-
CARLES IV
Declara la guerra a França perquè les idees revolucionàries no arribin a Espanya.
Godoy va firmar el Tractat de Fontaineblau.
Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ DE CADIS, LA PEPA
El tron espanyol estava en mans del germà de Napoleó Bonaparte i va motivar a la formació d'unes juntes.
aquestes en van reunir a Cadis i al 1812 van aprovar la primera Constitució Espanyola. Es va dir a la Pepa perquè es va fer el dia de Sant Josep -
LA GUERRA DEL FRANCÈS
Godoy va firmar el Tractat de Fontaineblau ( pas de l'exèrcit per Espanya per atacar a Portugal ).
Esclat del motí d'Arnjuez, va esclatar el 17 de març 1808.
Napoleó aprofita deposa a Carles IV i substiturir-lo en el tron del seu germà, Josep i Bonaparte.
Formació de les guerrilles, que són una tàctica militar que consisteix en atacs ràpids i per sorpresa en punts estratègics de l'enemic en petits grups de soldats. -
FERRAN VII
Torna a Espanya al 1814.
Graciès als absolutistes va donas un cop d'estat i va tornar a l'antic règim.
Moltes rebel·lions militars liberals van perdre per intentar transformar-la en una monarquia liberal. -
TRIENNI LIBERAL
El Coronel Riego va aconseguir restablir una monarquia liberal de 3 anys -
MONARQUIA ABSOLUTISTA DE FERRAN VII
-Rei que inicialment serà desitjat a tots els espanyols i ès fill de Carles IV.
-Rebutja la constitució de Cadis i vol tornar a lAntic Règim.
-1820, hi ha un cop d'estat que aconsegueix una monarquia liberal.
- S'acaba amb la Santa Aliança.
-Ferran VII torna a ser un monarca absolutista de dret diví i torna a l'antíc règim. -
PRIMERA GUERRA CARLINA
-Va començar al País Basc i a Catalunya.Es produeix a la mort de Ferran VII.
-Els carlins van controlar bona part de l'interior Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsònes i el Berguedà, i del Baix Ebre.
1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
REGNAT D'ISABEL II: CARLINS I ISABELINS
CARLINS:
-Defensen l'Àntic Règim.
-Nobles,clergat i pagesos rics.
ISABELINS:
-Defensen les idees liberals ( monarquia constitucional, mobilitat social ).
-Burgesos, pagesos classes populars i la noblesa cortesana ( famílies que viuen a la cort).Estan dividits en modeeats i els progressistes.
MODERAT: Volen reformes moderades.
PROGRESSISTES: Estan a favor que les terres que no estinguin conreades i es venguin als pagesos. -
REGNAT D'ISABEL II
Mort Ferran VII i Isabel, la seva filla, amb tres anys es converteix en reina.Redacten una nova constitució: vot censatari, la Corona té Dret de veto. -
REGÈNCIA DE MARIA CRISTNA
Busca suport liberal moderat.Entrega el seu poder als liberals progressistes a causa d'una sèrie d'aixecaments militars i revoltes populars. Líders progressistes: Joan Álvarez i Mendizábal inicien l'abolició de l'Antic Règim.
Nova constitució 1837: reconeix la sobirania nacional,tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders, i atorga amplis drets i llibertats individuals. -
REGNAT D'ISABEL II
Govern moderat,conservador i centralista.
Pronunciaments militars.
Noblesa,englèsia i burgesia industrial donavensuport a la reina per aturar els carlins.
Nova constitució 1845 ( sobirania compartida entre les corts i la monarquia ).
Creació Guàrdia civil.
Redacció del Codi Penal. -
REGNA D'ISABEL II: BIENNI LIBERAL
Pronunciament militar.
Els liberals progressistes funden un nou partit: Unió Liberal.
Restauració de la constitució de 1837
Constitució del ferrocarril. -
REGNAT D'ISABEL II: ALTRENANÇA ENTRE MODERATS I UNIO LIBERAL
Reinstauració de la constitució del 1845.
Aparició de nous grups polítics: demócrates ( defensen el sufragi universal masculí ), republicans ( defensen l'abolició de la monarquia ). -
SEXXENI DEMOCRÀTIC
Surfrági universal masculí.
Reforma fisca.
Ensenyament públic.
Cop d'estat, dirigit per Francisco Serrano i Joan Prim.
Exili d'isabel II.
Govern provisional que impulsa refromes:
·Reconeixament del dret de l'individu.
·Sufragi universal masculí.
·Redacció Constitució 1869. 1870:
Elecció del rei d'Espanya=Amadeu de Savoia.Oposició dels moderats, carlins,esglèsia,republicans, demòcrates...revolta a Cuba 3a guerra Carlina. 1873: abdicació. -
TERCERA GUERRA CARLINA
Sinicia durant el Sexenni Revolucionari, en un moment que no hi havia ningú al tron espanyol, perquè Isabel II estava a l'exili. Els Carlins catalans aconsegueixen algunes victòries i ocupen algunes ciutats, Berga, Manresa, Visc i Olot. Atac de l'exèrcit liberal, 1875, derrota el carlisme a Catalunya, però la guerra continua un any més al País Basc i Navarra. -
PRIMERA REPÚBLICA
Quan va abdicar Amadeu, les Corts problamen la República, però la majoria eren monàrquics.
Els republicans defensen un estat federal.
PROBLEMES:
·3a guerra carlina.
·Revolta Cuba.
·Divisions internes.
·Moviments cantonalisres ( són moviments que recolzen la independència en escala local ). Tot això es va acabar amb un cop d'estat de Pavía. -
MONARQUIA D'ALFONS XII
Instaura un sistema polític de caràcter liberal per Cànovas. Restringia l'accès al govern:
·Partit conservador
·Partit liberal. Van pactar un torn pacífic i el caciquisme. -
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
Estabilitat governamental.
Crisis del 98.
Intervenció dels Estats Units.
Conseqüències del conflicte. -
CONSTITUCIÓ DEL 1876
A Cuba al 1895 hi ha nova insurrecció.
Al 1898 arrel de una instrucció a Cuba els estats units que te interessos en Cuba.
Aprofitat en la insurreció, decideixen enviar uns vaixells.
El Maine s'enforsa i els estats units aprofiten per declarar la guerra a Espanya. -
MONARQUIA D'ALFONS XIII
Regna estant vigent la constitució de 1876.
Recolza el cop de Primo de Rivera y regna durant la seva disctadura.
Dimissió del dictador i intenta continuar el seu regnat tornant a la constitució canovisca.
Intent infructuós i abandonan el pais amb la proclamació de la República.
