-
Period: 500 to
Breu història de la llengua catalana
-
Jan 1, 654
Forum Iudicum - s. XII
Codi de lleis visigòtics
fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint. Es compon de dotze llibres. Es va publicar cap al 654 i derogava les lleis vigents: el Breviari d'Alaric per als romans i el Codi de Leovigild per als gots. -
Jan 1, 700
Naixement de l'idioma - Inicis s. VIII
-Era una llengua plenament diferenciada del llatí -
Jan 1, 800
Homilies d'Organyà - s. XII
És un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. -
Jan 1, 850
Segle XIX: la renaixença
-Sinicia el si de les capes burgeses un cert acostament a la nova ideologia reomàntica sorgida a Europa. Un moiment político-cultural que adoptà el nom de Renaixença.
-Els jocs florals fan conèixer el poeta Jacint Verdaguer, Narcís Oller porta la Novel·la catalana cap a una consolidació definitiva. Àngel Guimerà i Federic Soler són el màximsrepresentants del Teatre català. -
Jan 1, 850
Escriptors de la Renaixença
-Apareixen autors de la categoria de Raimon Casellas Joaquim Ruyra, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Irudenci Bertrana, Caterina Albert (<< Victor Català>>), Ignasi Iglésias etc. -
Jan 1, 850
La renaixença i el romanticisme
-El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
-La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició i el predomini de la lírica. Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. -
Jan 1, 1200
Plenitud de la llengua s.XIII al XV
-Hitòrico-politics: Independència dels comptats de la Catalunya Vella i l'expanció territorial.
Concelleria reial: creen models de ben escriure i l'expanció d'ecrits.
Cultirals i literaris: Ramon Llull tracta d etemes filosofics i cientifics en una llengua romàntica.
-Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell; Espill, de Jaume Roig; Pel que fa a la poesia, Ausià Marc. -
Segles XVI, XVII i XVIII:la llengua reprimida
-La producció lieraria culta, fa una forta eculada, arran de diverssos fets polítics i socials.
El rei Martí l'Humà havia mort el1410 sense descendència; per mitjà del Compromís de Casp és substitüit per la dinastia castellana dels Trantàmara.
Al segle XVI que comença un procés de castellanització de l'aristocràcia i de certs intel·lectuals; aquest fet deixa sense suport social i econòmic la literatura culta. -
Escriptors de la llengua reprimida
-Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigune ciutat de Tortosa; bra poètica de Francesc Vicent Garcia.
Les institucions per l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac. -
Segles XVI, XVII, i XVIII: la llengua reprimida
-Tan mateix, les classes populars, inclosa la burgesia ciutadana i la burocràcia, itambé una part de la noblesa, especialment la rural, continuen parlant i escrivint en català.
-El canvi trascendental en la història lingüistica, cultural, política i econòmica es produeix a conseqüència de la derrota contra FelipV.Aquest promulga el decret de Nova Planta, que obliguen a ensenyar en catellà a les escoles, que l'imosen a la comptabilitat, a les representacions teatrals, a la documentació notarial.. -
Segle XX : la normativització
-És el conjunt de normes que regeixen la lingüística, entenent-la com tot allò relatiu al llenguatge, a les llengües i a la lingüística o estudi científic del llenguatge i les llengües, a més de l'estudi estructural de la lingüística interna, mentre que la sociolingüística pertany a l'estudi de les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment la covariació entre fets lingüístics i fets socials a més de la dinàmica i processos històrics que viu una comunitat lingüística. -
SegleXX: la normalització
-Les normalitzacions lingüístiques són accions encaminades a garantir que els usos d'una llengua esdevinguin estables i generalitzats en les comunicacions d'una comunitat lingüística o el projecte o procés per assolir aquest objectiu. També ho són la planificació de l'estatus d'una llengua creació d'un registre literari o una llengua estàndard a partir d'una varietat lingüística sense forma escrita unificada, així com la planificació del corpus d'una llengua. -
Seglexx: la normativització
-Se celebra a Brcelona el I congrés internacioal d ela Lleungua Catalana a iniciativa del mallorquí Antoni M. Alcover. Pompeu Fabra fa del català una llengua moderna.
-Francesc de Borja Moll i Manuel Sanches Guarner hi adapten la normatìva fabriciana.
-Durant el periode franquista la llengua catalana torna a rebre una repressió brutal i és relegada a l'àmbit familiar.
-Escriptos d'una gran valua:Carles Riba, Josep Carner, Salvat- Paseig, J.V. Foix, Josep Pla...
