-
272 BCE
L'expansió de Roma per Orient
Tot just acabada la segona guerra púnica, el 200 a.C., els romans declaren la guerra a Filip V de Macedònia, que pretenia dominar tot Grècia. Al cap de tres guerres contra aquest rei i el seu fill, Macedònia és vençuda definitivament i convertida en província de l'Imperi romà el 148 a.C. Grècia es troba dividida en lluites entre les diverses ciutats-estat. -
218 BCE
La conquesta d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC. Abans de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos havien fet acte de presència en una part de la península Ibèrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa. -
73 BCE
els problemes interns: la revolta dels esclaus
Espàrtec, l’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple. Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30.000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàl·lia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena; aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100.000 homes. -
60 BCE
El primer triumviat
El primer triumvirat, format el 60 aC., estava integrat per Pompeu, un general que tenia molta fama, Cras, l'home més ric de Roma, i Juli Cèsar, d'origen patrici. Van conformar el primer triumvirat per tal de repartir-se el poder i els territoris de l'ampli Imperi romà -
44 BCE
L'assasinat de Juli Cèsar
el 15 de març de l'any 44 aC, van assasinar a Juli Cèsar. Va ser el resultat de la consipració de 40 senadors romans