-
Period: to
Eix cronològic d'Espanya al segle XIX
-
Comença el Regnat de Carles IV
El 14 de desembre de 1788 va començar el regnat de Carles IV -
Batalla de Trafalgar
El 21 d'octubre de 1805 comença la batalla de Trafalgar, una batalla naval, considerada com una de les més importants al segle XIX, que la inicia Regne Unit, Austria, Rússia, Nàpols i Sueçia. L'objectiu és derrotar a Napoleó i dissoldre la influència de l'exercit françés a Europa. Aquí s'enfrenten els aliats Espanya i França contra l'armada britànica. El lider és Horatio Nelson, guanya aquesta batalla.
Aquesta batalla té lloc a les costes del cap de Trafalgar i en les Canelles de Meca. -
Tractat de Fontainebleau
Manuel Godoy, que va se el primer ministre de Carles IV, decideix aliar-se amb Napoleó per a enfrontar-se a Anglaterra. Es firma el 27 d'octubre de 1807 aquest tractat en Fontainebleau. Aquest tractat permet que les tropes franceses puguen passar per Espanya per a envair Portugal, que va ser un aliat del britànics -
Motí d'Aranjuez
Es va desencadenar a causa de la presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran contra Carles IV. Ademés, els contemporanis van mitificar el succés, situant el 19 de març, que simbolitzava la caiguda de l'injuriat Godoy, com a punt de partida de la Revolució Espanyola. -
Finalitza el Regant de Carles IV
-
Comença la Guerra d'independència
-
Alçament del 2 de maig
El 2 de maig de 1808 en Madrid, el poble madrileny s'alça en armes contra les tropes franceses, que l'emperador Napoleó hi havia enviat per ocupar la Península Ibérica, i així s'inicia la Guerra de la Independència Espanyola -
Reunió de les Corts de Cadis
En 1810 es crea la Junta Suprema Central amb una finalitat, que va ser controlar els esforços de les diferents juntes locals. La Junta Central convoca una reunió de Corts a Cadis amb l'objectiu de Redactar una costitució -
Constitució de 1812
Aquesta Constitució es aprovada en 1812, aquesta Constitució establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals -
Batalla de los Arapiles
Té lloc a Salamanca, va ser una de les batalles més importants de la Guerra de la Independència. Napoleó va patir una enorme derrota que va preludiar la fi de la seua hegemonia a Europa. Va tindre com a resultat una gran victòria de l'exèrcit anglo-lusità-espanyol al comandament del general Arthur Wellesley, primer duc de Wellington, contra les tropes franceses al comandament del mariscal Marmont. -
Finalització de la Guerra d'Independència
-
Comença el Regnat de Felip VII
Va regnar entre març i maig de 1808, i va tornar al tron en maig de 1814. -
Sexxeni absolutista 1814-1820
Ferran VII amb l'ajuda dels absolutistes, va derogar la Constitució del 1812 i anul.la l'obra reformista de les Corts de Cadis, doncs Espanya torna a l'absolutisme altra vegada. Ademés, el govern està acompanyat de repressió dels liberals, que confiaven que el Felip VII fora monarca constitucional. Forçen a Ferran VII a atacar la Constitució, doncs els liberals porten a terme diversos pronunciaments, que finalment fracassen, i els participants moren o exilien. -
Trienni Liberal 1820-1823
En el 1823 s'hi pronuncia coronel a Rafael del Riego a Cabezas de San Juan, té prous suports per a triunfar, doncs Ferran VII accepta la Constitució de 1812, doncs s'organitza la Milícia Nacional , que era un cos de voluntaris liberals armats. Ferran VII va en contra i demana ajuda a monarques absoluts d'Europa per a derrotar als liberals. En 1823, la Santa Aliança envia a Cent Mil Fills de Sant Lluís, que és un exercit encapçalat pel duc d'Angulema -
Dècada Ominosa 1823-1833
És l'última època de regnat de Ferran VII, aquí hi ha una anul.lació de tota l'obra del Trienni Liberal i el retorn de l'absolutisme. En l'àmbit econòmic, la guerra afebleix l'economía i deixa la hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, es fa una reforma fiscal on els privilegiats paguen impostos. Naix la filla de Ferran VII, aixó crea un conflicte dinàstic , perquè la llei sàlica no deixa regnar a les dones. Ferran VII aboleix aixó, doncs la gent reclama el tron a Carles, el seu germà. -
Finalitza el Regnat de Ferran VII
-
Regència de María Cristina 1833-1840
Busca suport dels liberals moderats. També una sèrie d'alçaments militars i revoltes populars fan que Maria Cristina entregara el poder als liberals progressistes. El líder d'aixó va ser Juan Álvarez Mendizábal, que va abolint l'Antic Règim, per exemple, va ficar una reforma fiscal i va dissolír el règim senyorial. En 1837 es crea una nova constitució que reconeix la sobirania nacional amb sufragi censatari i divisió de poders amb existencia de dues cambres i atorga drets i llibertat. -
Comença el Regnat d'Isabel II
-
I Guerra Carlina 1833-1840
Va començar el 2 d'octubre de 1833. Va ser una guerra entre els Carlins i els Isabelins. Aquesta guerra va ser coneguda com la guerra dels 7 anys o la primera guerra civil. Finalment, aquesta guerra la guanyen els isabelins. Va finalitzar el 6 de juliol de 1840. -
Desamortització de Mendizábal 1836-1837
És el procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquesta mesura va ser promulgada per Juan Álvarez de Mendizábal, durant el seu breu període com a ministre de la Reina Isabel II d'Espanya. -
Constitució de 1837
Es va promulgar a Espanya durant la regència de María Cristina de Borbó. Va ser iniciativa del Partit Progressista per a aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que va permetre l'alternança dels dos partits liberals sense que cada vegada que canviara el govern calguera canviar la Constitució. Aquesta constitució va estar vigent fins a 1845. -
