Catalunya i Espanya al Segle XIX timeline

1876 BCE

Constitució de 1876

Va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931
1874 BCE

Pronunciament de Pavía

A Catalunya, aquesta proclamació va espantar la burgesia, que no s’esperava aquest desenllaç després de l’abdicació d’Amadeu I de Savoia. En realitat, aquest fet no era esperat ni per les mateixes forces republicanes, minoritàries dintre del parlament espanyol.
1874 BCE

Pronunciament de Martínez campos

Ministre de la Guerra entre 1879 i 1882, va crear la Academia General Militar. El 1887 va intentar un ambiciós projecte de reforma que va ser frustrat després d’amplis debats polítics i fortes resistències dels propis militars. Després del fracàs de la seva reforma militar i amb motiu de la manca de recolzament en el si del propi govern, Cassola va dimitir.
1874 BCE

Va ser proclamat rei Alfons XII

Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i l’alternança en el poder dels dos grans partits, el Partit Liberal Conservador fundat pel propi Cánovas, i el Partit Liberal Fusionista liderat per Mateo Sagasta, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les corts, la tradició i la modernitat.
Period: 1874 BCE to 1876 BCE

Restauració

El vigatanisme és un moviment catòlic cultural i intel·lectual impulsat fonamentalment pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades, el vigatanisme va suposar l’apropament del clergat vers el catalanisme conservador, en un intent de cristianitzar el moviment.
1873 BCE

Abdicació d'Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera Repùblica

Les negociacions amb Victor Manuel d’Itàlia per a portar Amadeu I al tron espanyol van portar-se amb gran discreció per Prim que va portar les gestions. Era un home amb una concepció democràtica de la monarquia i membre d’una dinastia que gaudia de gran popularitat per haver estat un dels artífexs de la unificació italiana.
1873 BCE

Es proclama la República federal (juny)

Després de l'èxit propagandístic inesperat del ‘complot dels catalans', Macià va ser expulsat de França a Bèlgica. Inquiet a Brussel·les, l'excoronel va decidir visitar juntament amb Ventura Gassol les comunitats catalanes d'Amèrica, que durant els anys d'exili l'havien ajudat econòmicament. El periple el portà, entre d'altres, a Nova York, l'Havana, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo.
1873 BCE

Moviment cantonalista (juliol)

El cantonalisme va ser un fenomen complex en el qual es barrejaven les aspiracions autonomistes propiciades des del republicanisme federal intransigent amb les aspiracions de revolució social inspirades en les noves idees internacionalistes que havien penetrat a Espanya a través de la FRE. a proclamació dels cantons independents, amb els seus governs autònoms i la seva legislació particular, va ser doncs la conseqüència d’aplicar de manera radical i directa l’estructura
1873 BCE

Figueras presideix la Primera república (febrer)

Tot i aquesta eufòria d’alguns sectors de les classes populars, una gran part dels dirigents del republicanisme federal, encarregats de posar en funcionament la República, es trobaven força allunyats de les aspiracions revolucionàries de les seves bases. L’interès dels dirigents republicans de respectar la legalitat es va exterioritzar en la dissolució de les Juntes i en la repressió de les revoltes populars.
Period: 1873 BCE to 1874 BCE

Primera República

L’11 de febrer de 1873 es proclamava la República, el darrer acte de la Revolució de Setembre i el primer assaig republicà que s’intentava al país un cop que les Corts van decidir sotmetre a votació el model d’Estat a establir en absència de monarca. La Primera República va ser aprovada per una àmplia majoria de 258 vots a favor per només 32 en contra.
1870 BCE

Isabel II abdica a favor del seu fill alfons

Isabel II, reina d’Espanya entre 1833 i 1868 fou una sobirana amb poc suport popular, allunyada de les necessitats reals del seu poble. El fet d’accedir al tro desprès d’una autèntica guerra civil, coneguda com la primera guerra Carlista (1833-40), així com les epidèmies de gana cícliques, les crisis periòdiques i la inestabilitat política van comportar el descrèdit de la seva figura entre la societat del seu temps.
1870 BCE

Amadeu de Svoia rei d'Espanya

Un cop que les Corts van prendre la decisió de pronunciar-se a favor d’una monarquia constitucional, el principal problema era trobar un nou rei per al país ja que, amb l’exili dels Borbons, Espanya s’havia convertit en una monarquia sense monarca. No era una tasca senzilla ja que el nou monarca havia de culminar la revolució, facilitar el compromís entre els partits, no provocar internacionalment a la França de Napoleó III i comptar amb el major recolzament internacional possible.
Period: 1870 BCE to 1873 BCE

