-
Period: to
Regència de Maria Cristina
La regència de Maria Cristina de Borbó va assumir les funcions corresponents a la Corona. Per contrarestar els carlins, defensors de l'absolutisme, Maria Cristina va fer concessions als liberals, que a canvi donarien suport a la causa d'Isabel II; això desembocaria a la Revolució liberal de 1835-1837, que va posar fi a l'Antic Règim i a la Monarquia absoluta. -
Assassinat del general Prim
Va morir a causa de les ferides que li va causar un atemptat que va patir tres dies abans. El 2012 la Comissió Prim de Recerca va estudiar el cos embalsamat i va dictaminar que els solcs i marques al coll de la víctima eren "compatibles" amb un possible estrangulament a llaç. Posteriorment, aquesta universitat es va desvincular del projecte, pel caràcter conflictiu, ja que es va signar un acord de confidencialitat amb les fotos del cos que van acabar sortint a la llum. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, també anomenat «el Pacificador» va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill oficialment de la reina Isabel II i el rei consort Francesc d'Assís de Borbó. Amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. Després de la seva mort als 27 anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït al tron pel seu fill Alfons XIII, el qual va estar encapçalada per la regència de la seva mare, la reina Maria Cristina. -
Manifest de Sandhurst
Va ser un manifest de caràcter polític signat pel príncep Alfons de Borbó, mentre es trobava a l'exili cursant estudis a la britànica Reial Acadèmia Militar de Sandhurst.
El 29 de desembre, el general Martínez Campos va encapçalar el pronunciament de Sagunt en què es va proclamar com a rei d'Espanya Alfons XII. El moviment no va trobar gran oposició al país i Cánovas ràpidament va assumir el Ministeri-Regència en espera del rei, cosa que va suposar el naixement de la Restauració borbònica. -
Period: to
Restauració borbònica
La Restauració borbònica és l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 i el 14 de abril de 1931 (data de la proclamació de la Segona República). -
Constitució de 1876
Va ser la base del règim polític de la Restauració borbònica. Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional impulsat per un grup de 300 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, convocats pel president del Govern, Cánovas del Castillo. El projecte va ser aprovat gairebé sense canvis per les Corts sorgides de les eleccions generals d'Espanya de 1876. Es va mantenir en vigor fins al Cop d'Estat de Primo de Rivera. -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. Al assumir personalment la Corona el 17 de maig de 1902. La inesperada mort del rei Alfons XII el 25 de novembre de 1885, als 27 anys, va provocar una crisi que va portar el Govern presidit per Práxedes Mateo Sagasta a paralitzar el procés de successió a la Corona en espera que la vídua del rei, Maria Cristina de Habsburg donés a llum. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
Va ser un polític i historiador espanyol, figura cabdal de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX. Va ser un prominent membre dins de la Unió Liberal, principal valedor d'Alfons XII i el major artífex del sistema polític de la Restauració, durant el qual va ser el màxim dirigent del Partit Conservador, que ell mateix va crear. Va exercir el càrrec de president del Consell de Ministres, alternant el poder amb el seu rival polític Práxedes Mateo Sagasta. -
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines
Després de signar el Tractat de París, Espanya va perdre la sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i Filipines. Un vaixell nord-americà va esclatar en aigües de l'Havana. Estats Units va interpretar la destrucció del vaixell com un atac espanyol, i aprofitant la situació va començar una ofensiva militar que va forçar Espanya a signar un tractat de pau que va suposar renunciar a Cuba i lliurar Filipines i Puerto Rico als Estats Units a canvi de 20 milions de dòlars. -
Tractat d’Algesires
Conferència convocada pel soldà del Marroc a instàncies de França i d’Alemanya, la qual havia denunciat les intencions monopolistes franceses cap a l’economia marroquina. Espanya, associada secretament als francesos a la seva “penetració pacífica” dins el Marroc, va fer costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar la seva privilegiada situació, i van aconseguir el reconeixement dels seus dominis al Rif. L’ocupació de Casablanca per França representà la fi dels acords adoptats. -
La Setmana Tràgica
Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica els successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya. El desencadenant d'aquests esdeveniments violents va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a la Guerra de Melilla, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general i l'exèrcit va dur a terme una dura repressió per dominar els disturbis. -
El Desastre d’Annual
El desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. La batalla va ocasionar moltes morts. Aquesta derrota va conduir a una redefinició de la política d'Espanya a la guerra del Rif i a una crisi política que va soscavar els fonaments de la monarquia liberal d'Alfons XIII. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió del 28 de gener de 1930. Ha estat considerada com «el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari» l'instrument del qual va ser l'Exèrcit, fortament corporatiu i militarista. -
Cop d’Estat de Primo de Rivera
El cop d'Estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya i va estar encapçalat pel llavors capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Les eleccions municipals i la proclamació de la Segona República
Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van tenir lloc en aquesta data i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola. Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera el rei Alfons XIII va decidir nomenar el febrer de 1931 l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís un govern de concentració monàrquica i col·laboració regionalista. Aquest va convocar eleccions municipals, en lloc de generals. -
Period: to
La Segona República
Va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre proclamació en substitució de la monarquia d'Alfons XIII fins el final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
Es divideix en tres etapes. Primer bienni (diverses reformes que pretenien modernitzar el país). Segon bienni (va pretendre «rectificar» les reformes esquerranes del primer bienni i esdeveniment més greu: la insurrecció anarquista i socialista. Tercera etapa marcada pel triomf de la coalició d'esquerres. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià va ser militar, polític independentista català i president de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, ve d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Catalunya
El president Lluís Companys proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat “l’Estat Català de la República Federal espanyola”. L’acció de Companys va ser en aquell mateix moment i amb posterioritat caracteritzada de la manera més diversa: un greu error polític, una acció aventurista, un cop separatista o, fins i tot, un presagi del què succeiria amb l’inici de la guerra civil. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució de 1934 va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir durant el segon bienni de la Segona República Espanyola. Aquest moviment va estar organitzat pel PSOE i la UGT, amb Largo Caballero i Indalecio Prieto com a principals responsables. Va comptar amb la participació del minúscul Partit Comunista d'Espanya i, a Astúries, la de la Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica . -
Period: to
La Guerra Civil
Conflicte bèl·lic que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat perpetrat per una part de les forces armades contra el Govern electe de la Segona República. Després del bloqueig de l'estret de Gibraltar i el pont aeri posterior que va traslladar les tropes rebels des del territori marroquí a l'Espanya peninsular. Començant així una guerra civil amb l'últim comunicat de guerra signat per Francisco Franco, que va establir una dictadura. -
Aixecament Militar
Un grup de militars es van aixecar en armes per enderrocar la Segona República, moviment que va donar pas a la Guerra Civil. Feia mesos que els colpistes preparaven la revolta, situació que havia arribat a les orelles del govern de la República, per la qual cosa des d'aquí es va orquestrar una campanya informativa que van motivar confusió i dubte entre els bàndols. El gobern demana que es respectes el jurament de fidelitat cap a la República.
