Eix cronologic

  • 625 BCE

    Tales de Milet (625- 548 a.C)

    Tales de Milet (625- 548 a.C)
    Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu.
    És considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental.Tales va predir un eclipsi de sol, esdevingut l'any 585 aC .Per tant, va haver de néixer cap a l'any 625 aC. Va utilitzar el terme "logos" per referir-se a la raó o el principi universal Especialment, es considerava que posseïa grans coneixements astronòmics.
  • Period: 625 BCE to 65

    Història de la filosofia antiga

    La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.Dintre d'aquest període es troben grans filòsofs com Parmènides, Sòcrates, Plató o Aristòtil
  • Period: 625 BCE to 523 BCE

    Presocràtics

    És defineixen com els pensadors grecs que van desenvolupar escoles de pensament independents i originals.Com el nom diu desprès de Sòcrates.
    El logos és un terme que aquest presocràtic feien servir inicialment designa la llei universal, la base del món, el seu ordre i harmonia.
  • 570 BCE

    Pitàgores (570-497 a.C)

    Pitàgores (570-497 a.C)
    Va néixer al voltant del 570 aC a Samos (illa de la costa actual de Turquia).A la seva joventut va ser, molt probablement,deixeble de Tales de Milet.
    És famós pel Teorema de Pitàgores. El "logos" a la filosofia pitagòrica es relaciona més amb les idees matemàtiques.Se li atribueix una gran influència en el desenvolupament de la matemàtica, la filosofia i la música.
    Va fundar l'escola filosòfica pitagòrica, que creia en la importància dels números en la realitat i la música.
  • 535 BCE

    Heràclit d'Efes (535-487 a.C)

    Heràclit d'Efes (535-487 a.C)
    Va néixer a Efes, una antiga ciutat grega ubicada a la costa occidental d'Àsia Menor (el que avui es coneix com Turquia)
    Es va destacar per la seva filosofia del canvi constant, sostenint que tot a l'univers està en flux continu. Considerava el foc com el principi fonamental i creia en el concepte del "logos" com una força ordinadora al cosmos.
  • 523 BCE

    Parmènides de Elea (523-470 a.C)

    Parmènides de Elea (523-470 a.C)
    Va néixer a Elea, una antiga ciutat grega.
    És conegut per la seva obra "Sobre la natura", en què va argumentar que la realitat veritable és eterna i única. El seu 'logos' és el mitjà a través del qual es fa servir la raó i el raonament lògic per comprendre la seva concepció de la realitat. Va introduir la distinció entre el "camí de la veritat" i el "camí de l'opinió", afirmant que només el primer condueix al coneixement genuí, mentre que el segon es basa en percepcions enganyoses.
  • 490 BCE

    Protàgores (490-411 a.C)

    Protàgores (490-411 a.C)
    Va néixer a Abdera. Abdera estava situada en el que avui és la part nord-est de Grècia i el sud-est de Bulgària. Va ser conegut pels seus*ensenyaments sobre la retòrica i la persuasió*, així com per la seva afirmació que la percepció humana és la mesura de totes les coses.
  • Period: 490 BCE to 322 BCE

    Sofistes

    Els sofistes eren un grup de pensadors, oradors i mestres de retòrica a l'antiga Grècia. Eren coneguts per ensenyar habilitats de persuasió i retòrica, així com per oferir educació en una varietat de temes, incloent-hi ètica, política i l'art del discurs.
  • 485 BCE

    Gòrgies (485-375 a.C)

    Gòrgies (485-375 a.C)
    Va néixer a Leontini, una colònia grega a Sicília.
    Gorgias es va destacar com un mestre de la retòrica i la persuasió.
    Ensenyava als seus estudiants com utilitzar el llenguatge i l'eloqüència per influir en altres i assolir l'èxit en la política, la llei i l'oratòria pública. Considerava que la retòrica era una habilitat poderosa i valuosa.
  • 470 BCE

    Sòcrates (470-399 a.C)

    Sòcrates (470-399 a.C)
    Va néixer a Atenes, Grècia.És conegut pel seu èmfasi en l'ètica i la moral. Va utilitzar el mètode de fer preguntes per fomentar la reflexió als seus interlocutors. La seva famosa afirmació "Només sé que no sé res" exemplifica la seva humilitat intel·lectual.
    Va ser jutjat i condemnat a mort a Atenes el 399 ** per càrrecs relacionats amb la corrupció de la joventut i la impietat.**
  • 428 BCE