Regnat d'Amadeu I

Un cop que les Corts van prendre la decisió de pronunciar-se a favor d’una monarquia constitucional, el principal problema era trobar un nou rei per al país ja que, amb l’exili dels Borbons, Espanya s’havia convertit en una monarquia sense monarca. No era una tasca senzilla ja que el nou monarca havia de culminar la revolució, facilitar el compromís entre els partits, no provocar internacionalment a la França de Napoleó III i comptar amb el major recolzament internacional possible.
1869 BCE

S'aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent

Un dels objectius de la Revolució Gloriosa era la reorientació de la política econòmica espanyola. El govern provisional pretenia establir una legislació que impulsés el creixement econòmic i obrís l’economia espanyola als països més desenvolupats d’Europa.
1868 BCE

Serrano presideix el govern

El nou govern provisional instaurat després de la caiguda d’Isabel II, encapçalat pels generals Serrano i Prim, va promulgar un seguit de decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents pel gener de 1869. Aquests serien els primers comicis celebrats a Espanya on es garantia la igualtat mitjançant el sufragi universal masculí per a homes majors de 25 anys.
Period: 1868 BCE to 1870 BCE

Govern Provisional

El nou govern provisional instaurat després de la caiguda d’Isabel II, encapçalat pels generals Serrano i Prim, va promulgar un seguit de decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents pel gener de 1869.
1855 BCE

Desamortizació de Madoz
Period: 1855 BCE to 1856 BCE

Aixecaments populars

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya i fins a la transformació en Regne d'Itàlia,
1854 BCE

Pronunciament de Vicávaro
1854 BCE

Els progressistes al poder.

Els progressistes es consideraven a si mateixos com els “defensors de la llibertat”. Escindits del liberalisme conservador en el Trienni Liberal, la seva base social la formaven la mitjana i petita burgesia, l’oficialitat mitjana de l’exèrcit, i les classes populars urbanes (artesans, comercials, professionals liberals, etc.) que tenien com a denominador comú l’esperit de reforma de l’Estat.
Period: 1854 BCE to 1856 BCE

Bienni Progressista

Amb el triomf del pronunciament de Vicálvaro, la presidència va recaure novament en el general Espartero, que reapareixia així en la vida política espanyola, mentre que O’Donnell va ser nomenat Ministre de la Guerra.
1845 BCE

Nova Constitució

El regnat d’Isabel II s’iniciaria amb l’hegemonia moderada després de l’exili d’Espartero. Per evitar la instauració d’una nova regència, va proclamar-se major d’edat a Isabel II tot i que només tenia 13 anys. Derrocat Espartero, accedia al poder el seu rival conservador el general Ramón María després de les eleccions de 1844, realitzades sota sufragi censatari, que van donar la majoria parlamentària als moderats.
1844 BCE

Els moderats al poder.

Suspensió de la desamortizació
Period: 1844 BCE to 1854 BCE

Dècada Moderna

El regnat d’Isabel II s’iniciaria amb l’hegemonia moderada després de l’exili d’Espartero. Per evitar la instauració d’una nova regència, va proclamar-se major d’edat a Isabel II tot i que només tenia 13 anys. Derrocat Espartero, accedia al poder el seu rival conservador el general Ramón María Narváez després de les eleccions de 1844, realitzades sota sufragi censatari, que van donar la majoria parlamentària als moderats.
1843 BCE

Exili d'Espartero.

Isabel II és proclamada major d'edat
1840 BCE

Regència d'Espartero

Un cop aprovada la Constitució de 1837 va quedar configurat un primer sistema de partits espanyol sobre la base dels moderats i els progressistes, que es van alternar en el poder durant el regnat d’Isabel II. Tanmateix, cap a 1837 no es pot donar encara per tancat el procés de revolució liberal a Espanya tot i la importància que va tenir la feina realitzada per les Corts constituents de 1836-1837.
1837 BCE

Nova constitució

Després de la proclamació de la República, el nou govern va establir un Estatut provisional (15 d’abril) i va convocar eleccions a Corts constituents pel 28 de juny, comicis amb un alt índex de participació (70,14%) i en els quals s’imposarien per una àmplia majoria les forces d’esquerra amb 279 diputats sobre 464.
1836 BCE

Aixecament militar de La Granja

Un cop aprovada la Constitució de 1837 va quedar configurat un primer sistema de partits espanyol sobre la base dels moderats i els progressistes, que es van alternar en el poder durant el regnat d’Isabel II. Tanmateix, cap a 1837 no es pot donar encara per tancat el procés de revolució liberal a Espanya tot i la importància que va tenir la feina realitzada per les Corts constituents de 1836-1837
1836 BCE

Desamortizació de Mendizábal

La desamortització havia estat un element recorrent en la política espanyola, des dels governs de Godoy, com a mitjà per aconseguir recursos per a l’Estat a través de la venda de terres que estaven amortitzades en mans de l’Església i els ajuntaments. Mendizábal, l’any 1836, va decretar la dissolució dels ordres religiosos (amb l’excepció d’algunes beneficències com les dedicades a l’ensenyament i a l’assistència hospitalària), la incautació del patrimoni
1833 BCE

