-
350 BCE
Aristòtil: Geocentrisme
Aristòtil pensava que l'univers era esfèric, finit, i amb la terra completament immòbil al centre, amb tot els planetes i el sol orbitant al seu voltant, i les estrelles són estàtiques. També deia que tot estava compost de 4 elements: Foc, Terra, Aigua i Aire. Aquest model no explicava com els planetes no seguien una òrbita circular. -
Period: 350 BCE to 1543
Geocentrisme
El Geocentrisme no té un origen fix ; és la concepció de l'univers a la que s'arriba lògicament amb les observacions que pot fer una persona. Durant aquest període, el geocentrisme va ser àmpliament acceptat per la societat -
310 BCE
Aristarco de Samos: Primera Teoria Heliocèntric
Aristarc de Samos va ser el primer en proposar un sistema heliocèntric. No sobreviu cap text original seu, però les seves idees són criticades per altres filòsofs en els seus propis texts. Les seves idees no van ser ben rebudes i no va provocar un canvi de paradigma. -
148
Claudi Ptolomeu: Epicicles
Ptolomeu va trobar una manera de explicar i predir les òrbites que el sistema d'Aristòtil no podia explicar. Aquest sistema describia les òrbites dels planetes amb òrbites amb epicicles (òrbites dins d'òrbites). Aquest sistema va ser utilitzat i acceptat com a veritat fins al sistema de Copèrnic. -
410
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Aquest filòsof, del qual es coneix molt poc, va proposar en la seva primera i única obra que mercuri i venus no orbiten la terra, sinò que orbiten el sol, el qual orbita la terra amb la resta dels planetes -
1543
Nicolau Copernic: Sistema Heliocèntric copernicà
Encara que no totes les idees que presentava van ser inventades per ell, en el la seva obra "De Revolutionibus Orbium Coelestium" va proposar un sistema heliocèntric, i va parla de les implicacions filosòfiques d'aquest sistema. Aquesta obra estava dirigida al papa, i era anònima per por de la persecució per l'esglèsia. Aquest sistema encara no tenia explicació per a les percebudes irregularitats en les òrbites, ja que asumia que eren cercles. -
Period: 1543 to
Heliocentrisme
La gran majoria de teories després de la obra de Copèrnic són heliocèntriques. Aquest sistema perdura fins avui -
Tycho Brahe: Geo-heliocentrisme
A Brahe li agradava el sistema de Copèrnic, però li semblava ridícula la idea de que la terra es mogués. Ell v proposar un sistema ticònic, en el que la lluna i el sol orbiten la terra fixa, i la resta de planetes orbiten el sol. És notable remarcar que aquest sistema tenia els mateixos beneficis i els mateixos errors matemàtics que el de copèrnic, així que l'esglèsia catòlica va adoptar aquest sistema. -
Johanes Kepler: El·lipses
Johanes Kepler, en les seves obra "astronima nova" i "Epitome Astronomiae Copernicanae" va defensar el sistema copernicà, i va fer un gran descobriment al adonar-se que les òrbites del planetes es podien predir d'una manera més precisa si es consideraven com a el·lipses. Va descriure tres lleis sobre el moviment dels planetes. -
Galileu Galilei: Defensa del Sistema Copernicà
Galileo Galilei, amb un nou telescopi que va crear, va observar i descriure les fases de venus, els satèlits de Júpiter i la rotació del sol. L'any 1615 va publicar una carta en la que argumentava que el heliocentrisme era factible, i que els versos de la biblia no habien de ser interpretats literalment. Va ser persegut per l'inquisició, i van censurar totes les obres que defensaven el sistema heliocèntric. -
Isaac Newton: Gravitació universal
En la seva obra "Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica", newton va revolucionar la física, i també va descriure la llei de gravitació universal, la qual explicava el moviment dels planetes i donava un motiu pel qual el sistema copernicà era superior al ticònic. -
Albert Einstein: Relativitat
Albert Einstein proposava que el moviment dels cossos depén de qui l'observa, per tant, l'univers no té un centre. Tot és relatiu, excepte la velocitat de la llum, la qual és constant dona igual l'observador. -
Edwin Hubble: Expansió de l'univers
Edwin Hubble va demostrar que les galàxies s'allunyaven, i que hi ha un sol punt del qual han hagut de sortir totes. Aquest punt, i el moment en el que tot va sorgir d'ell es coneix com el big bang.