-
Period: to
Vàlvules de buit
Són un conjunt variat de dispositius que tenen en comú un recinte tancat, fet usualment de vidre o quars, a l'interior del qual s'hi han disposat un o més elèctrodes i en el qual s'hi ha extret l'aire (buit atmosfèric) o bé s'ha substituït per algun altre gas a pressió reduïda.
Aquests tubs són capaços de permetre el pas de corrent elèctric entre els seus elèctrodes de forma controlada en funció de diverses condicions. ( 1904, inventada per John Ambrose Fleming ) -
Period: to
Transistor
És considerat per molts com el ‘’més gran invent del segle xx’’. És el component actiu clau en pràcticament tota la moderna electrònica. La seva importància en la societat actual es basa en la seva capacitat de ser produït en massa mitjançant un procés altament automatitzat de fabricació de semiconductors que aconsegueix baixos costos per transistor. -
Period: to
COLOSSUS
Feia servir vàlvules termoiòniques per resoldre l'àlgebra de Boole i operacions de càlcul. Va ser programat per mitjà d'interruptors i clavilles i no per un per un ordinador de programa emmagatzemat. Contenia 12 rodes amb un total de 501 dents. Per xifrar un missatge amb la màquina de Lorenz, el text pla es combinava amb un flux de BITs clau, en grups de cinc. -
Period: to
ENIAC
Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units. Principalment contenía el CPU, la RAM i tenia un bus amb ranures d’expansió. Consum: Sobre 150 Kw. -
Period: to
EDVAC
La computadora va ser dissenyat per ser binàri amb addició, sostracció i multiplicació automàtica i divisió programada. Poseïa gairebé 6.000 tubs de buit i 12.000 diodes, consumía 56 KW de potència, cubría 45,5 m2 de superfície i pesava 7.850 Kg. També posseiria un verificador automàtic amb capacitat per a mil paraules (després es va canviar a 1.024). -
Period: to
Circuit Integrat
És una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estàn formats,
principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
Pot fer la funció dels tubs de buit. -
Period: to
IBM 360
Variaben en velocitat de 0,034 MIPS a 1,7 MIPS i entre 8 KB i 8MB de memòria principal. Molts consideren el disseny d’aquest sistema com un dels més importants en la història dels ordinadors, ja que va influir al disseny dels ordinadors d’anys posteriors. -
Period: to
PDP 7 - UNIX
Va ser pionera en l’ús de la tecnología d’ensamblat de circuits integrats Flip chip. Al 1969, Ken Thompson va escriure en llenguatge ensamblador el primer sistema operatiu Unix al PDP-7, anomenat primerament UNICS i era de 18 bits. Té una memòria d’unes 4 mil paraules ( 9 KB ) i era expandible fins a més de 64 mil paraules ( 144 KB ). Aquest ordinador pesava uns 500 Kg. -
Period: to
PDP 11 - C
Va ser una computadora de 16 bits. Incorporava una sèrie d’innovacions com registres de propòsit general i joc d’instruccions que incloïa vuit modes de direccionament. Aquest ordinador permitía l’execució d’una multitud de sistemes operatius, inclòs la primera versió oficial de UNIX va correr en un PDP-11/20 a l’any 1970. -
Period: to
IBM-PC-MS-DOS
Va ser un sistema operatiu tipus DOS d’IBM de x86, per als seus ordinadors d’ús personal. Estava escrit en llenguatge assemblador i C. Va ser acceptat per IBM com a sistema operatiu pel seu IBM PC; Microsoft va comprar els drets del 86-DOS al Juliol de 1981.