Mort de Ferran VII

Ferran VII va morir el 29 de setembre del 1833 com un rei poc estimat. La seva crueltat, les seves polítiques absolutistes i la persecució dels liberals li van valdre el sobrenom de 'Felón'. I això que abans, durant la guerra del Francès, havia estat 'el desitjat'.
1833 BCE

Primera Guerra Carlina

Immediatament després de la mort de Ferran VII, van sorgir les primeres partides carlines per una extensa zona de la geografia espanyola. Com que els carlins no van comptar inicialment amb un exèrcit regular, van organitzar-se en escamots que actuaven seguint el mètode de les guerrilles. El focus més important de les partides carlines va situar-se a les zones muntanyoses de Navarra i del País Basc, als Pirineus catalans, el nord de Castelló, el Baix Aragó i les comarques catalanes
Period: 1833 BCE to 1844 BCE

Periode de regències
1830 BCE

Firma de la Pragmàtica Sanció

Entre les sancions que han adquirit major notorietat històrica:
Pragmàtica Sanció del 554, dictada per l'emperador Justinià I.
Pragmàtica Sanció del 1438,, dictada per Carles VII
Pragmàtica Sanció del 1703, dictada per Leopold I
Pragmàtica Sanció del 1713, dictada per Carles VI
Pragmàtica Sanció de 1767, dictada per Carles III

Pragmàtica Sanció de 1776, dictada per Carles III
Pragmàtica Sanció del 1789, dictada per Carles IV
Pragmàtica Sanció del 1830, dictada per Ferran VII
1830 BCE

Isabel II és nomenada hereva del tron
1823 BCE

Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluis

La Santa Aliança perseguia un objectiu doctrinal: mantenir Europa sota els principis establerts al Congrés de Viena (1814-15), és a dir, el manteniment de l’absolutisme i la defensa enfront de l’amenaça del liberalisme i el nacionalisme. A més, aquesta organització defensava el dret d’intervenció per sufocar qualsevol moviment revolucionari i restablir l’Antic Règim allà on estigués amenaçat.
1823 BCE

Ferran VII recupera el poder absolut

Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional, fet que feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre.
Period: 1823 BCE to 1833 BCE

Segon periode absolutista

La intervenció francesa de 1823 va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu de l’Antic Règim a Espanya.
Period: 1820 BCE to 1823 BCE

Trienini Liberal

Com a conseqüència de la repressió contra els liberals i, especialment, per l’existència d’un important nucli liberal en el si de l’exèrcit espanyol, a més de la ineficàcia mostrada pels successius ministres de Ferran VII davant la crisi econòmica i d’Hisenda que patia el país, al gener de 1820 el coronel Rafael del Riego, cap de les forces que havien de sufocar les sublevacions americanes i constitucionalista convençut.
1814 BCE

Període absolutista

Com a conseqüència de la política absolutista de Ferran VII i de la crisi econòmica que va afectar Espanya en la postguerra, l’oposició liberal es va anar enfortint. Així, a les ciutats van créixer les societats secretes i maçòniques, i, a més, la integració dels caps de la guerrilla a l’exèrcit va originar un sector liberal, partidari de reformes, que protagonitzaria un gran nombre de pronunciamientos militars, canvis de governs a Espanya.
1814 BCE

Ferran VII torna a Espanya
1814 BCE

Derrogació de la Constitució de Cadis
1812 BCE

Construcció de Cadis

Amb la constitució de les Corts es va començar a edificar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme oposant-hi una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei. El camí cap a la constitució de Cadis suposaria la introducció del liberalisme com a limitació del poder del rei.
1808 BCE

Motí d'Aranjuez

Després de l’ocupació napoleònica de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, va dirigir-se cap a Madrid. La por que la presència francesa acabés en una invasió real del país va anar prenent cos entre la població. Davant d’això, la cort de Carles IV va traslladar-se a Aranjuez i Godoy va aconseguir de convèncer el monarca de la necessitat que la família reial anés a Andalusia per embarcar-se camí d’Amèrica.
1808 BCE

2 de maig de 1808

L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada.
Period: 1808 to 1814

Guerra i Revolució

La Guerra del Françes va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Period: 1814 to 1833

Regnat de Ferran VII

El regnat de Ferran VII es caracteritza per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista, el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional i el tercer període, és la Dècada Ominosa, Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
1820

Pronunciament de Rafael de Riego
1820

Ferran VII jura la Constitució

Com a conseqüència de la repressió contra els liberals i, especialment, per l’existència d’un important nucli liberal en el si de l’exèrcit espanyol, a més de la ineficàcia mostrada pels successius ministres de Ferran VII davant la crisi econòmica i d’Hisenda que patia el país, l’1 de gener de 1820 el coronel Rafael del Riego.