-
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla va ser un moment decisiu en els primers mesos de la Revolució francesa (1789-1799). El 14 de juliol de 1789, la Bastilla, fortalesa i presó política que simbolitzava l'opressió de l'Antic Règim francès, va ser atacada per una multitud formada principalment per *sans-*culottes, o classes baixes. -
Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI -
Assalt al palau reial
Els revolucionaris assalten el Palau de les Teuleries, residència de la família reial després de la Fugida de Varennes. -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic. -
Execució del rei Lluís XVI
Executen al rei Lluís XVI a la gillotina -
Constitució (democràcia social)
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Caiguda dels Jacobins
Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794 van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. -
Period: to
REPÚBLICA BURGESA
Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris. -
Constitució (liberalisme polític)
Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres. -
Cop d'Estat de Napoleó
El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).
