-
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure aquest congrés. Pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista -
Formació partit Centre Català
Va ser l'encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. -
Segon Congrés Catalanista
Es convoca i es fa una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
Van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges -
Redacció Memorial de Greuges
Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. El Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Publicació de "Lo Catalanisme"
Ho publica Almirall, on va establir les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions, però, va fracassar i va anar perdent suport. -
Formació La Lliga de Catañunya
Tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a aquesta exposició, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Reforma del Codi Civil
Una de les seves iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent, on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Catalanisme Conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions consolidant el Catalanisme Conservador. Durant la Restauració, el clero català s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Vigatanisme
Va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Va comptar amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) i van dur a termes campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881), i l’exigència que els bisbes fossin catalans. La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. -
Unió Catalanista
Va ser una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. La Unió tenía un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis per l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya -
La tradició Catalana
Bages va publicar aquesta obra, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. -
Bases de Manresa
Amb l’objectiu d’aprovar aquestes bases es va crear un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea. Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat -
Tancament de caixes
Es va demostrar en la protesta del tancament de caixes que per la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies al 1898 i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, i així, van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.