-
Pacte Federal de Tortosa
Acord per impulsar un Estat Federal espanyol que tingués en compte la realitat històrica de l'antiga Corona d'Aragó i sobirania popular. Va ser acordat per un grup de federals encapçalats per Valentí Almirall. -
Primer Congrés Catalanista
Pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. D’aquesta manera, es va acordar la formació del partit Centre Català (1882) -
Centre Català
Programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) que va crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat de Catalunya. -
Constitució de l'Estat Català dins de la Federació Espanyola
Projecte proposat per Josep M. Vallès i Ribot, que dotava a Catalunya de corts sobiranes i govern amb amplies competències. -
Segon Congrés Catalanista
Es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Llotja de Barcelona
Van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. -
Lo Catalanisme
Obra on Valentí Almirall establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Memorial de Greuges
Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Lliga de Catalunya
Grup que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Exposició Universal de Barcelona
Esdeveniment polític, econòmic i social. L'oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. -
Missatge a la reina regent
On demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889. -
Reforma del Codi Civil
Primera victòria del catalanisme, perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Fundació de la Unió Catalanista
Una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural (que entroncava amb les organitzacions comarcals), propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. -
La tradició catalana
Obra de Josep Torres i Bages on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. -
Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa
Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, demanava; competències absoltes pel poder català en diverses matèries, oficialitat de la llengua catalana, càrrecs públics a Catalunya exercits per catalans, servei militar voluntari, restabliment d’antigues institucions, i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà de la Corona. -
Protesta del tancament de caixes
Protesta deguda a la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, que van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
Fundació del Centre Nacional Català
El grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar aquest nou grup, format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Lliga Regionalista
Una nova entitat política formada per la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Catalanista, que va fer del diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. -
Candidatura dels quatre presidents
La Unió Catalanista i el Centre Nacional Català van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig, un acord que responia a la confluència d’interessos dels dos grups perquè: el primer, tenia una base social ben nodrida d’industrials i comerciants, però no disposava d’un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència; i el segon tenia un programa polític possibilista i dirigents experts, però necessitava suports socials clars.