Catalanismo polit

CATALANISME POLÍTIC

  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés Catalanista
    Gràcies a la tasca propagandística que Valentí Almirall va aportar, va sorgir el Primer Congrés Catalanista. Aquest pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La Jove Catalunya (defensava la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels "interessos materials".
  • Centre català

    Centre català
    Es forma el partit Centre Català que s'encarrega de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arrreu del Principat.
  • Segon Congrés Catalanista

    Segon Congrés Catalanista
    Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pel seu caràctes sucursalista, i s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
  • Llotja de Barcelona

    Llotja de Barcelona
    El Centré Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d'assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges.
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    És considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i va ser presentat a Alfons XII. Denuncia el centralisme, demana el dret a impulsar la vida regional, defensa el proteccionisme i el dret civil català.
  • Lo Catalinisme

    Lo Catalinisme
    Valentí Almirall va publicar Lo Catalanisme, on establia les bases ideològiques d'un catalanisme progressita explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya.
    Fracassa la proposta i perd suport perquè...
    - Representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia.
    - Components social més feble que el republicanisme federal.
  • Lliga de Catalunya

    Lliga de Catalunya
    Es va formar arran les discrepàncies dins el Centre Català que l'estaven portant a una escissió. Tenia un caràcter més conservador que el projecte d'Almirall i sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica. Comptaven amb polítics com Narcís Verdagues, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà.
    Reivindicaven...
    - Oficialitat de la llengua catalana
    - Defensen el Dret Civil Català
    - Proteccionisme
    - Política exclusivament catalana
  • Missatge a la Reina Regent

    Va ser una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya, on demanaven a Maria Cristina l'autonomia per a Catalunya i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil.
  • Period: to

    Exposició Universal de Barcelona

    La forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc després, el Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall dins el moviment catalanista va anar esmorteint-se.
  • reforma del Codi Civil

    reforma del Codi Civil
    Projecte on el catalanisme va obtenir la seva primera victòrica perquè el govern va accedir a canviar la redacció d'aquest Codi Civil.
  • Vigatanisme

    Vigatanisme
    El 1890 es consolidan un catalanisme conservador. Ocurreix el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Aquest apropament catalanisme conservador va ser liderat pels clergues en un intent de cristianitzar el moviment. Aquest grup compta amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) i estaven a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) i exigien que els bisbes fossin catalans.
  • Unió Catalanista

    Unió Catalanista
    La Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista (1891), una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. L'objectiu era propagar les idees regionalistes i portar a terme la realització d’un programa comú per a tots ells.
  • La tradició catalana

    La tradició catalana
    Però la tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que al 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política.
  • Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana)

    Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana)
    Al 1892, va tenir lloc un dels primers actes de la Unió a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
  • Pèrdua de les darreres colònies

    La crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) va impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.
  • Protesta del tancament de caixes

    Protesta del tancament de caixes
    La frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.