-
Period: to
Regnat de Carles IV
El seu regnat marca l'inici de la crisi de l'antic règim a Espanya. Un any després de la seua arribada al tron, en 1789, va començar la Revolució Francesa. Per por de que es expandiren les idees liberals, es va unir en coalisió internacional contra França. La política interior i exterior es veu afectada ( a part de per la Revolució Francesa) pel pes del seu ministre Manuel Godoy, qui dominarà l'escena política d'Espanya en aquests anys. -
Batalla de Trafalgar
Va ser un combat naval entre Gran Bretanya contra França i Espanya, que va tenir lloc al cap de Trafalgar, a Espanya. A causa de la seua superioritat en estratègia, experiència i armament, els britànics van aconseguir derrotar els seus enemics, encara que estos els superaven en nombre. En aquesta batalla Espanya va perdre 10 naus, va tindre 1.022 morts, 1.383 ferits i uns 2.500 presoners. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser firmat en la ciutat francesa de Fontainebleau entre els respectius representants Manuel Godoy, primer ministre del rei Carles IV, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. Es va fer perquè Godoy va decidir aliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra, principal enemic de Napoleó i va permetre el pas de trpoes franceses per Espanya per a envair Portugal, aliada de Gran Bretanya. -
Period: to
Guerra de la Independència
Comença per l'ocupació del francesos a Espanya i de que Napoleó posara al seu germà Josep I Bonaparte com rei a Espanya. Primerament la societat es va dividir en afrancesats, que eren intel.lectuals partidaris del rei francés i els patriotes, que eren el grup més nombrós constituït per la majoria del poble que lluitava contra l'ocupació francesa, sent el seu principal objectiu la volta de Ferran VII, fill de Carles IV. Els patriotes van formar guerrilles contra els francesos. -
Motí d'Aranjuez
Es com va començar la invasió napoleónica. Es va produir als carrers de la localitat madrilenya. Es va desencadenar a causa de diverses causes motivades per la política de Manuel Godoy i el motí va finalitzar amb la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en son fill Ferran VII. -
Alçament del 2 de maig
Després de que es reprimira la protesta per les forces napoleòniques presents en la ciutat, per tot el país es va estendre una onada de proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada que va fer que el 2 de maig de 1808 el poble de Madrid s'alçara en armes contra els francesos. -
Reunió de les Corts de Cadis
Per les abdicacions de Baiona, va haver un buit de poder on es van fer juntes locals integrades per patriotes amb l'objectiu de rebutjar la invasió i crear un govern que representara la població. -
Constitució de 1812
Cadis va arreplegar representant de les juntes, la majoria liberals, i van fer la Constitució de 1812 que incloïa la sobirania nacional, divisió de poders i el sufragi universal masculí, reconeixía les llibertats individuals. -
Batalla de los Arapiles
L'exèrcit britànic que estava comandat pel mariscal Wellington va lluitar contra les tropes franceses, amb ajuda dels espanyols, i finalment van guanyar. -
Sexenni absolutista
Ferran VII va tornar al tron i amb el suport dels absolutistes va llevar la Constitució del 1812 i anul.lar les reformes liberals. Hi havia una gran repressió per part dels liberlas que havien confiat en el rei ne que seria constitucional. Van haver pronunciaments pero van fracasar. -
Period: to
Sexenni absolutista
-
Period: to
Regnat de Ferran VII
Va tornar a Espanya al 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra de la Independència li van dificultar la pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Trienni liberal
Al 1823 el pronunciament de Rafael del Diego va fer que el rei acceptara la contitució. Per protegir-la es va fer un cos de voluntaris liberals armats, la Micília Nacional. Com Ferran VII no volia ser constitucional, va demanar ajuda a reis absolutistes europeus i va intervindre la Santa Aliança que va enviar als Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Trenni liberal
-
Dècada ominosa
Va tornar l'absolutisme i amb ell també problemes d'àmbit econòmic per la guerra amb els francesos i l'independència de les colònies americanes. Per superar la crisi en van proposar que els privilegiats paguen impostos, però es van negar. Al 1830 va nàixer la seua filla que va provocar un conflicte dinàstic perquè les dones no podien regnar, doncs ell va fer un allei per a que la seua filla siga hereva però els absolutistes s'oposaven. -
Period: to
Dècada Ominosa
-
Regència de Maria Cristina
Al rpincipi va buscar suport de librals moderats que van fer reformes petites. Per una sèrie d'alçaments i revoltes populars va entregar el poder als liberals progressistes i Juan Álvarez Mendizábal va fer moltes més reformes. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va começar la construcció d'un estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i que va entrar en crisi a partir del 1856. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
I Guerra Carlina
Va ser una guerra civil que es va desenrotllar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carlos María Isidro de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó. -
Period: to
I Guerra Carlina
-
Desamortització de Mendizábal
És el procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Durant eixa època el conflicte en qüestió era entre els seguidors de la reina Isabel II i els partidaris de Carlos María Isidro i ell va decidir expropiar per a després vendre tots els béns de l'església que estaven en el territori espanyol. D'esta manera pretenia recaptar els fons necessaris per a fer front als gastos de la contesa. -
