-
Coet V2
Va ser el primer coet realment funcional. Va ser emprat per l'exèrcit alemany per atacar objectius aliats durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el predecesor dels coets actuals -
Period: to
Operació Paperclip
Operació que va dur a terme Estats Units per extreure científics de l'Alemanya nazi especialitzats en les anomenades "Meravelloses Armes del 3r Reich" -
Operació Paperclip
És una operació realitzada per Servei de Intel·ligència i Militar dels EEUU. Van extreure armes químiques i van finalitzar l'experimentació mèdica. -
Period: to
Programa Sputnik
Programa espacial rus el qual va enviar a l'espai 3 naus. -
Spútnik (Programa Sputnik)
El programa Spútnik formava part d'una sèrie de missions espacials no tripulades llançades per la Unió Soviètica a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. -
L’Spútnik 1
-
Laika
Laika va ser una gossa espacial soviètica que es va convertir en el primer ésser viu terrestre en orbitar la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Sputnik 2, també va ser el primer animal en morir a l'òrbita.
Homenatge a la Laika: https://www.youtube.com/watch?v=nfXtqiRS64c -
L’Spútnik 2
Es va llençar uns mesos després portant a bord el primer passatger viu, una gossa anomenada Laika. Els plans no incloïen un retorn segur, cosa que va fer de Laika la primera víctima de l'espai. -
Period: to
Programa Explorer
Programa d'exploració espacial per part dels Estats Units. -
Programa Explorer
El programa Explorer és un programa d'exploració espacial dels Estats Units que proporciona oportunitats de vol per investigacions de física, heliofísica, i astrofísica des de l'espai. -
L’Spútnik 3
El primer Sputnik 3 va fallar el 3 de febrer de 1958, perè el segon va ser tot un èxit, transportant tota una sèrie d'aparells d'investigació geofísica. -
NASA
L'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai, més coneguda com NASA, és l'agència de govern nord-americà responsable de el programa espacial civil, així com de la investigació aeronàutica i aeroespacial. -
Wernher von Braun
Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun va ser un enginyer mecànic i aeroespacial alemany, que va ajudar en el desenvolupament dels coets.
Va ser el que va inventar el primer cohet per anar a la lluna. També va treballar en el desenvolupament del cohet V2. -
L’Spútnik 4
-
L’Spútnik 5
Portava a bord els gossos Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diverses plantes. La nau va tornar un dia després amb tots els animals sans i estalvis. -
Mercury
El primer vol va ser el d'Alan Shepard a bord de la Freedom 7, els astronautes nomenaven a les seves pròpies naus i tots ho van fer agregant l'acabament "7" en reconeixement del grup original de 7 astronautes.
Enlairament: https://www.youtube.com/watch?v=w_94fAJ5PBo -
Period: to
Programa Apolo
Programa espacial desenvolupat pels Estats Units, per competir en la carrera espacial amb la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. -
Yuri Gagarin
Yuri Alekséyevich Gagarin va ser un cosmonauta i pilot soviètic que es va convertir en el primer ésser humà en viatjar a l'espai exterior. Va fer una volta a l'òrbita terrestre i va tornar viu. -
Programa Apolo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70. L'objectiu era col·locar un home sobre la superfície de la Lluna. -
Period: to
Programa Mariner
Programa creat per la NASA que va construir 10 naus espacials per explorar Venus, Mart i Mercuri. -
John Glenn
John Herschel Glenn Jr. va ser un aviador de l'Cos de Marines dels Estats Units, astronauta, empresari i polític nord-americà. Va ser un dels primers astronautes -
Alan Shepard
Alan Shepard va ser un dels integrants de el grup conegut com «Mercury 7», els primers astronautes nord-americans. Va ser el cinquè home a trepitjar la Lluna i el segon a ser llançat a l'espai. -
Programa Mariner
El JPL de la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner, la missió de les quals era explorar els planetes Venus, Mart i Mercuri. -
Valentina Tereshkova
Valentina Vladímirovna Tereshkova; és una cosmonauta, política russa i enginyera, ja retirada. Es va convertir en la primera dona a anar a l'espa. -
Alekséi Leónov
Alekséi Arjípovich Leónov va ser un pilot, enginyer i cosmonauta soviètic-rus, conegut per realitzar el primer passeig espacial. -
Apolo IX
Seria l'encarregat de provar el mòdul lunar. Va ser la tercera missió tripulada del programa Apollo. L'equip estava format per en James A. McDivitt, David R. Scott i Russell L. Schweickart, els quals van utilitzar l'habitacle que hauria de dipositar als astronautes a la superfície de la Lluna. -
Neil Armstrong
Neil Alden Armstrong, més conegut com Neil Armstrong, va ser un astronauta nord-americà i el primer ésser humà en trepitjar la Lluna. També va ser enginyer aeroespacial, pilot de guerra, pilot de proves i professor universitari.
