-
Period: to
Regnat de Carles IV
El 1759 fou designat príncep d'Astúries en veure que el seu germà gran, Felip Antoni, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare en morir aquest el 1788. Va accedir al tron amb una àmplia experiència en els assumptes d'Estat, però la repercussió dels esdeveniments esdevinguts a França l'any 1789 i el govern a les mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i l'amant d'aquesta, Manuel Godoy van frustrar les expectatives amb què va iniciar el seu regnat. -
Period: to
Regnat de Josep I
anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas.
Rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Period: to
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Constitució de 1812
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Tractat de Valençay l'11 de desembre de 1813 pel qual la Corona espanyola tornava a Ferran, que el 7 de març de 1814 ja fou autoritzat a tornar a Espanya. -
Pronunciment de Riego
1 de gener de 1820 va tenir lloc a la localitat sevillana dels Caps de Sant Joan el pronunciament militar de coronel Rafael de l'Reg, qui havia rebut el comandament de l'2º Batalló d'Astúries, com a part d'un exèrcit expedicionari encarregat de sufocar les accions de els insurgents a les colònies d'Amèrica, el qual estaria dirigit pel comte de Calderón. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Period: to
Regència de Maria
La regència de Maria Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias assumeix les funcions corresponents a la Corona. -
Period: to
Regnat d’Isabel II
Isabel esdevingué reina d'Espanya el 29 de setembre de 1833, a la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys. El seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, de fet una guerra civil, entre els partidaris d'Isabel II i els del seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, hereu de la corona fins que Ferran VII va revocar la Llei Sàlica mitjançant una Pragmàtica Sanció,[1] no acceptà el testament del seu germà ni que Isabel II fos jurada princesa d'Astúries. -
Constitució de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat: Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
Confessionalitat catòlica de l'Estat.
Sistema parlamentari bicameral.
Sufragi censatari molt restringit.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856) -
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle xix espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país. -
Period: to
Sexenni Democràtic (regnat d’Amadeu I, Primera República)
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Constitució de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869[1] fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Period: to
Regència de Maria Cristina d’Habsburg
fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII. Fou la primera filla de l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria i de la princesa Elisabet d'Àustria-Este-Mòdena.[1] Descendent d'emperadors, era neboda de Francesc Josep I d'Àustria