    Plató (428-347 a.C)

    Plató (428-347 a.C)
    Va néixer a Atenes, Grècia,conegut per la seva teoria de les Idees o Formes. Creia que el món sensible és una còpia imperfecta del món de les Idees, que representen la veritable realitat.
    Els seus ensenyaments es transmeten a través de diàlegs filosòfics, on va explorar temes com la justícia, la política, l'ètica i l'epistemologia.
  • 384 BCE

    Aristòtil ( 384-322 a.C)

    Aristòtil ( 384-322 a.C)
    Va néixer a Estagira, una ciutat de Macedònia, (es trobava a la costa nord de Grècia, prop de la península de Calcídica). Ha deixat una marca duradora a la filosofia, la ciència, l'ètica i la política occidentals. Les seves contribucions a la lògica i el seu èmfasi a l'observació i el raonament lògic han estat especialment influents en el desenvolupament del pensament humà.
  • 341 BCE

    Epicur (341-241 a.C)

    Epicur (341-241 a.C)
    Va néixer a Samus, Grècia.Va fundar l'escola de l'epicureisme, que promovia la recerca de la felicitat a través de la moderació, l'amistat i l'eliminació de desitjos innecessaris.
    Creia en la importància de l'ataraxia, un estat de pau interior, i sostenia que tot a l'univers estava compost per àtoms en moviment segons lleis naturals. Epicur va influir en la filosofia posterior i el seu enfocament en la felicitat i l'autarquia continua sent rellevant avui dia.
  • Period: 341 BCE to 65

    Hel·lenisme

    L'hel·lenisme va ser un període de la història en què la cultura grega es va expandir per moltes parts del món antic després de la conquesta d'Alexandre el Gran. Això va portar a una barreja de cultures i un intercanvi didees. Hi va haver avenços en filosofia, ciència i tecnologia. Finalment, l'hel·lenisme va acabar quan Roma va conquerir Egipte.
  • 4 BCE

    Sèneca (4 a.C - 65 d.C)

    Sèneca (4 a.C - 65 d.C)
    Va neixer a Cordova.Va ser conseller de l'emperador Neró, però va caure en desgràcia i se li va ordenar cometre suïcidi.
    La seva filosofia es va basar en l'estoïcisme (l'estoïcisme és una antiga filosofia que promou la virtut, la saviesa i l'autodisciplina com a mitjans per assolir una vida feliç.) i va promoure la virtut, la moderació i l'autarquia. És conegut per les seves obres literàries, com les "Cartes a Lucili", que segueixen sent influents actualment.
  • 346

    Agustí d'hipona (354 - 430 d.C)

    Agustí d'hipona (354 - 430 d.C)
    Va néixer a Tagaste, en allò que avui és Algèria, i després d'una vida de recerca espiritual, es va convertir al cristianisme i es va convertir en bisbe d'Hipona. Les seves contribucions més destacades inclouen la doctrina del pecat original i obres com “Les Confessions” i “La Ciutat de Déu”, que aborden temes teològics i filosòfics. Sant Agustí va deixar un impacte durador a la teologia cristiana i la filosofia occidental.
  • Period: 346 to 1347

    Història de la filosofia medieval

    S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)

    Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)
    Nascut a Itàlia, es va unir a l'Ordre dels Dominics i es va dedicar a l'estudi de la filosofia i la teologia.
    La seva obra més famosa, “La Summa Theologiae”, buscava reconciliar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, promovent la idea que la raó i la fe són compatibles. També va desenvolupar arguments per demostrar l'existència de Déu i va defensar la noció de la “llei natural”.
  • 1287

    Guillem d'Ockham (1287 - 1347)

    Guillem d'Ockham (1287 - 1347)
    Va neixer Roccasecca, Regne de Sicilia.És famós pel seu principi de la "Navalla d'Ockham", que advocava per la simplicitat i l'eliminació de suposicions innecessàries en explicar fenòmens.
    Va ser un destacat pensador en lògica i epistemologia, promovent l'ús de la raó i el raonament deductiu per assolir el coneixement. La seva influència en la filosofia i la ciència posterior va ser significativa.
  • Period: to

    Història Filosofia Moderna

    El terme de filosofia moderna és controvertit, ja que sorgeix per analogia amb l'edat moderna però no correspon a les mateixes dates. En efecte, la filosofia renaixentista no es considera pròpiament moderna, perquè segueix amb les polèmiques medievals, i en canvi el Renaixement és la primera etapa històrica moderna.
  • René Descartes ( 1596 - 1650)

