CATALANISME POLITIC

  • Period: to

    CATALANISME POLITIC

    Fets principals des del 1800 fins el 1901
  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés Catalanista
    Pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista. La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país
  • Valentí Almirall

    Valentí Almirall
    va mpulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal i va prompure el Primer Congrés Catalanista
  • Centre Català

    Centre Català
    Formació del partit. Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat
  • Segon Congrés Catalanista

    Segon Congrés Catalanista
    Es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
  • Llotja de Barcelona

    Llotja de Barcelona
    Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    Es va assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català.
  • Lo catalanisme

    Lo catalanisme
    Va ser publicat per Valentí Almirall, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions.
  • Lliga de Catalunya

    Lliga de Catalunya
    Arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà.
  • Exposició Universal de Barcelona

    Exposició Universal de Barcelona
    La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se.
  • Missatge a la Reina Regent

    Missatge a la Reina Regent
    Una de les seves iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent, on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil.
  • Vigatanisme

    Vigatanisme
    Un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Aquest apropament catalanisme conservador va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment.
  • Unió Catalanista

    Unió Catalanista
    Una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells.
  • Josep Torras i Bages

    Josep Torras i Bages
    Bisbe de Vic que va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política.
  • Bases per a la Constitució Regional Catalana

    Bases per a la Constitució Regional Catalana
    Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola
  • Tancament de caixes

    S'impulsa una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), on van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.