-
Period: to
Regnat de Carles IV
Carles IV va nèixer a Nàpols al 1748 i va morir al 1819. La crisi de l'Antic Règim a Espanya es va iniciar en el regnat de Carles IV (1788-1808) que va suposar la fi de la Il·lustració. Les causes de la crisi es van deure als problemes de la hisenda que van portar a la fallida de la monarquia absoluta, així com a la difusió de les noves idees il·lustrades. Volien aconseguir el poder polític i realitzar reformes per acabar amb els problemes que impedien el creixement econòmic en l'Antic Règim. -
Period: to
Guerra del Francès
-La primera etapa va començar al 1808, quan els francesos van derrotar Saragossa i Girona.
-La segona etapa, des de el 1808 fins el 1812, va ser caracteritzada pel domini francès desprès d´arribada Napoleó amb 250.000 homes. El 1810 van conquerir Andalusia.
-La tercera etapa, des de 1812 a 1814, es va caracteritzar per la caiguda dels francesos a Arapiles per les tropes espanyoles i angleses. Al 1813 es va firmar la pau, i els francesos no van abandonar Espanya fins el 1814. -
Constitució de Cadis
Desprès de l´absència de la família reial a Espanya, es va formar la Junta Central Suprema per coordinar l´actuació de les diferents juntes.La Junta Central, en plena guerra, va convocar les Corts, què es van reunir a Cadis. Era l´única ciutat que no estaba sota domini francès.La majoria dels diputats eren liberals, i també hi havien els servils que volien que retornés Ferran VII. Les Corts van elaborar la Constitució de 1812, la primera d´Espanya. Recollia els principis del liberalisme polític. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió de Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant l'interval en 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència. Entre 1814 i 1820 va restaurar l'absolutisme, derogant la Constitució de Cadis i perseguint als liberals. Després de sis anys de guerra, el país i la Hisenda estaven devastats, i els successius governs no van aconseguir restablir la situació. -
Period: to
Restauració de l´absolutisme
Al 1814, Ferran VII amb l´ajuda dels servils, va derogar la Constitució aprobada durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa. Va gobernar durant el 1814 i el 1820. Van tornar cap enrere i es va implantar un gobern absolutista. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Al 1813, Napoleó va ser vençut en la batalla de les Nacions, es va reestablir en el tron d'Espanya a Ferran VII i va signar un tractat de pau a Valençay l'11 de desembre de 1813.
Tothom desitjava la tornada de Ferran VII: els realistes, perquè acabés amb el règim constitucional, i els liberals, perquè el reconeixement del text constitucional i de les reformes realitzades en les Corts suposaria el seu definitiu ratificació.
(En aquest apartat falta informació i només he possat això). -
Pronunciament de Riego
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Durant el govern liberal es van produir diversos intents de cop d´estat per part dels absolutistes. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya, eren els Cent Mil fills de Sant Lluís. -
Period: to
Trienni liberal
El 1820, Rafael del Riego, va proclamar la Constitució de 1812 a Sevilla. Entre el 1820 i el 1823, la Milícia Nacional va ser formada per el liberals i també van restaurar le reformes aprovades a Cadis.
