un influyente filósofo, teólogo y fraile franciscano inglés de la Edad Media. Su filosofía se centró en la lógica, la epistemología y la metafísica, y desempeñó un papel crucial en el desarrollo de la escolástica tardía y la filosofía moderna.
  • Period: 1400 to

    Filosofia Moderna

    El Renaixement l'humanisme, la revolució cientifica i finalment la il·lustració influeixen en els diferents autors d'aquesta epoca.
    Un factor comú a la majoria d'autors és el seu interès per l'epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc conèr?Quin es el limit del pensament humà?
    Els autors més rellevants d'aquest periode són de caire Racionalista (Descartes S.XVII) i Epirista (Loke i Hume S.XVII-III) així com la Filosofia Critica de kant(S.XVIII)
  • Descartes

    Descartes
    René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i científic francès. La filosofia de Descartes es basava en el dubte metòdic, on qüestionava tot allò que no pogués ser demostrat amb certesa. Després, afirmava l'existència indubtable del pensament ("Cogito, ergo sum") com a punt de partida. El seu mètode cartesià emfatitzava la raó i la matemàtica com a fonaments sòlids del coneixement.
  • Locke

    Locke
    John Locke (1632-1704) va ser un influent filòsof, metge i polític anglès conegut per les seves contribucions a la filosofia política i la teoria del coneixement. Locke és una figura clau en la tradició de l'empirisme i un dels pensadors més influents de la Il·lustració. La seva filosofia es basava en l'empirisme, sostenint que el coneixement s‟adquireix a través de l‟experiència sensorial.
  • Hume

    Hume
    David Hume (1711-1776) va ser un filòsof escocès de la Il·lustració. Va néixer a Edimburg, Escòcia.
    La filosofia de David Hume es basava en l'empirisme, argumentant que tot coneixement deriva de l'experiència sensorial. Qüestionà la causalitat i la inducció, destacant la limitació del raonament humà. El seu enfocament escèptic va influir en l'epistemologia i la filosofia moral, emfatitzant la importància de l'experiència i l'observació en la formació del coneixement i la moralitat.
  • Kant

    Kant
    Immanuel Kant (1724-1804) va ser un influent filòsof alemany de la Il·lustració. La seva filosofia va emfatitzar la raó, l'ètica i l'epistemologia, i és conegut per la seva "Crítica de la raó pura" i l'ètica deontològica basada en "l'imperatiu categòric". El seu treball va tenir un impacte durador a la filosofia i l'ètica modernes.
  • Period: to

    Filosofia Contemporànea

    La filosofia contemporània és una branca diversa i en evolució constant que s'enfoca en els desafiaments ètics, polítics i tecnològics de l'era actual. Comprèn diversos corrents, des de l'anàlisi lògica fins a la fenomenologia, i explora qüestions existencials mentre s'adapta a un món globalitzat i tecnològic en canvi ràpid.
  • Marx

    Marx
    Karl Marx (1818-1883) va ser un influent filòsof, economista i teòric polític alemany.
    La filosofia de Marx es basava en la crítica del capitalisme i la lluita de classes. Argumentava que el capitalisme generava desigualtats i alienació, i preveia una revolució proletària que conduiria a una societat comunista sense classes ni propietat privada. El seu enfocament se centrava en leconomia política i la transformació social cap a un sistema més igualitari.
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Friedrich Nietzsche (1844-1900) va ser un influent filòsof, poeta i crític cultural alemany del segle XIX. La seva obra va desafiar les normes i convencions de la seva època i va tenir un profund impacte a la filosofia, la literatura i la cultura occidental.
    La seva filosofia es basava en la crítica de la moral tradicional i la religió, argumentant que reprimien el potencial humà.
  • Freud

    Freud
    Sigmund Freud (1856-1939) va ser un neuròleg austríac i el fundador de la psicoanàlisi, un enfocament que va tenir una influència significativa en la psicologia i la comprensió de la ment humana. La filosofia de Freud es basava en l'exploració de l'inconscient i la influència dels impulsos i els desitjos reprimits en la psicologia humana. El seu enfocament revolucionari en la psicologia va influir en la comprensió de la ment i la psicoanàlisi com a teràpia.
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    José Ortega i Gasset (1883-1955) va ser un influent filòsof, escriptor i assagista espanyol. La seva filosofia es centrava en la idea de la “circumstància”, on les circumstàncies personals i socials influeixen en la identitat individual. Va advertir sobre els perills del conformisme i la pèrdua de l'excel·lència individual a la societat de masses. La seva obra va promoure la reflexió sobre la importància de l'autoconsciència i la responsabilitat individual a la vida i la societat.
  • Maria Zambrano

    Maria Zambrano
    María Zambrano (1904-1991) va ser una filòsofa i escriptora espanyola destacada. La seva filosofia va abordar temes com ara l'experiència, la raó poètica i la consciència de l'exili. Se la considera una pensadora de la "raó vital" i la seva obra va influir en la filosofia contemporània i la reflexió sobre la identitat i la memòria.
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Hannah Arendt (1906-1975) va ser una influent filòsofa política i teòrica social d'origen jueu alemany. El seu treball es va centrar en qüestions de política, autoritat, poder i la naturalesa del mal a la societat moderna.
    Hannah Arendt es va centrar en la política i l'acció com a fonamentals per a la democràcia. Va advocar per la participació activa i el judici públic a l'esfera política. També va analitzar la relació entre el poder, l'autoritat i el mal a la societat moderna.
  • Habermas

    Habermas
    Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany nascut el 18 de juny de 1929 a Düsseldorf, Alemanya.
    El pensament filosofic de Hambermas es centra en l'importancia de la comunicació i la raó en la etica, la politica i societat.