científics timeline.

Un dels grans pensadors de la humanitat. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. L'objectiu que ell volia aconseguir era la millor manera de vida i donar-li un significat, i va fer una recerca sobre la felicitat. El seu objectiu final era La mitjana durada que vol dir apropar-se als dilemes ètics trobant un mitjà entre viure fins a l'excés o viure amb deficiència.

La impremta: va ser inventada l'any 1440, tot i que els romans i els xinesos ja utilitzaven els seus mètodes. L'objectiu que tenia Gutenberg va ser demostrar que podria copiar la bíblia més ràpid que els monjos i que la qualitat seria perfecte. Per realitzar la tasca va inventar els primers "tipus mòbils" per totes les lletres, al quedar-se sense diners Juan Fust li va proposar formar societat fent així el seu nebot soci-aprenent de Gutenberg.

Nicolau Copèrnic el qual és considerat el fundador de l'astronomia moderna, totes les dades del seu estudi estan plasmades a la seva gran obra sobre les revolucions de les esferes celestes, ell va ser el primer astrònom a qüestionar el fet que la terra sigues el centre de l'univers així demostrant que la Terra gira al voltant del Sol.

És un astrònom, matemàtic i físic alemany. Confirma la teoria heliocèntrica quan descobreix les lleis que regulen el moviment dels planetes al voltant del Sol. En una primera fase del seu pensament condicionada per la mística-pitagòrica-platònica, la possibilitat d'una nova astronomia, cosa que persegueix, en un primer moment, per la via del misteri i dels símbols.

Galileu va presentar el telescopi per primera vegada l'any 1609, un instrument que feia 1,27 m d'altura un instrument que el va convertir en el pare de l'astronomia moderna, amb el telescopi Galileu va observar que el Sol tenia taques, un estudi que el va deixar cec al final de la seva vida. Juntament amb el telescopi va construir 8 lents amb les quals va observar les llunes de Júpiter, després de dies intrigat va denominar a les llunes de Júpiter "planetes marcians".

Va descobrir el microscopi de Antonie van Leeuwenhoek. Era reconegut com a pare de microbiologia i la biologia cel·lular. També va descobrir els espermatozoos dels insectes i dels éssers humans. Es va oposar a la teoria de la generació espontània, demostrant que els corcs no sorgien espontàniament a partir de grans de blat i sorra, sinó que es desenvolupaven a partir d'ous diminuts. Va examinar plantes i teixits musculars, descrivint tres tipus de bacteris: bacils, cocos i espirilos. ,

Newton és conegut per ser el creador de la llei de la gravetat després que li caigués una poma al cap, gràcies al coneixement que va proporcionar la teoria van poder enviar persones a la lluna per exemple, després del 1665 newton va passar molts anys intentar entendre aquesta teoria, també es va qüestionar el fet que la lluna bàsicament flotés al voltant de la Terra, després va unir els punts i va arribar a la conclusió que és la unió de la gravetat i la inèrcia el que manté la Lluna n'orbita.

Hooke va ser un dels científics experimentals més importants, la llei que avui en dia es denomina llei de Hooke va ser proposada mentres treballava amb Robert Boyle, la llei consisteix en el fet que tot s'estira de forma proporcional depenent de la força que s'exerceix sobre el cos. Hooke també va ser el primer a utilitzar la paraula cèl·lula, després d'observar un tros de suro en un microscopi va descobrir que hi havia petites cavitats les quals va denominar cèl·lula.

Bell va ser reconegut durant cent quaranta-tres anys com l'inventor del telèfon no obstant l'any 2002 se li va treure aquest títol després que el congrés d'EEUU va aprovar que va ser Maucci qui el va inventar l'any 1854, Bell va tenir més de 600 denúncies entre elles una d'en Maucci però totes desestimades, ja que sabia defendre molt bé els seus drets. Al final van arribar a la conclusio que va ser Maucci qui a inventar-lo el que no el va patentar a causa de la falta de diners.

Naturalista britànic que va formular sobre bases científiques la moderna teoria de l'evolució. “L'origen de les espècies”. Darwin va definir l'evolució com a "descendència amb modificació", la idea que les espècies canvien al llarg del temps, donen origen a noves espècies i comparteixen un ancestral comú.