Hi van aver molts intents de cop d´estat per part dels absolutistes amb l´ajuda del rei. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya, els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restituir a Ferran VII com a rei absolut. -
100.000 fills de San Lluis
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser un exèrcit francès amb voluntaris espanyols que va combatre a Espanya en 1823 en defensa de l'Antic règim, en què manava Ferran VII, posant fi a la Guerra Realista i al Trienni Liberal. L´objetiu era que Ferran VII tornés al poder com estaba abans. -
Dècada Ominosa
Amb el retorn de Ferran VII, la Hisenda no tenia fons, per solucionar aquest problema es va crear el consell de ministres per a que substituís la camarilla. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no podien regnar les dones i Ferran VII va crear la Pragmàtica Sanció per a que la seva filla Isabel pogués regnar, ho va fer amb 13 anys. Es va produir una guerra entre els carlins i els liberals. Aquesta guerra va durar set anys (1833-1840), que va acabar amb la derrota del bàndol carlista. -
Period: to
Regnat de Isabel II
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868.El seu regnat està dividit en dues etapes: la minoria d'edat (1833-1843) durant la que van assumir la regència, primer, la seva mare Maria Cristina i després el general Espartero i el regnat que comença als tretze anys.El seu regnat es va dividir en quatre períodes: la dècada moderada, el Bienni Progressista, la Unió Liberal i la crisi final. -
Period: to
Guerra Carlista
La Primera Guerra Carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins (volien una monarquia i el seu lema era: Déu, Pàtria, Rei i els liberals (que era el contrari de us caristas). Els defensors del carlisme pertanyien sobretot a un món rural, petits propietaris empobrits, artesans arruïnats, que veuen amb recel les reformes, però també la petita noblesa i part del clergat. Es va desenvolupar a la zona nord d'Espanya i zones de Catalunya. -
Period: to
Regència d´Espartero
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Espartero després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, va assumir la regència al seu lloc. Acaba el 1843 quan un moviment militar i cívic encapçalat per Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell va obligar a Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel. -
Segon bombardeix de Barcelona
El Bombardeig de Barcelona es va produir el 3 de desembre de 1842, va ser un fet produït a Espanya durant la regència d'Espartero del regnat d'Isabel II. Va ser ordenat pel general Espartero per acabar amb una insurrecció que s'havia iniciat a Barcelona. La principal causa del conflicte era la disconformitat amb la política del general Espartero. Les conseqüències van ser centenars de persones fusilades, Espartero va perdre el suport social i polític que tenia a Barcelona i va generar més odi. -
Constitució Moderada
La Constitució Moderada de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat d'Isabel II. La Constitució de 1845 va estar present fins a la següent constitució, la Constitució Espanyola de 1869, tot i que hi va haver diversos intents per substituir-la en 1852. Tras l´aprobació d´aquesta nova constitució, Narváez va haver als progressistes, demòcrates, i a la guerra carlista -
Revolució de la Gloriosa
El 18 de setembre de 1868 els generals Prim i Serrano, comptant amb Topete es van revoltar contra la reina Isabel II. Van escollir la capital andalusa de Cadis com a lloc de l'alçament militar.
Isabel II va abandonar Espanya i fugir a França al costat del seu fill, el futur rei Alfons XII. Van guanyar els progressistes. Es va iniciar una crisi al 1866 que va incrementarl´enuig entre la gent. La mort del general O'Donnell el 1867 va marcar el començament de la Unió Liberal, liderada per Serrano. -
Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. Després de la proclamació de la Primera República Espanyola al febrer de 1873 només va estar en vigor el títol I, que recollia llibertats i drets, i va ser restablerta. Va ser abolida definitivament després del triomf de Martínez Campos el desembre de 1874 -
Assasinat del General Prim
Juan Prim va nèixer el 6 de desembre de 1814 i va morir el 30 de desembre de 1870. Es va unir a la revolució del general Serrano (La revolució de Setembre, 1686) i va tindre el càrreg de president del govern. Un any més tard, un 30 de desembre de 1870, sobre les vuit de la nit, el General Prim va ser assassinat al carrer del Turc. Hi van aver molts sospitosos com: el general Serrano, duque de Montpensier i a Rojo Arias. -
Period: to
La Monarquia d´Amadeu I
Amadeu I era un monarca i estranger, estaba en contra de els monàrquics. No tenia gaire futur perquè no disposava del suport dels repubicans, i la majoria de la població el rebutjava pel simple fet de ser estranger. Durant el seu regnat es va afrontar a dos confictes. El primer l´insurrecció de Cuba i l´altre la guerra carlina. Va decidir acabar com a rei al 1873 perquè era incapaç de superar la situació en la que es trobava. -
Period: to
La Primera República
Després del fracàs de Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República, que va durar només un any. Era la primera vegada que s`instraurava un règim republicà. Es van enfrontar amb la constitució de la guerr Carlina i amb la guerra de Cuba. Més tard el general Paviá va fer un cop d´estat i va eliminar les Corts. I el general Martinez Campos va fer un altre cop d´estat que va acabar amb la República al 1874. -
República del General Serrano
Francisco Serrano Domínguez va nèixer al 1810. Va regresar en el 1874 a España després del cop d´estat del general Pavía. Va disoldre les Corts republicanes al 1874 i va instalar una dictadura republicana en contra d´Isabel II, es va dir la revolució de Setembre. El seu govern es va basar en la Constitució de 1869. El general Serrano s´encarregava de la regència i el general Prim de la presidència del govern, van assassinar al general Prim. Van posar a Amadeu de Savoia com a rei, Amadeu I
