-
753 BCE
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. -
157 BCE
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius)[1] (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle ii aC i començament del segle i aC. Amb les seves reformes va transformar l'exèrcit. Es va distingir vencent les tribus invasores de cimbres, teutons i ambrons, motiu pel qual en deien el «tercer fundador de Roma» -
138 BCE
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats. -
100 BCE
Juli Cèsar
va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius -
63 BCE
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. -
56 BCE
Primer Triumvirat i Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies entre els anys 59 aC i 48 aC va portar a la conquesta de les terres dels gals en set anys i suposadament Cèsar en va descriure els fets des de l'òptica romana a De bello gallico. -
55 BCE
Teatre de Pompeu
El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC. -
27 BCE
L'Imperi Romà
va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle
L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. -
359
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. -
395
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient,[1] conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval,[2] fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.