Constitució de 1837
Era de caràcter progressista que va reconèixer la sobirania nacional, encara que amb sufragi censatari, i la divisió de poders amb dues cambres i va otorgar molts drets i llibertats individuals. -
Regència d'Espartero
Al 1837 el moderats van arribar al poder i van forçar la dimissió de Maria Cristina, nomenant regent al general progressista Espartero al 1840. Va haver una forta oposició pel tarannà autoritari i lam promulgació de mesures lliurecanvistes, doncs quan Isabel II ja va ser major d'edat va ser proclamada reina. -
Period: to
Regència d'Espartero
-
Dècada moderada
Durant els deu anys els liberals conservadors van detindre en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tingueren la més mínima oportunitat per a accedir al govern. Va començar quan el líder del Partit Moderat, el general Narváez, va assumir la Presidència del Govern -
Period: to
Dècada moderada
-
Constitució de 1845
El van proclamar les noves Corts i restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona. -
Bienni progresista
Al 1854 va haver una revolta popular contra els moderats feta per el general O'Donnell, anomenada el pronunciament de Vicálvaro. Isabel II va accedir a les pressions i dona el poder als progressistes, on torna Espartero. -
Period: to
Bienni progresista
-
Desamortització de Madoz
Va afectar als béns comunals i dels ajuntaments. Va declarar en estat de venda tots els predis rústics, els urbans, censos i fòrums pertanyents a l'Estat, al clero i qualsevol altres pertanyents a les mans mortes. -
Pacte d'Ostende
Va ser l'acord firmat el 16 d'agost de 1866 en la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. -
Sexenni democràtic
És el període de la història contemporània d'Espanya. Durant aquest van sorgir governs per establir un nou sistema democràtic i es vna porposar diferengts fòtmules polítiques per fer front a nombrosos problemes. -
Period: to
Sexenni democràtic
-
La Gloriosa
Va ser una sublevació militar amb elements civils que va tindre lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Constitució de 1869
Es van convocar unes Corts constituents que la van redactar, tenia un caràcter democràtic. Per tant estableix una monarquia democràtica, la sobirania nacional, en la línia del liberalisme progressista, i la clara separació de poders en legislatiu, les Corts; executiu, el rei i judicial, els tribunals de justícia. -
Dictadura de Serrano
es va declarar Dictador el 28 de juny de 1843 a Barcelona, perquè va prendre la Direcció de l'Estat, va decretar el fi de la Regència d'Esparter i va destituir a Álvaro Gómez Jònega com a president del Govern. Serrano va governar recolzat en la Constitució de 1869, que al seu torn era la primera Constitució democràtica i va acabar amb la rebel·lió cantonal i va alçar el lloc de Bilbao en 1874, i va participar en la guerra carlina,deixant als carlins pràcticament derrotats. -
Period: to
Dictadura de Serrano
-
Regnat Amadeu I
Va ser representant de la monarquia liberal. Tenia el suport de progressistes, unionites i demòcrates i va posar mesures per a la recuperació econòmica i la democratització real del paìs. No obstant, va haver de fer front als moderats, a part de l'Esglèsia que es mantenia lleial als Borbó, etc. I va començar una altra guerra i els republicans volien la república. Després de molts problemes Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i va abandonar el país. -
Period: to
Regnat Amadeu I
-
I República
Amb l'abdicació del rei les Corts va proclamar la República. Va ser ben rebuda pels sectors populars i van començar a fer reformes econòmiques i socials. Al 1873 les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no es van arribar a aprovar.
Va tenir quatre presidents però hi van haver problemes que van impedir que es consolidara com les divisiones entre unitaris i federals, etc. -
Period: to
I República
-
Regnat d'Alfons XII
Va tornar la monarquia constitucional, començant la restauració de la monarquia borbònica. El seu regnat va consistir principalment a consolidar la monarquia i l'estabilitat institucional, reparant els danys que les lluites internes dels anys del cridat Sexenni Revolucionari havien deixat. -
Cop de Pavia
Al gener de l'any 1874 un cop d'estat liderat pel general de Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència al general Serrano, que va intentar establir una república conservadora i presidencialista. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
-
Period: to
Restauració
-
Constitució de 1876
Proposava una monarquia constitucional, on la sobirania és compartida entre el Rei i les Corts, els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries i el poder legislatiu és compartit entre les Corts i el rei, podent ell vetar lleis i dissoldre les cambres. -
Regència de Maria Cristina d'Habsburg
És un període on com Alfons XIII era minor d'edat, va començar la regència de la seua mare Maria Cristina d'Habsburg. Va tenirm el suport de l'esglèsia i l'exèrcit. També va fer que la Corona siguera més pròxima amb el poble. La seua regència va començar amb el trasllat a les Corts per a l'obertura de les legislatures que se van anar succeint, així com els diversos viatges per tot el país. María Cristina va fundar l'ideal de monarca que encara perdura en l'actualitat. -
Period: to
Regència de Maria Cristina d'Habsburg
-
Guerra de Cuba
A l'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la d'autonomía i de reduir el seu control econòmic.
Va acabr amb l'intervenció dels Estats Units en el conflicte i per tant la ràpida derrota d'Espanya. És així com es va segellar la independència de Cuba, de Filipines i de Puerto Rico. -
Period: to
Guerra de Cuba