Regència d'Espartero 1840-1843
En 1837, els moderats arriben al poder amb el suport de la regent i intenten fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició vol la dimissió de Maria Cristina i Esparteto. El tarannà i la promulgació generen una forta oposició. Doncs es decideix proclamar reina a Isabel II -
Dècada Moderada 1843-1854
Isabel II arriba al tron amb la direcció del general Narváez. Les Corts fan una constitució moderada. Es fa un sistema politic moderat i centralista on es reorganitza l'administració estatal i municipal amb drets forals. Ademés, es fa un codi penal i un sistema d'instrucció públic nacional. Es firma un concordat amb la Santa Seu. I a partir d'ahí es crea la Guàrdia Civil. La influència de les camarilles i el falsejament electoral fa que els progresistes tornen al pronunciament militar. -
Constitució de 1845
La Constitució de 1845 volia ser una reforma de la de 1837 per a perfeccionar-la i aprofundir-la en sentit liberal, dirigida a realçar la posició de la Corona i a consolidar a una burgesia moderada que buscava el just mitjà entre el radicalisme revolucionari i el conservadorisme de l'Antic Règim. -
Bienni Progressista 1854-1856
En 1854 el gerenal O'Donnell encapçala una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro, en la que participa la Milícia Nacional i es fan juntes revolucionàries. Isabel II cedeix a les pressions i dona el poder als progressistes. Les corts redacten una nova constitució que no es va aprovar i el gover fa 3 lleis fonamentals: -Nova desamortització -Llei de ferrocarrils -Llei de mines -
Desamortització de Madoz
Aquí es va desmortitzar les terres de l'Ajuntament. Ademés, va declarar en estat de venda tots els preus rústics, els urbans, censos i fòrums pertanyents a l'Estat, al clergat i qualsevol uns altres pertanyent a mans mortes. -
Pacte d'Ostende 1866
La fi del pacte era enderrocar a la reina i al seu règim i a l'establiment d'uns drets fonamentals, entre els quals destaquen el sufragi universal. Una vegada conquistat el poder, es formarien unes Corts Constituents que establirien monarquia o república. A conseqüència del pacte es va crear un comité d'acció entre els partits Progressista i Demòcrates -
Finalitza el Regnat de Isabel II
-
Comença el Sexenni democràtic 1868
-
La Gloriosa
Va ser una revolució, ademés va ser una revolta militar amb elements civils, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període Sexenni Democràtic -
Constitució de 1869
La Constitució de 1869 va ser el trassumpte constitucional immediat de la Revolució de setembre. Ademés, va ser una Constitució nacional per a reemplaçar a la Constitució de 1845 -
Dictadura de Serrano 18 de juny de 1869-2 de gener de 18711
Va ser en la pràctica un ínterim entre la Primera República i la Restauració borbònica, recollint part de la deriva conservadora del final de la República, i que havia protagonitzat Castelar. A més, Serrano va treballar per a una oligarquia i una burgesia que, en realitat, pretenia restaurar la Monarquia en la figura del príncep Alfons de Borbó. -
Regnat d'Amadeu I 1870-1873
Va ser un monarca liberal que va contribuir en unir Itàlia. Amadeu I va tenir el suport dels progressistes, unionistes i demòcrates, doncs el gover fica noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país. Per tant va tindre que fer front a una forta oposició. Finalment ell decideix renunciar a la Corona i abandonar el país. -
I República 1873-1874
Es va votar i es va fer una República, aixó no tenía molt suport real ja que els diputats es consideraven monàrquics. Aixó va ser ben rebut. La República va tindre 4 presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar
Però hi van haver problemes que no van fer possible que es fera. En gener de 1874 es fa un colp d'estat liderat per el general Pavía que va entregar la presidencia al general Serrano, que va intentar ficar una República conservadora i presidencialista -
Finalitza el Sexenni Democràtic
-
Comença la Restauració Borbónica 1874-1902
-
Cop de Pavia 3 de gener de 1874
Va estar encapçalat pel general Manuel Pavía. Va consistir en l'ocupació de l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar del mateix als diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president del Poder Executiu. L'objectiu del colp era impedir que Castelar fora desallotjat del govern. -
Regnat de d'Alfons XII 1874-1885
Alfons XII va regnar entre 29 de desembre de 1874 fins al 25 de novembre de 1885. Va ser fill de la reina Isabel II i del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar la Restauració. Després de la seua mort als vint-i-set anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït en el tron pel seu fill Alfons XIII, la minoria d'edat del qual va estar encapçalada per la regència de la seua mare, la reina viuda María Cristina. -
Constitució de 1876
Va ser la base de la Restauració. La funció va ser que la Constitució nacional reemplaçara a la Constitució espanyola de 1869 -
Regència de Maria Cristina d'Hasburg 1885-1902
Aquesta regència va començar en novembre de 1885 i va finalitzar en maig de 1902. És el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el qual a causa de la minoria d'edat del rei la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seua mare María Cristina d'Habsburg -
Guerra de Cuba 1895-1898
La pobresa generalitzada, l'analfabetisme, la falta d'accés a la salut, la desocupació i el fet que Cuba fora una "neocolonia" i el "bordell" dels Estats Units van portar al fet que un grup de joves s'alçara contra Batista