Video de Neil Amstrong a la lluna: https://www.youtube.com/watch?v=q1GA71TeZik -
Apolo XIII
Va ser el setè vol del programa Apollo. Va ser una missió espacial que tenia com missió efectuar un allunatge a la regió Fra Mauro, però una explosió a bord de la nau en el seu camí a la Lluna va obligar la tripulació a avortar la missió i orbitar al voltant de la Lluna sense assolir la seva comesa d'aterrar-hi.
Video Apolo 13 Houston, tenemos un problema: https://www.youtube.com/watch?v=tIr-u9YCCSA -
Period: to
Programa Salyut
Programa que es basa en la primera sèrie d'estacions espacials soviètiques. -
Programa Saliut
El programa Saliut va ser el primer programa soviètic en envolar estacions espacials. Consistia en una sèrie de nou estacions formades per un sol mòdul que es varen llançar entre entre el 1971 i el 1982. Aquest era un projecte que estava pensat per portar a terme investigacions de llarga durada sobre els problemes de viure a l'espai i una gran varietat d'experiments astronòmics, biològics o sobre recursos terrestres. -
Apolo XVII
Va ser l'encarregat d'enviar els últims astronautes cap a la Lluna. Va ser la sisena i última missió d'allunatge, que es va desenvolupar sense grans incidents. -
Skylab
L’Skylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra. Dissenyada per missions de llarga durada, tenia un doble objectiu: demostrar que els humans podien viure i treballar a l'espai durant llargs períodes de temps, i ampliar els coneixements d'astronomia solar, més enllà de les observacions que es podien realitzar des de bases terrestres. -
Soiuz
La nau espacial Soiuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Unió Soviètica. Aquest vehicle de llançament ha estat utilitzat per a enviar a l'espai diverses missions externes al programa Soiuz, com per exemple una missió a Mart. -
Period: to
Programa Viking
Programa basat en 2 missions no tripulades per investigar el planeta Mart. -
ESA
L'Agència Espacial Europea és una organització internacional dedicada a l'exploració espacial, amb 22 estats membres. -
Programa Viking
El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2. Cada missió consistia en una sonda orbital, dissenyada per fotografiar la superfície marciana des de l'òrbita i actuar com a repetidor de comunicacions entre la Terra i la sonda de superfície que havia d'aterrar al planeta. Va ser la missió més cara i ambiciosa mai enviada a Mart. -
Voyager 2
La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits. És idèntica a la seva sonda germana, la Voyager 1 i actualment segueix en funcionament. -
Voyager 1
La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Actualment segueix en funcionament i és l'objecte humà més allunyat de la Terra. -
Transbordador espacial
Fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirada de servei el 2011. -
Columbia
Va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra. Fou llançat per primera vegada el 12 d'abril de 1981, i acabà la seva existència en destruir-se en reentrar a l'atmosfera terrestre l'1 de febrer de 2003 acabant amb la vida dels seus tripulants.
Desastre del Columbia: https://www.youtube.com/watch?v=PV8S0Av_-mE -
Challenger
Va realitzar el seu primer vol el 4 de abril de 1983, i va completar nou missions abans de desintergrar-se a la seva desena missió, el 28 de gener de 1986, causant la mort dels seus set tripulants als 73 segons del seu llançament. El Challenger va ser reemplaçat pel transbordador espacial Endeavour, que va volar per primera vegada el 1992, sis anys després de l'accident.
Explosió: https://www.youtube.com/watch?v=jjzrr8X8W60 -
MIR
És una estació espacial soviètica i posteriorment russa. Va ser la primera estació espacial d'investigació habitada de forma permanent de la història. A través de nombroses col·laboracions, va ser accessible a astronautes internacionals. -
ROSCOSMOS
L'Agència Espacial Federal de Rússia, comunament conegut com Roscosmos, és una corporació estatal responsable del programa de vol espacial i cosmonauta per a la Federació Russa. -
Pathfinder
La Mars Pathfinder va ser una nau espacial nord-americana amb la missió d'estudiar Mart des de la superfície, llançada per la NASA el 1996, va ser la primera missió a aterrar al planeta amb èxit des del programa Viking el 1976. -
Sojourner
Sojourner va ser un Mars rover robòtic de la missió Mars Pathfinder part del Programa Discovery de la NASA que va aterrar el 4 de juliol de 1997 a la regió d'Ares Vallis, i va explorar Mart durant tres mesos. Va comptar amb càmeres i maquinari frontal i posterior per realitzar diversos experiments científics. -
ISS
És un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra. A l'Estació Espacial Internacional intervenen sis agències espacials: l'estatunidenca National Aeronautics and Space Administration, la russa, la japonesa, la canadenca, la brasilera i l'Agència Espacial Europea.
