Art Bizantí

1°Etapa Daurada

Period: 400 to 725

Comença al segle V i acava al segle VIII.
L'epoca de Justinià és l'etapa de formació en la seva forma pròpia. Es realizaren grandioses obres arquitectòniques. Del mon romà i paleocristià es conservaren materials com el maó i la pedra. interiors de mosàics, arqueries de mig punt i la columna clàssica. Però també van aportar nous trets com la nova concepció dinàmica dels elements i la utilització de la coberta abovedada, sobretot la cúpula sobre petxines concebudes com a imatge del cosmos diví.

Políptic Barberini

500

Originalment format per quatre plaques rectangulars, esculpides amb marfil d'elefant en relleu i decorat amb pedres precioses.
Tres encadellades amb la central que és una mica més gran.
S'atribuèix al taller imperial de Constantinoble, mentre que l'emperador es pot identificar con Justinià o Anastasi. Està relacionat amb la reina Brunilda, que va fer inscriure una llista de reis francs al darrere, tots familiars seus i va oferir el díptic com a imatge votiva a l'església.

Part central Díptic Barberini

500

la part central és la més gran de les quatre i representa a l'emperador amb alt relleu.
L'emperador està acompanyat per un bàrbar conquistat en pantalons, una figura al.legòrica , probablement representant la terra conquerida qui té als seus peus amb expressió d'agraïment o submissió i un àngel o victòria coronant l'emperador amb la tradicional palma de la Victòria.

Laterals Díptic Barberini

500

El lateral dret s'ha perdut i al lateral esquerre aparèix un home, presuntament un soldat amb una estatuilla de la victòria.

Part superior DípticBbarberini

500

A la part de dalt estan representats dos àngels amb un medalló de Jesucrist, jove i sense barba, sostenint un Cetre cruciforme a la mà esquerra i fent el signe tradicional de benedicció amb la dreta. El bust està emmarcat amb símbols del sol a l'esquerra i de lluna i estrela a la dreta. És significatiu que Jesucrist està representat per dalt de l'emperador.

Part Iferior Díptic Barberini

500

A la part inferior trobem una mena de fris decorat amb una doble processó de bàrbars i animals que convergent fins una figura central de victòria.
De entre els bàrbars derrotats destaca un amb corona (semblant al de la part central). Els acompanya un lleó (poden ser perses o escites). Els bàrbars de la dreta són indis (mig nus i amb tocat de plomes) i estan acompanyats d'un tigre i un petit elefant.

Sant Apollinaire Nuovo. Ravenna

505

Construïda sobre un trio de naus, manca de pòrtic i està precedida pel Nàrtex. les parets de la nau central estan adornades per mosaics policroms a tres altures. A la part de dalt estan representades escenes del nou testament (seva situació no fa fàcil la seva lectura) amb Figures hieràtiques i frontals.
A la part intermèdia veiem representats profetes i sants amb fons d'or.
A la part inferior trobem els mosaics més importants. El palau de Teodorico, el port de Classis, verges i màrtirs.

Santa Sofia de Constantinoble

532

Catedral catòlica (532-1054)
Catedral ortodoxa (1054-1453)
Mezquita (1453-1931)
Museu (1935-2020)
Mezquita (2020- Present)
A la seva construcció van treballar més de 10000 obrers a les ordres de més de cent arquitectes. Destaquem els materials que Justinià va ordrenar saquejar als monuments pagans d'Europa i Àsia per utilitzar-los a la basílica. La cúpula central que ha sigut reconstrïda diverses vegades a causa dels terratrémols i els mosàics bizantins coberts per els turcs amb guix.

Càtedra de Maximià

545

És un tro esculpit en marfil per a l'arquebisbe Maximià de Ràvenna. L'esquema general mostra "horror vacui" per la seva riquesa.
Consta de panels emmarcats a la part exterior, amb un relleu més profund en els marcs que a les figures emmarcades. Els temes mes importants representats són: al respatller escenes evangèliques, la verge amb el nadó,a la part frontal San Joan baptista i els quatre evangelistes i a les parts laterals, la vida de Xosé segons el Génesis.