    René Descartes  ( 1596 - 1650)
    Nascut a França. La seva filosofia es va centrar en la recerca d'una base sòlida per al coneixement a través del dubte metòdic, arribant a la famosa conclusió "Penso, per tant existeixo".
    També va fer importants contribucions a les matemàtiques, especialment amb la introducció de les coordenades cartesianes. Les seves idees sobre la relació entre ment i cos i el seu èmfasi en la raó van influir profundament a la filosofia moderna i la ciència.
  • John locke (1632-1704)

    John locke (1632-1704)
    Va neixer a Anglaterra.És conegut per la seva influent obra "Assaig sobre l'enteniment humà" en què va desenvolupar una teoria empirista del coneixement.
    També va escriure "Dos Tractats sobre el Govern Civil", on va defensar la teoria del contracte social i la importància de la llibertat individual i els drets naturals. Les seves idees van influir en la Il·lustració i en la formació de les democràcies modernes, incloent-hi la Constitució dels Estats Units.
  • David hume (1711 - 1776)

    David hume (1711 - 1776)
    Va neixer a Edimburg Escòcia.És conegut per la seva filosofia empirista que sosté que tot coneixement es basa en l'experiència sensorial. La seva obra més destacada, "Investigació sobre l'entesa humana", va qüestionar la naturalesa del coneixement, la causalitat i la moralitat. Hume també va escriure sobre política i religió, advocant per un govern basat en el consentiment popular i qüestionant les bases racionals de la religió.
  • Immanuel Kant (1724-1804)

    Immanuel Kant (1724-1804)
    Va neixer a Königsberg, Prússia (avui Kaliningrad, Rússia).La seva obra més influent, "Crítica de la raó pura", va revolucionar l'epistemologia en explorar els límits del coneixement humà i la relació entre la ment i el món. Kant també va desenvolupar una ètica basada en l'imperatiu categòric", que emfatitza principis universals i racionals en la moralitat. A més, va escriure sobre política, promovent la pau perpètua i la idea duna lliga de nacions.
  • Ernst Mach (1818-1883)

    Ernst Mach (1818-1883)
    Va neixer a a Trèveris, Alemanya.Va escriure el "Manifiest del Partit Comunista" el 1848, on va exposar les seves idees comunistes i la seva crítica al capitalisme.
    Marx va desenvolupar la teoria del materialisme històric, que postula que les estructures econòmiques i socials són el motor de la història, i va proposar el comunisme, en què els mitjans de producció serien propietat comuna i la societat funcionaria sense classes socials ni propietat privada.
  • Period: to

    Història Filosofia Contemporània

    La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors. No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques
  • Friedrich Nietzsche (1844-1900)

    Friedrich Nietzsche (1844-1900)
    Va neixer a Röcken, Lützen, Alemanya .Va estudiar filologia clàssica a la universitat. Al llarg de la seva vida, va escriure obres com "Així va parlar Zaratustra" i "Genealogia de la moral", en què va qüestionar els valors tradicionals i religiosos. Va proposar la idea del “superhome”, un individu lliure de valors tradicionals que crea la seva pròpia moralitat. També va parlar de la “voluntat de poder” i “l'eterna recurrència”.
  • Sigmund Freud (1856-1939)

    Sigmund Freud (1856-1939)
    Va neixer a Freiberg, Moràvia, és va destacar per desenvolupar la teoria de la psicoanàlisi. Freud argumentava que els impulsos i els desitjos inconscients tenien un impacte significatiu en el comportament humà i podien donar lloc a trastorns psicològics. Va introduir conceptes com el complex d'Èdip, la repressió i la interpretació dels somnis per explorar l'inconscient. Les seves idees van influir en la psicologia clínica i la teràpia psicoanalítica.
  • José Ortega i Gasset (1883,1955)

    José Ortega i Gasset (1883,1955)
    Va neixer a Madrid, Espanya. La seva filosofia, coneguda com a raciovitalisme, va destacar la importància de la raó i la vitalitat en la comprensió de l'existència humana. La seva obra més coneguda, La rebel·lió de les masses, va analitzar la decadència de la cultura occidental i el sorgiment d'una societat conformista. Va promoure una visió existencialista de la vida, emfatitzant l'autenticitat i la responsabilitat individual.
  • Martin Heidegger (1889-1976)

