-
El Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall impulsà una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista, el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i s'ocupés dels “interessos materials” del país. -
Celebració del mil·lenari de Montserrat
Gràcies al vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic va haver un apropament al catalanisme conservador. Liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. Van comptar amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) i van dur a terme campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat, entre d’altres, i l’exigència que els bisbes fossin catalans. -
Partit Centre Català
Es va acordar la formació del partit Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat -
El Segon Congrés Catalanista
Valentí Almirall també va convocar el Segon Congrés Catalanista on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting Llotja Barcelona
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme. On es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Lo Catalanisme
Almirall en Lo catalanisme establia les bases d’un catalanisme progressista defensant el particularisme català, que havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per això, va fundar una organització política interclassista per intervenir en les eleccions. Això va fracassar i va anar perdent suport. Ja que, representava un catalanisme massa republicà i tenia un component social més feble que el republicanisme federal. -
Lliga de Catalunya
Es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
L'oposició d'Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Missatge a la Reina Regent (1888)
Es demanava a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català -
Codi Civil
El catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Consolidació catalanisme conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors -
Unió Catalanista
Amb la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista va sorgir una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Va tenir un gran suport a la Catalunya rural i l'estructura donava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa
Programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
La tradició catalana
Josep Torras i Bages va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. En aquest sentit, el clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Impuls del catalanisme polític de caire conservador
Finalment, la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.