Mosaics de Justinià i Teodora

547

Es troben a l'esglesia de San Vital, a Ràvenna. Estan realitzats amb opus teselatum i opus vermiculatum per als contorns de les figures. Que son planes, frontals, totes amb el cap a la mateixa altura (isocefàlia), vestits amb pliecs rectes i ulls almetllats (influència grega arcaica) i responent a una jerarquia. Per tant Justinià i teodora estan situats al centre. Els mosaics representen la cerimonia de la consagracio de l'esglesia i tots els personantges importants poden ser identificats.

Justinià

547

Al mosàic dedicat a Justinià se'l representa amb una patena d'or. Va precedit amb dos alts dignataris eclesiàstics(un amb incensiari i l'altre amb el misal) i l'arquebisbe maximià que porta una creu. totes les ofrenes estan decorades amb gemmes, cabuixons i esmalts.
darrere de l'emperador hi ha 2 alts funcionaris de l'estat, el primer és el general Belisario, conqueridor de ràvenna. I tanca la imatge la guàrdia personal de l'emperador amb el crimó als seus escuts.

Teodora

547

L'emperadriu Teodora vestida amb un mant color púrpura (símbol de reialesa) i porta un calze d'or. A la dreta veiem dos homes (segurament eunucs) i un d'ells descorre una cortina i deixa veure una font amb corrent d'aigua. Mostra la importància del simbolisme a l'art bizantí i no pas a la realitat. Teodora va precedida per dos alts dignataris de la cort i seguida per Antonia i Juana (esposa i filla del general Belisari). Tanquen el seguici les donzelles de l'emperadriu.

Etapa Iconoclasta.

Period: 726 to 843

Comença l'any 727d.C. i finalitza a l'any 843 d.C. Aquesta etapa va provocar una crisi artística gravíssima, sobretot a l'art figuratiu, que primer és prohibit i més tard, directament destruït. El por a que es divinitzara més una image que al propi Déu va ser el detonant.

Basílica de Sant Marc de Venècia

828

Originalment fou una església construïda per guardar les restes de San Marc. Aquesta es va cremar i L'actual basílica está construïda sobre les restes convertint l'antiga en cripta. La tercera reconstrucció, que va durar segles,va culminar amb
Vitale Falier , qui la va consagrar al 1094 i la va dedicar a San Marc.
Quan es va completar aquesta fase, l'esglesia comtava amb cinc cúpules baixes, rica en columnes, cornises i capitels duts desde Constantinoble i carcteritzada pel llenguatge romànic.

Etapa Post-Iconoclasta

Period: 843 to 1453

Comença l'any 843d.C. i acaba l'any 1453 d.C. amb la caiguda de l'imperi Bizantí a causa de la invasió dels turcs. L'art bizantí floreix en els països eslaus , Rusia i el sud-est d'Europa, transmitent-se fins als nostres dies a través del Mont Athos.

Tríptic d'Harbaville

950

Elaborat amb marfil a baix relleu trobem a Jesucrist entronitzat, coronant a un emperador i a la seva emperadriu. Els acompanya la Verge i San Joan i flanquejats per sants en un estil rígid, molt polit i detallista. A la part de darrere trobem un esquema decoratiu amb una creu al centre i més sants als laterals. És l'obra de marfil de l'escola cortesana millor conservada i amb més qualitat.

Mosaics Catedral de Monreale

1190

D'autor desconegut, realitzats amb granit , amb la tècnica opus tessellatum i situats a l'àbsis de la catedral. Veiem una perspectiva jeràrquica, amb la gegantina representació del Pantocràtor i La mare de deu amb el nen Jesus asseguda ocupant la part central d'un dels frisos. Malgrat que es tracta de retrats individualitzats, trobem simetría i mirades perdudes. Figures hiératiques i rígides excepte per alguna túnica d'alguns sants. Policromía molt cuidada i fons daurat per donar solemnitat.

Santíssima Trinitat de Rubliov

1425

Pintura al tremp en fusta, conservada a la galeria Tretyakov a Moscú.
Tamb conegut com "L'hospitalitat d'Abraham". El mès interessant és que Déu està present sense estar-hi pintat. Rubliov es va basar en un capítol de la Bíblia on es parla de la visita de tres viatgers misteriosos. Déu Pare,fill i l'esperit Sant. Les tres figures són idéntiques.Beneeixen el càlid representant l'eucaristía. Destaquen els tons daurats que donen lluminositat, els ulls almetllats i el gran simbolisme.