EIx cronològic de la història

Paleolític

11,000 BCE

Va ser una de les etapes de la prehistòria, és la més antiga de les tres. Les poblacions eren nòmades i s'agrupaven en petites tribus o grups reduïts. Les activitats principals eren la recolecció de fruits i la caça. Està dividida en 3 etapes, l'inferior, el mitjà i el superior. En el paleolític superior destaca l'art rupestre, en el inferior es va descobrir el foc. Va començar al 2.500.000 aC i va acabar al 11.000 a.C. Paleolític significa pedra antiga.

Neolític

5000 BCE

Va ser una de les tres etapes de la prehistòria, van descobrir l'agricultura i la ramaderia, les poblacions eren sedentàries i vivien en poblats, van començar a fer alfareria, van crear nous estris com la roda, el falç o el destral. Neolític significa pedra nova.

Edat dels Metalls

3300 BCE

Va ser una de les etapes de la prehistòria, és la més moderna de les tres, és quan es desenvolupa la metal·lúrgia, hi han tres etapes dins de la dels metalls: la primera del coure, la segona del bronze i l'última del ferro, l'edat dels metalls acaba quan s'inventa l'escriptura, que comença l'edat antiga, la primera etapa de la història.

Aparició de l'escriptura

3300 BCE

Apareix l'escriptura cuneiforme a Mesopotàmia. A partir d'aquest moment, comença l'Edat Antiga.

Escriptura jeroglífica

3200 BCE

Apareix a Egipte un altre tipus d'escriptura, la jerogrífica.

Mesopotàmia

500 BCE

Va ser la primera gran civilització de la història, era una regió situada entre els rius Tigris i Eufrates, la seva capital era Babilònia, es va desenvolupar l'escriptura que es deia cuneiforme, també els pictogrames i la fonètica, van crear els còdigs de lleis, i en arquitectura van fer avanços importants, l'economia es basava en l'agricultura.

Antiga Grècia

146 BCE

És una de les civilitzacions més antigues de la història, és considerada com el fonament de la cultura occidental, hi han tres grans èpoques: l'època arcaica, l'època clàssica i l'època helenística, la cultura grega ha estat influient en la llengua (el grec), en la política (la democràcia), en el sistema educatiu (filosofia, ciències, art...) o els jocs olímpics. La civilització grega era bàsicament marítima, comercial i expensiva, van conquerir tota la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim.

Antic Egipte

30 BCE

Va ser una de les civilitzacions més antigues de la història, es va originar al llarg del riu NIl, governava el faraó, que era el líder religiós, cívil i militar, De l'Antic Egipte és famós: en arquitectura les piràmides, es va inventar el paper i la escriptura jeroglífica, pioners en coneixements: astronomia, medicina... els calendaris solars o els camins pavimentats.

Antiga Roma

476

Va ser una de les civilitzacions més antigues de la història, a l'inici va ser una monarquia, després una república i al final un imperi, com la grega, la romana ha estat el fonament a la cultura occidental, a part de l'art de la literatura o en ciències, també en la llengua (el llatí) en la llei (el senat) en la gastronomia (oli, peix...) en el comerç,en les classes socials... L'imperi va conquerir tota la Mediterrània (Mare Nostrum).Quan va caure l'imperi, va començar l'Edat Mitjana.

Caiguda de l'Imperi Romà

476

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
Les causes van ser les següents.
-Problemes interns i externs (el comerç)
-La cronologia
-Els bàrbars que van conviure amb els romans.

Neix l'emperador Justinià I

482

Neix l'emperador Justinià I, un dels emperadors més importants de la història de l'imperi Bizantí, lo que també es podia dir com l'imperi Romà d'Orient.
Va crear el codi de Justinià, que eren un grup de lleis creades per ell mateix.

Caiguda del Regne Visigot

711

El regne dels visigots s'anava disminuint per culpa de la crisi ecomòmica i per la crisi social, el regne va estar afligit per freqüents disputes successòries, les quals van possibilitar la seva derrota pels invasors musulmans de el nord d'Àfrica (711).

Coronació de Carlemany pel papa de Roma

800

El dia de Nadal de l'any 800, el papa Lleó III va coronar Carlemany com «Emperador que governa l'Imperi Romà», a Roma, en una cerimònia presentada com inesperada, ja que Carlemany no desitjava trobar-se en deute amb el bisbe de Roma, i al seu fill Carles el Jove com a rei dels francs. Es tractava d'un més dels gestos portats a terme pel papat per definir els papers de auctoritas papal i potestas imperial, així com per considerar com a successor dels emperadors romans.

Cisma d'Orient

1054

És un esdeveniment que va dividir l'Església cristiana que acceptava la doctrina de concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est.
La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal.

Caiguda de Constantinopla

1453

La caiguda de Constantinople va ser en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453, va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.

Descobriment d'Amèrica

1492

El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.