Quan era petit va instal·lar el seu primer laboratori a la planta baixa de casa dels seus pares i va aprendre ell sol els rudiments de la química i l'electricitat. Ell no va inventar la Invenció de la bombeta elèctrica. El que va fer el famós empresari estatunidenc va ser acabar de perfeccionar un concepte que ja havia generat diversos intents abans.

L'invent de Röntgen va canviar el món, Röntgen no va poder accedir a l'escola tècnica d'Utrecht, ja que no tenia el certificat de la secundària així que va decidir anar a la universitat d'Utrecht per estudiar enginyeria mecànica. Va veure que aquests rajos traspassen tot menys els ossos així podent veure una imatge clara d'ells, gràcies a aquest descobriment va guanyar un premi Nobel i és a convertir en una celebritat científica.

Invenció del cotxe al qual va anomenar cuadriciclo.Després d'haver treballat com a mecànic i enginyer en diverses empreses -entre elles la companyia d'Edison- en 1896 va dissenyar el seu primer model d'automòbil. Va crear la Ford Company en 1903; i en 1908 va sortir al mercat el primer Ford T, el cotxe que anava a revolucionar el mercat de l'automòbil.

L'any 1897 per primera vegada Marconi va connectar via ràdio Europa i Amèrica, la connexió d'aquesta era difícil però es podria entendre, va rebre el premi Nobel de la física i el seu invent va ser el que va permetre al titànic llençar el sos. Després de moltes proves va aconseguir que arribes fins a 2 km la primera vegada.

Els germans Wright (Wilbur i Orville) són considerats com els inventores del primer avió que va volar uns pocs metres controlat por un motor, Després de diversos anys d'experiments, un aeroplà dissenyat por ells va recórrer 36 metres sense ajuda del sòl.

Wegener és el primer a plantejar-se la hipòstasi de la deriva dels continents l'any 1912 la teoria diu que els continents es van movent a mesura que passa el temps, no obstant aquesta hipòtesi no va ser acceptada llavors això vol dir que la teoria està en pausa.

Einstein és probablement un dels científics més coneguts, ell va determinar que els cossos massius distorcien l'espai-temps, que ve a ser la gravetat. La seva teoria presentada l'any 1915 desafiava la llei de Newton així al·legant que l'univers està corbat sobre així mateix així tenint les energies distribuïdes irregularment i amb quatre dimensions.

Vladimir Zworykin enginyer electrònic és considerat un dels pares de la moderna televisió. Va inventar un tub de rajos catòdics el 1929 fet servir en els cinescopis, que servien per a la percepció i formació d'imatges a la tele.

Kilby conegut com el para de la microelectrònica moderna va rebre el premi Nobel de la física l'any 2000 per la co-invenció del circuit integrat conegut com a microxip, gràcies a ell van poder llençar el primer satèl·lit.

El descobriment de la penicil·lina per l'escocès Alexander Fleming és el cas del descobriment accidental més important de la història. Tot va ocórrer quan el científic escocès es va anar de vacances i va oblidar una placa de cultiu bacterià on per casualitat va créixer un fong. Quan va torna de vacances, es va trobar amb el descobriment científic del segle, malgrat va ser un brillant investigador.

Malgrat les seves discapacitats físiques i de les progressives limitacions imposades per la malaltia degenerativa que patia, Stephen Hawking és probablement el físic més conegut entre el gran públic des dels temps d'Einstein
els estudis científics que ho han fet. els estudis que son reconeguts són alguns d'aquests:
La singularitats
Lleis de la mecànica del forat negre
La radiació de Hawking
La inflació còsmica
L'inici del univers
Cosmologia descendent

Va treballar al costat del biofísic britànic Francis Crick en els laboratoris Cavendish de la Universitat de Cambridge, des de 1951 fins a 1953. En 1962 va rebre un Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, juntament amb Crick i Wilkins com a reconeixement als seus treballs sobre la molècula de l'ADN.
Watson i Crick van ser els que van descobrir la forma del doble hèlix com a escala de cargol de l'ADN, formada per nucleòtids com si fossin graons. Sens dubte, tota una sorpresa per a tots dos.