    Martin Heidegger (1889-1976)
    Va neixer a Messkirch, Alemanya. Es va destacar per la seva obra "Ser i temps" (1927), que és considerada una de les obres filosòfiques més importants del segle XX. Heidegger es va centrar en la pregunta fonamental sobre la naturalesa de l'ésser i va desenvolupar conceptes com l'autenticitat i la inautenticitat per explorar la manera com els individus viuen i experimenten les seves vides. També va emfatitzar la importància del llenguatge i la cultura en la nostra comprensió del món.
  • Period: to

    L'existencialisme

    És un moviment filosòfic del segle XX que és centra en l'experiència individual i la llibertat.Els seus conceptes principals inclouen la idea que l'existència precedeix l'essència, cosa que significa que els éssers humans no tenen un propòsit o significat predefinit i són lliures per donar forma a les seves vides.
  • Hans-Georg Gadamer (1900-2002)

    Hans-Georg Gadamer (1900-2002)
    Va neixer a Marburg, Alemanya.Va ser conegut pel seu treball en hermenèutica filosòfica. La seva obra principal, "Veritat i mètode", emfatitza que la comprensió no és un procés objectiu, sinó que està influenciada per la tradició i la precomprensió de l'intèrpret. Gadamer introdueix el concepte d'un "horitzó de precomprensió" que afecta la interpretació. Destaca la importància del diàleg entre l'intèrpret i el text, així com la fusió d'horitzós culturals a la interpretació.
  • Period: to

    Hermenèutica

    És una disciplina que és centra en la interpretació i la comprensió de textos i significats culturals, reconeixent la influència del context històric i cultural en la interpretació. Destaca la subjectivitat de l'intèrpret, que posseeix un "horitzó d'expectatives" propi basat en les seves experiències i coneixements previs. L'hermenèutica considera la interpretació com un procés interactiu i circular entre el lector i el text.
  • María Zambrano (1904-1991)

    María Zambrano (1904-1991)
    Va neixer a Vélez-Màlaga . Va destacar per la seva filosofia de la "raó poètica" o "raó vital", que emfatitza la integració de la raó i l'emoció al pensament. Durant la Guerra Civil Espanyola, va recolzar el bàndol republicà i després va viure a l'exili a diversos països, continuant la seva tasca filosòfica i literària. La seva obra aborda temes com ara la condició humana, la llibertat i la dignitat individual.
  • Jean-Paul Sartre (1905-1980)

    Jean-Paul Sartre (1905-1980)
    Va neixer a París.La idea central és que "l'existència precedeix l'essència", emfatitzant la llibertat i la responsabilitat individual per definir les seves vides. Va participar a la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial i va explorar temes com la llibertat, la mala fe i l'angoixa existencial a la seva obra. El seu llegat perdura en la filosofia, la literatura i el teatre, i les seves idees sobre la llibertat i l'autenticitat continuen sent influents actualment.
  • Hannah Arendt (1906-1975)

    Hannah Arendt (1906-1975)
    Va neixer a Linden-Mitte, Hannover, Alemanya. Va escapar del nazisme i va emigrar als Estats Units el 1941. Les seves principals contribucions se centren en la filosofia política i la teoria política, amb obres influents com "Els orígens del totalitarisme" i "La condició humana". El seu concepte de la “banalitat del mal” és àmpliament reconegut. Arendt va deixar un llegat important en la reflexió sobre la política, lacció humana i la moralitat.
  • Period: to

    L'Escola de Frankfurt

    Va ser inaugurada el 1923, va ser un grup de pensadors del segle XX que es va centrar en la teoria crítica, qüestionant les estructures d'opressió i alienació. Els seus membres, com Adorno, Horkheimer, Marcuse i Habermas, van analitzar la cultura de masses i van advocar per l'alliberament a través de la transformació de la consciència. La seva influència va abastar la sociologia, la filosofia i la política.
  • Jürgen Habermas (1929- fins ara)

    Jürgen Habermas  (1929- fins ara)
    Va neixer Düsseldorf, Alemanya. Al llarg de la seva carrera, ha defensat la democràcia deliberativa i la importància de la comunicació racional a la presa de decisions polítiques. La seva obra principal, "Teoria de l´Acció Comunicativa," desenvolupa la seva teoria de l´acció comunicativa i l´ètica del discurs. Habermas ha contribuït a la teoria crítica, la filosofia política i la sociologia, mantenint un enfocament interdisciplinari.