-
Tractat de Fontaineblau
Godoy deixa passar per Espanya a Napoleó per derrotar Portugal i repartir-se les riqueses. Un cop Napoleó entra a Espanya comença a conquerir-la.
Godoy va dimitir i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.
Napoleó es va reunir amb aquests, els va fer abdicar i acceptar el nombrament de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. -
Inici de la Guerra del Francés
A causa del nombrament d'un rei estranger, Josep Bonaparte i les tropes de Napoleó, el 2 de Maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. -
Les Corts de Cadis
La Junta Suprema Central elabora amb les corts de cadis una constitució al 1812, liberal. -
La Constitució de 1812
Es signa la constitució creada a les corts de Cadis, on es recollia els principis bàsics liberals: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat -
Ferran VII (1813 - 1833)
Les tropes napoleòniques són derrotades gràcies a l'ajuda de GB i Ferran VII recupera la corona. -
La restauració de l'absolutisme (1814 - 1820)
Quan aquest torna a Espanya, va clausular les Corts de Cadis, anula la constitució de 1812 i restaura l'absolutisme.
Els liberals va intentar varis cops d'estats però van fracassar. -
El Trienni Liberal (1820 - 1823)
El general Rafael Riego amb un cop d'Estat triomfa i s'inicia l'etapa del Trienni Liberal.
I el rei es va veure obligat a jurar la Constitució de 1812, decretar un amnistia i convocar eleccions. -
La Dècada Ominosa (1823 - 1833) La fallida de l'absolutisme
A partir de 1823, hi ha una crisi de l'absolutisme, necessitat de reformes, crisi econòmica i un conflicte dinàstic.
Aques conflicte dinàstic va sorgir perquè el rei Ferran VII només va tenir una filla i va canviar la llei per a què una dona pogués regnar, en ves de passar el regne al seu germà.
La població es va dividir en dos els Carlins (absolutistes) donan suport al prícep Carles Maria Isidre, i els liberals a Maria Cristina la mare de la futura reina d'Espanya. -
La Revolució Liberal (1833 - 1843)
Mor Ferran VII i el succeix la seva filla Isabel amb tres anys. La mare Maria Cristina va ser regent, per exercir el poder en nom de la seva filla. Amb el suport dels isabelins (liberals). -
1a Guerra Carlina (1833 - 1840)
Al nord de la península, els carlins són derrotats per l'exèrcit isabelí, comandat pel General Espartero i Carles Maria Isidre va fugir a França. La guerra acaba amb el Conveni de Bergara (1839).
El carlisme es manté al llarg del segle XIX. -
Regència de Maria Cristina (1833 - 1840)
S'implanta un sistema liberal, constitucional i amb monarquia parlamentària.
Els liberals es dividiexen en dos sectors: moderats, partidaris de reformes limitades i els progressistes que volien grans reformes. -
Govern Progressista 1835
Maria Cristina dona el govern als progressistes, que van implantar una monarquia constitucional.
Van suprimir els privilegis senyorials, vendre les propietats de l'Esglèsia per vendre-les als pagesos, desnvolupen el lliure canvisme i elaboren una constitució. -
Constitució del 1837
Aquesta constitució reconeixia la sobirania nacional, drets individuals, sufragi censatari i reduïa les funcions del rei. -
La Regència del General Espartero (1840 - 1843)
Maria Cristina i els moderats aturen les reformes. Els progressistes la forçen a dimitir donen la regència al general Espartero.
El seu autoritarisme i política lliurecanvista perjudicava la indústria espanyola, així van provocar la seva dimissió el 1843. -
Proclamació Reina Isabel II
Les Corts van proclamar Reina Isabel II, amb només 13 anys. -
La Dècada Moderada (1844 - 1854) - Etapa Isabelina
El partir Liberal Moderat va governar quasi durant tot el regnat d'Isabel II.
Van imposar: el sufragi censatari, limitació de llibertats individuals i col·lectives, intervenció de la corona en la política, i pronunciaments militars per fer-se amb el poder. -
Creació Guradia Civil
És crea la Guradia Civil al 1844 -
Constitució de 1845
Aquesta establia una sobirania compartida entre les Corts i la monarquia. -
2a Guerra Carlina (1846 - 1849)
Guerra dels Matiners, te lloc a Catalunya, iniciada pels carlins i on es va autoproclamar rei Carles VI. Van arribar fins a Barcelona on van ser derrotats pels liberals. -
Concordat amb la Santa Seu
Al 1851 es va signar el Concordat amb la Santa Seu que reconeixia la religió catòlica com a pròpia dels espanyols. -
El Bienni Progressista (1854 - 1856) Etapa Isabelina
Pronunciament militar de Vicálvaro, recolzat pels progressistes i modertas descontents, van donar pas a un govern progressita encapçalat per Espartero.
A més és va fer una nova desamortització i s'impulsà la construcció del ferrocarril. -
Governs d'Unió Liberal i Moderats (1856 - 1868) Etapa Isabelina
Última etapa del regnat d'Isabel II va ser moderada, en política exterior es va impulsar el colonialisme i va tenir lloc la Guerra d'Àfrica al Marroc. A l'interior, van sorgir grups polítics demòcrates i republicans. -
La Revolució de 1868 (La Gloriosa) El Sexeni Democràtic (1868 - 1874)
La crisi econòmica i el desgast del règim isabelí provoca la Revolució de 1868. Els generals Prim i Serrano i l'almirall Toepete van dirigir un pronunicament amb el suport de la Unió Liberal.
I l'exèrcit fidel a la reina va ser derrotat a Alcolea (Almeria) i Isabel II va haver d'exiliar-se a França. -
Insurrecció de Cuba
Esclata un conflicte armat anomenat la insurrecció de Cuba. -
Constitució de 1869
S'escullen noves Corts, i aproven la Constitució de 1869, democràtica. -
La monarquia democràtica d'Amadeu I de Savoia (1870 - 1873)
La constitució mantenía la monarquia com a sistema de govern. Es va elegir com a rei Amadeu de Savoia de la casa reial italiana. Però moderats, carlins i republicans no van donar supor al nou rei, i només va regnar 3 anys.
Fins i tot el general Prim que el va proposar com a rei va morir assassinat. -
3a Guerra Carlina (1872 - 1876)
Te lloc a Catalunya, Maestrat, País Basc i Navarra, derrota final dels carlins i exili de Carles Maria Isidre. -
La Primera República (1873 - 1874)
Amadeu de Savoia abdica l'any 1873 i les Corts proclamen el 11 de febrer de 1873 la Primera República Espanyola. I els republicans volien impulsar reformes socials i un Estat Federal.
La República va fer fornt a molts problemes: la guerra carlina, la guerra de Cuba i la divisó entre republicans.
Els monàrquics, no accpetaven la república i preparaven el retorn dels Borbons amb el fill d'Isabel II, Alfons XII. -
Règim Polític Democràtic a Espanya
Sis anys després de la Revolució del 1868 és va intentar un règim polític democràtic a Espanya.
Es va formar un govern provisional amb el general Serrano de regent i Prim president, van impulsar el reconeixement des drets fonamentals i el sufragi universal masculí -
Cop d'Estat del 1874
El general Pavía va donar un cop d'estat, i amb la eliminació de les Corts, va posar fi a la República. Es dóna la presidencia a un grup d'unionistes i progressistes presidida pel general Serrano. Serrano petén estabilitzar i crear una república conservadora.
Però la base social va optar pel retorn dels Borbons al poder i a finals d'any Alfons XII és proclamat rei d'Espanya.
